A través del bloc “jugarijugar.com” he vist un conte que convida a reflexionar sobre els efectes negatius, encara que involuntaris, de la sobreprotecció. Els hi va fer arribar una mare de l’escola Itaca de Manresa.
Es titula “Sortir a la vida”. Pel seu missatge i estil, em recorda als contes de Jorge Bucay. Us l’adjunto per si li voleu fer una ullada:
La meva mare va néixer i créixer al camp entre animals, ocells i flors. Ella ens va explicar que un matí, mentre passejava pel bosc recollint branquetes caigudes per encendre el foc, va veure un capoll de cuc penjant d’una tija. Va pensar que seria més segur per la pobre larva emportar-se-la a casa i adoptar-la sota la seva tutela.
Quan va arribar, la va posar sota una làmpada perquè tingués escalfor i a prop d’una finestra perquè no li faltés aire. Durant les següents hores, va estar al costat de la seva protegida esperant el gran moment. Després d’una llarga espera, que no va acabar fins a la matinada següent, la noia va veure com el capoll s’esquinçava i una poteta petitona i peluda treia el nas des de dins.
Tot era màgic i la mare ens explicava que tenia la sensació d’estar veient un miracle. Però, de sobte, el miracle es va tornar tragèdia. La petita papallona semblava no tenir força suficient per trencar el teixit de la càpsula que l’embolcallava. Per més força que feia, no aconseguia sortir per la petita perforació de l’efímer habitacle.
La meva mare no podia quedar-se sense fer res. Va anar a la cambra de les eines i en va tornar amb un parell de pinces delicades i unes tisores llargues, fines i esmolades que la iaia feia servir per als brodats. Amb molta cura deno tocar l’insecte, va anar tallant una finestra en el capoll per permetre que la papallona sortís de la seva càpsula.
Després d’uns minuts d’angoixa, la pobre papallona va aconseguir deixar enrera la seva presó i va caminar trontollant cap a la llum que venia de la finestra.
Explicava la mare que, plena d’emoció, va obrir la finestra per acomiadar la nouvinguda en el que seria el seu vol inaugural. Però, la papallona no va sortir volant, ni tant sols quan amb la punta de les pinces la va tocar suaument. Va pensar que estava espantada per la seva presència i la va deixar a prop de la finestra oberta, segura de que no la trobaria quan hi tornés.
Després de jugar tota la tarda, la mare va entrar de nou a la seva habitació i va trobar al costat de la finestra la papallona immòbil, les aletes enganxades al cos, les potetes dretes cap el sostre. La mare sempre ens explicava amb quina angoixa va portar l’insecte al seu pare, per explicar-li tot el que havia passat i a demanar-li que més hauria pogut fer per ajudar-la. L’avi, que sembla ser que era un d’aquests savis sense estudis que corren pel món, li va acariciar el cap amb dolçor i li va dir que no hi havia res més que ella hagués pogut fer, que en realitat la bona ajuda haguera estat fer menys, i no més.
Les papallones necessiten d’aquest terrible esforç que significa sortir de la seva presó per poder viure, perquè durant aquests instants, explicava l’avi, el cor batega amb moltíssima força i la pressió que es genera en el seu primitiu arbre circulatori injecta sang a les ales, que d’aquesta manera s’expandeixen i la capaciten per volar.
La papallona que va ser ajudada a sortir de la seva carcassa mai va poder expandir les seves ales, perquè la meva mare no l’havia deixat lluitar per la seva vida. La mare sovint ens deia que, moltes vegades, li hauria agradat aplanar-nos el camí, però llavors recordava la seva papallona i preferia deixar-nos injectar les nostres ales amb la força del nostre propi cor.
El concertista de piano James Rhodes ha publicat “Playlist, rebeldes y revolucionarios de la música”, un llibre per introduir als nens en la música clàssica amb un punt de vista poc convencional, que parla de Johann Sebastian Bach, Franz Listz i Ludwig van Beethoven de “forma divertida i amb boniques il·lustracions”.
