Sinapsis emocionals

Aquesta setmana, just després de fer les activitats del racó de les emocions, hem tingut temps de fer un joc relacionat amb aquest tema.
A la classe hi tenim un follet que de tant en tant ens saluda i ens explica cosetes. Aquesta vegada ens ha portat una pilota. El joc ha consistit a passar-se la pilota mentre sonava una música, i quan aquesta parava, el nen/a que la tenia a la mà havia de respondre una pregunta que li feia el follet. Per exemple: “Digues una cosa que et posi content/trist/et faci por/et faci enfadar”, “Com tindries la cara si estiguessis content/trist/enfadat/espantat”?…

No els ha preguntat com es sentien en aquell moment ja que ho acabàvem de fer en el racó.

Penso que tot i que hi havia nens/es als que els ha costat contestar, en general han gaudit i s’han esforçat a respondre o fer el que se’ls demanava. Ha sigut doncs una experiència enriquidora.

Amb els nens i nenes de P3 hem treballat activitats sobre les emocions a través del jclic: “Emocions i sentiments” adreçat a infants d’educació infantil i primària. L’autora és l’Imma Velasco de l’escola Sant Baldiri de Lliçà d’Amunt.

A l’hora d’aplicar-lo hem fet una tria de les activitats més adequades pel nivell de P3. Ens hem sorprès de la capactitat que han demostrat per identificar les emocions que veien en diferents imatges, no només de rostres humans,                                                            i de relacionar-les també a determinats sons i músiques.
Jclic \"Emocions i Sentiments\"

(…) “El vent les fa caure, les duu fins al port. Quan surtis de casa, trepitja-les fort!” (…)

Bofill, F; A.; Serrat, F.

Hem explorat les fulles de la tardor, i després, recitant aquest fragment de la poesia de la tardor que s’estan aprenent, hem fet caure les fulles i les hem trepitjant.  Els agradava especialment sentir el “crec, crec” que feien les fulles al trencar-se.

Un recurs per ajudar a que els nens/es descarreguin energies quan no es pot sortir al pati per la pluja, és repartir papers de diaris per la classe i deixar que els estripin, arruguin i hi juguin tant com vulguin.
La creativitat dels infants dóna per molt, fins i tot alguns feien servir les tires de paper per disfressar-se, fer-se diademes… Cal vigilar que no es facin mal perquè no controlen gaire la seva força i l’espai de la classe és limitat.
A la fotografia no es pot apreciar gaire bé, però el resultat de com queda després la classe és evident… A l’hora de recollir, els nens/es també poden col.laborar tirant els papers a la brossa de reciclatge.

El projecte interdisciplinari de l’escola aquest curs gira entorn de les emocions. Ens hem engrescat principalment gràcies a un curs de formació que els docents vam fer a través de l’Esther Garcia Navarro del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica). Aquest grup es va crear al setembre de 1997 amb la intenció d’investigar sobre educació emocional: http://stel.ub.edu/grop/

Inserto un video d’una entrevista amb Rafael Bisquerra, coordinador del GROP, on es poden escoltar relfexions interessants en relació a la intel.ligència emocional en educació.[vimeo]http://vimeo.com/5015054[/vimeo]

Davant l’èxit i satisfacció aconseguits amb aquesta formació, l’escola ha decidit encetar un projecte del desenvolupament de la IE (intel·ligència emocional) a través també de l’Esther Garcia Navarro.  És un projecte internivells, amb equips d’educació emocional infantil, primària i secundària que es reuneixen en comissions.

La implementació d’aquest projecte ha començat amb molta empenta i ganes de treballar, i tant els alumnes com els docents n’estem gaudint i traient profit. Us ho recomano!

\"Bona nit\", Els Pets

Una bona manera de relaxar als infants és fent que escoltin una cançó dolça i tranquil·la, sobretot després del pati del migdia, abans de començar les classes de la tarda.

A mi em funciona molt bé aquesta cançó, que trobo preciosa. Als nens/es els hi agrada molt escoltar el soroll dels grills del final.

No és estrany que algun d’ells es quedi adormit damunt la taula..

A vegades acompanyo l’audició repartint un nino de drap a cadascú. Sempre és el mateix i ja se’l coneixen. L’objectiu és que l’acaronin i el gronxin per ajudar-se a estar més calmats. Si fem la relaxació estirats al terra, se’l posen sobre la panxa per veure com puja i baixa amb la respiració. Aquest darrer exercici no m’acaba de funcionar perquè alguns nens/es s’esveren i tiren el nino enlaire, però espero que en mica en mica n’anem aprenent i aconseguim relaxar-nos també així.

Track04

Als anys 90 uns investigadors van descobrir que escoltar música de Mozart millorava el raonament espacial dels universitaris. D’aquí en va néixer el famós “efecte Mozart” per a estimular la intel·ligència dels infants ja des de la panxa de la mare.

Després s’ha demostrat que aquest efecte no dura més de 20 minuts i que no hi ha cap prova que augmenti la intel·ligència dels nadons.

Tot i així, la música segueix essent una eina per millorar aspectes com el llenguatge, la motricitat i l’expressió dels sentiments.

En el núm.40 de la revisa Viure en família, fan una entrevista a Uwe R. Fricke, pedagog de vivència musical, en la que diu: “El remei no és Bach o Mozart: és saber seleccionar la música adequada i escoltar-la en la mesura justa”(…) “Podria fer una llista de compositors, però l’aliment musical que no pot faltar en una alimentació sana és Mozart, en qui pots confiar completament, i a més, té la meravellosa capacitat de servir per a totes les edats”.

Una nena de P3 em va portar un CD de Mozart que li agradava molt. El vam estar escoltant a estonetes a classe i em vaig sorprendre, per una banda de la bona acceptació que va tenir per part dels nens/es de la classe, i per l’altra, del seu desconeixement per la música clàssica en general.

Vaig pensar que potser estaria bé fer més audicions de música clàssica ja des de l’educació infantil, i em vaig quedar amb el dubte de quina seria la manera més eficient d’enfocar-la perquè de forma lúdica ajudés a estimular el desenvolupament i la creativitat dels més menuts.
Em pregunto si hi ha algú que en fa servir a l’escola, o a casa amb els seus fills, i que em pogués explicar la seva experiència per ajudar-me a orientar i a formar-me’n un criteri més exacte.

[vimeo]http://vimeo.com/18221737[/vimeo]
Benvinguts a aquest bloc, passeu, passeu…

i si voleu, deixeu les vostres aportacions,

que seran també molt benvingudes!

Per treballar les emocions amb els nens/es de la classe de P3, elaborem el “Racó de les emocions”.  Escollim 4 emocions bàsiques: l’alegria, la tristesa, l’enuig i la por.

En el racó hi posem una imatge de cada emoció, i al costat espai per poder-hi enganxar la fotografia de cada nen/a de la classe.

L’objectiu és aconseguir que els nens/es siguin conscients de les seves pròpies emocions.

Per a facilitar-ho, associem cada emoció a un color: el verd per l’alegria, el blau per la tristesa, el vermell per l’enuig i el groc per la por.

De forma rutinària, un dia a la setmana tots els nens/es i fins i tot la mestra, es pregunten com es senten en aquell moment i pengen la seva fotografia al costat de la imatge corresponent.

A més a més, aprofitem algun moment puntual que s’escaigui per treballar les emocions i pensar amb quina imatge ens identifiquem, com ara un conflicte després del pati, la celebració d’un aniversari, etc.

Després de realitzar aquesta pràctica diverses vegades, he vist que quan els infants diuen que tenen por moltes vegades es refereixen a la foscor; quan parlen de l’enuig en diverses ocasions és perquè algú els hi ha pres una joguina; de l’alegria quan han assistit a algun espectacle o han vist una pel·lícula que els hi ha agradat molt; i per últim la tristesa quan algú els hi ha fet mal.

En relació a la tristesa, parlem de quan plorem i d’aquí en surt una reflexió: només ploren els nens/es petits? La resposta és que no. Aleshores em pregunto, com és que moltes vegades, amb bones intencions, els diem sobretot als infants de P3 que “no plorin perquè això ho fan els nens petits de la llar d’infants”? Les nostres paraules tenen molta influència amb els nens/es petits, i cal anar en compte amb frases com aquestes perquè llavors no són coherents amb la realitat que els envolta.