James Joyce escriptor irlandès ( Rathgar, Dublín, 1882-Zuric 1941) va innovar en la manera de fer novel·les, a partir de la publicació d’ “Uly sses” l’any 1922 on es relata un viatge interior per la vida del protagonista al llarg de les vint-i-quatre hores del dia. Aquesta visió de la narrativa, feta des de dintre del protagonista, seguint el procés natural, desordernat i, de vegades caòtic, dels pensaments interiors, va aportar un nou mode de narrar , influint en els i les principals novel·listes del segle XX.
“Dublinesos” (1914) pertany a la seva primera època com escriptor i, aquesta obra juntament amb ” Retrat de l’artista adolescent” (1916) constituïren la introducció de la seva obra mestra: “Ulysses”.
Les principals característiques de les seves obres són: la recreació de la seva ciutat, Dublín, de la seva llengua i el seu poble. La ironia i el simbolisme són els ingredients que imprengnen la seva obra. La darrera obra de Joyce va ser “Finnegans Wake” en què treballà des del 1922 fins el 1939.
“Dublinesos” , que ha estat portada al cinema sota la direcció de John Huston, és un recull de contes contextualitzats en la ciutat de Dublín, pertany a la seva primera producció, de caire realista. Concretament, la pel·lícula, escenifica un dels contes, anomenat “Els morts”, on es parla de l’amor i la nostàlgia. Vegem aquest fragment de “Els morts” a “Dubliners” de Joyce:
Llàgrimes generoses ompliren els ulls de Gabriel. Ell no havia sentit mai allò per cap dona, però sabia que un sentiment així devia ser amor. (…) Era conscient, però no ho sabia explicar, de la seva existència variable i vacil·lant.
