La televisió, pura energia, pura llum. Montserrat Roig


LECTURA
No sé si la televisió deixa petjades en la mirada dels escriptors com n’han deixat i en deixen el cinema o la pintura. Influeix en el ritme, però no en la mirada. El televisor és un visitant enutjós o com va dir David Leavitt en una entrevista a “Lletra de canvi”, “és com un personatge més a la taula, algú altre que parla i amb qui s’estableix una relació íntima, però inacceptable al mateix temps”. I ell mateix que es defineix com de la primera generació d’escriptors nascuda després que els televisors entressin a les cases, dubta de la influència d’aquest mitjà a la literatura. La televisió és un foc d’artifici, la imatge queda engolida en el no-res, convertida en passat immediat però aviat oblidat, com les paraules dins l’ordinador que no han estat gravades prèviament. En aquesta fantasia de desvetllament de l’ocult, de xiuxiueig intimista que proposa la imatge plana del televisor, on l’individu és el rei mut i silenciós que escolta i no parla, les imatges i les coses acaben per ser un tot, mentre les nostres expectatives viuen l’aparença de ser satisfetes per Algú que, des de lluny, vetlla per nosaltres.
Montserrat Roig a Digues que m’estimes encara que sigui mentida.

El rossinyol, un ocell que inspirà la poesia de Verdaguer

El rossinyol
Rossinyol
Rossinyol, canta i refila
de ta veu amb lo fil d’or.
Notes i notes enfila
d’alegria i de tristor.
(…)
Trobador de la boscúria,
jo com tu só enyoradís,
ta dolcíssima cantúria
me transporta al paradís.

A un rossinyol de Vallvidrera

Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat
que hi una gent molt ingrata:
diu que estima als aucellets
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintre la gàbia.
Jacint Verdaguer. Barcelonines

El Mosquiter comú i el Blauet

Ocell migratori que s'alimenta d'insectes
Són aus que viuen al nostre entorn natural. Sovint ens passen desapercebudes, són petites, humils, fràgils, però fan la seva tasca i tenen unes funcions específiques al seu hàbitat. Els mosquiters, com el seu nom indica, s’alimenten de mosquits i altres petits insectes, ajudant així a mantenir l’equilibri ecològic. Sovint omplen de música el silenci dels boscos amb el seu cant.
El blauet s’alimenta de petits peixos doncs és un au aquàtica que podem trobar al Delta de l’Ebre. Es distingeix pels seus colors vistosos.

La Garrotxa

La fageda d’en Jordà de Joan Maragall
Saps on és la fageda d’en Jordà ?
Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d’aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall
El nostre entorn natural té un gran valor per a nosaltres. El paisatge, ja sigui rural o urbà arriba a ser tan familiar que sembla formar part de les pròpies persones. Quan volem descriure el paisatge ho fem amb paraules i això conforma una part important de la nostra llengua. Hi ha un vocabulari concret per descriure la natura: la flora, la fauna, les muntanyes, els rius…

http://www.tv3.cat/videos/1263529

Collserola, un espai protegit a Barcelona

Quan anem de Barcelona a Sant Cugat amb el ferrocarril, tot just travessem el túnel de Vallvidrera se’ns apareix un nou paisatge: turons a banda i banda de la vall, esquitxats de cases que evoquen les diverses èpoques en què s’han anat ocupant. També hi veiem moltes taques de bosc i, de tant en tant, alguna masia habitada. Tot plegat dins un ambient frescal i humit. Els berenadors que ens anem trobant al llarg del recorregut, ja fa anys que s’han integrat en aquest paisatge. De ben segur que són un bocí de la història de totes aquelles persones que han passat en aquests escenaris moments bons.
La banda sonora d’aquest espai és un brogit constant de veus, de la música animada que sona als berenadors, del passar dels cotxes…i quan arriba la primavera, del cant dels ocells.

Els espais més humanitzats
Entre els ocells, els més freqüents són les mallerengues, la merla o el pit-roig que es mostren ben confiats davant la nostra presència. A mitjan març, els pins pinyers de Vil•la Joana reben la visita d’un sorollós inquilí. Es tracta del colltort, un petit picot de cant penetrant que aprofita tota mena de cavitats per niar. Fins i tot ho fa a les caixes niu que pengen al voltant del Centre d’informació del parc. Una altra observació important la podem fer a l’estació de tren de Les Planes, on cada primavera les orenetes cua blanca tornen per a niar. També resulta engrescador veure els esquirols mentre rosseguen pinyes, especialment a l’hora de la fresca.
Guia de Natura del Parc de Collserola. Consorci del Parc de Collserola. Barcelona.

El Delta de l’Ebre, un espai protegit

Lectura: El Delta de l’Ebre de Bernat Salvà
Imagineu-vos un tros de terra sense pendents, guixat de rius i canals, inundat a la primavera, verd a l’estiu i d’un color marró i gris la resta de l’any. Afegiu-hi estanys, aiguamolls i canyissars, on pul•lulen milers d’ocells de tots colors. Finalment, escampeu-hi uns quants poblets i masies. El resultat pot semblar molt exòtic però no cal sortir de Catalunya per trobar un lloc així.

Plantes i ocells
La vegetació i la fauna del Delta de l’Ebre són, per les seves peculiars característiques d’una gran importància, no sols a Catalunya, sinó també a tot Europa . Als salobrars, als canyissars, als boscos de ribera, als arrossars, hi creixen més de cinc-centes espècies de plantes. I de la fauna destaca l’extraordinària riquesa d’ocells. A la tardor s’hi compten uns vint-i-sis mil ànecs, i cinc mil fotges. A més, s’hi troben també cullerots, ànecs xiuladors, collverds, arpelles…
És per això que la Generalitat de Catalunya va crear l’any 1983 el Parc Natural del Delta de l’Ebre. El parc té una superfície total de 7736 hectàrees, comprèn gairebé tota la franja costera del Delta, a més de l’illa de Buda i tots els estanys i canyissars.
Fragment del text de Bernat Salvà. Cavall Fort núm. 616.

Per saber més coses del Delta de l’Ebre, cliqueu el següent enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/1238939/Delta-de-lEbre

ROMEO I JULIETA, una tragèdia immortalitzada pel ballet

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ZB3sd2BAxys[/youtube]La tragèdia de Shakespeare, tot un poema d’amor i de mort, és tragèdia perquè els protagonistes no van poder escapar dels designis dels seus enemics. La tragèdia, des dels càssics grecs, respon a un destí del qual no se’n pot fugir. A l’antiguitat grega, el destí el determinaven els déus, al Renaixement, el destí el determina la voluntat dels homes. En el cas de Romeo i Julieta, va ser l’enemistat de les respectives famílies que va determinar el destí dels amants. Shakespeare va reflectir la cultura renaixentista mitjançant el seu teatre: s’inspirava en els clàssics però situava la realitat en un context cultural propi del segle en què va viure.
Amb posterioritat, el tema de Romeo i Julieta va ser portat a l’òpera i al ballet. Va ser Charles Gounod qui va compondre l’òpera que s’estrenà a París l’any 1867. Piotr Ilich Txaikosvsky creà una partitura per a ballet, però va ser Sergéi Prokófiev qui va estrenar una nova composició del ballet Romeo i Julieta a Brno l’any 1938.

El silenci abans de Bach (Die Stille vor Bach) ens apropa a la música barroca

die-stille-vor-bach1

Die Stille vor Bach és un film de Pere Portabella (2007) que ens transporta a l’època de Johan Sebastian Bach;  els llocs on va desenvolupar la seva obra, la seva vida, que van  propiciar la seva inspiració…  Però, al mateix temps, fa un flash back que ens transporta als sorolls urabans com el motors d’un camió o el so del metro de la línia 2 en la seva arribada a l’estació de Sant Martí de Barcelona; barreja el so de la pluja, més ben dit del xàfec, amb les notes emeses per un concertista interpretant l’obra de Bach. És una combinació de música i imatge, classicisme i modernitat, història de la música i realitat actual.

Cal afegir que té un caire multicultural ja que es parla en diferents idiomes europeus i, per aquesta raó, la podem trobar subtitulada en català. Reflecteix, per tant, el llenguatge universal de la música que permet trapassar els límits idiomàtics i establir un llenguatge universal.

http://www.tv3.cat/videos/2741950

Quatre històries fan de “El Somni d’una nit d’estiu” una comèdia màgica

william-shakespeare

William Shakespeare (Stratford-on-Avon 1564-1616), és l’autor de la comèdia “El Somni d’una nit d’estiu”, emmarcada en una de les nits màgiques de l’any, la de l’1 de maig. En aquesta obra hi ha quatre històries hàbilment entreteixides que reflecteixen quatre mons:

  • El casament de Teseu, duc d’Atenes i d’Hipòlita, reina de les amazones.
  • La història d’amor i desamor de quatre personatges joves: Lisandre i Hèrmia, Helena i Demetri.
  • La representació teatral ( teatre dins el teatre) que primer preparen i després desenvolupen uns artesans d’Atenes en ocasió de les bodes de Teseu i Hipòlita.
  • La història d’Oberon, rei de les fades i Titània, reina de les fades.

Tot això entreteixit amb els encanteris del filtre que el follet Puck reparteix entre els enamorats quan dormen, al llarg de la nit, fent palès el món dels esperits no malignes del bosc. Les entremaliadures del follet Puck actuen com a fil conductor de les quatre històries.

Vegem-ne aquest fragment:

Comèdia o tragèdia? Breu o ensopida?

Això és un gel calent, és una neu

prodigiosa i molt estranya. Com podrem

concordar aquestes discordances? ( Teseu: ActeV, EscenaI)

“El sommni d’una nit d’estiu” de Shakespeare té una versió musical de Mendelsshon

 

thequarrelofoberonandtitania3

Estudi per a la baralla entre Oberon i Titània. Sir Joseph Noel Paton (1849)

Fèlix Mendelsshon-Bartholdy va nèixer a Hamburg  el 1809 i morí a Leipzig el 1847. És considerat un dels grans compositors de la primera meitat del segle XIX. De família jueva, rebé una gran formació estètica, però pel fet de ser jueu, les seves obres foren silenciades a  l’Alemanya nazi. Redescobrí l’obra de Johan Sebastian Bach i fomentà l’interès per la seva obra. Dirigí “La Passió segons Sant Mateu” de Bach, l’any 1829. Entre les seves simfonies destaquem “La Italiana” en la menor (1833) i “L’Escocesa” també en la menor (1848). Entre els concerts cal destacar “Opus 64” per a violí i orquestra (1844) i “Cançons sense paraules” per a piano (1830-45).  “El somni d’una nit d’estiu” (1843) constitueix una composició per a l’escena basada en  la comèdia de Shakespeare. Prolífic compositor se li coneixen unes 120 obres. El seu estil és d’una gran qualitat formal i expressiva.