Poema: “Lli” de Jacint Verdaguer

Verdaguer, el poeta de la Renaixença

Poema: Lli

Jo

sóc

bri

fi

de lli.

Dret

i prim

fins al cim.

Colliu-me,

quan floriré:

teixiu-me,

i us vestiré

d’un llani-llini

blanc com l’ermini.

Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845, Vallvidrera 1902) es considera el  creador de la llengua literària moderna, renovà de dalt a baix el cos de la mètrica catalana. Verdaguer havia llegit molt, coneixia la literatura clàssica, però també s’havia apropat a la literatura popular, havent recopilat moltes llegendes i rondalles catalanes. Posseïa  un sentit musical molt desenvolupat i una gran capacitat d’observació. Tot això li permeté crear un model de llenguatge ple d’imaginació i de moviment,  on barrejà formes tretes de la literatura culta amb d’altres de la literatura parlada; composà versos de cinc síl·labes i fins i tot, en un dels darrers poemes – que fa pensar en alguns exercicis de Apollinaire o Pere Quart – el d’una sola síl·laba tal i com hem pogut observar al poema Lli.

Jacint Verdaguer coneixia a fons els clàssics grecs i romans, així com els autors de Renaixement. Moltes de les seves imatges profanes estan extretes de la mitologia. L’Atlàntida, com a continent perdut, n’és un exemple.

Vora la mar de Lusitània un dia

los gegantins turons d’Andalusia

veren lluitar dos enemics vaixells;

flameja el d’una bandera genovesa,

i en l’altre ronca, assedegat de presa,

lo lleó de Venècia amb sos cadells.

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *