La monarquia romana.

LA
FUNDACIÓ DE ROMA

Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l’origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat.

LA TRADICIÓ

Segons la llegenda, Roma fou fundada per
Ròmul i Rem, que, en la seva infantesa, haurien estat alimentats per una
lloba. De l’Antiguitat rebem dues explicacions tradicionals sobre l’origen de Roma:

  • Els grecs, amb Hellanicos de Mytilène, atribuïen
    la seva fundació a un descendent d’Enees i dels troians supervivents de la guerra de
    Troia.
  • Els antics relats romans evocaven igualment un cert Latinus, rei de
    la tribu autòctona dels Llatins, i sogre
    d’Enees, com a fundador de la ciutat .

Virgili en feu de la primera una epopeia titulada Eneida, relat que té més un relat poètic (en la línia d’Homer) que no històric.

LA LLEGENDA DE LA FUNDACIÓ

Segons la llegenda llatina, Ròmul va fundar la ciutat de Roma a l’emplaçament del Mont Palatí sobre el Tíber el 21 d’abril del 753 aC. És a partir d’aquesta data fictícia que els Romans van comptar els anys. Aquesta convenció requeria una justificació llegendària per afirmar-ne el caràcter sagrat; dues narracions són conegudes a través de la literatura greco-llatina sobre el relat d’aquesta fundació:

  • Titus Livi (57 aC.-17) va escriure una història de Roma: Ab urbe condita, que en llatí significa «des de la fundació de la
    ciutat».
  • Dionís
    d’Halicarnàs (vora el 50 a.C.) En la seva obra Archaeologia.

Segons la llegenda referida per Titus Livi, Ròmul i Rem eren els fills del déu Mart i de la vestal Rea Sílvia, filla de Numítor i néta del rei Proca. El seu oncle Amuli es va apoderar del tron, matar tots els descendents homes del seu germà Numítor i va fer vestal a Rea Sílvia per tal d’evitar que tingués descendents.

LA DATA DE LA FUNDACIÓ

L’aniversari del dia de la fundació de Roma era celebrat el 21 d’abril (festa dels Palilia ). L’any de fundació pels Romans i pels historiadors moderns és el 753 aC., data proposada per Titus Livi, hi ha, però,algunes proposicions alternatives.

L’APORTACIÓ DE L’ARQUEOLOGIA

L’arqueologia ha ensenyat que l’indret de Roma ha estat ocupat des del
segle X aC, en aquell temps l’indret de Roma no és més que un conjunt de pobles
de pastors, repartits sobre els pujols que envolten la depressió del fòrum
romà.

Les datacions realitzades s’esglaonen del segle X aC al VII aC, el que és compatible amb la tradició. Els primers habitants de Roma vivien per tant en barraques de tova, segons les urnes funeràries en forma de cabanes rodones trobades al fòrum, i eren en majoria pastors i pagesos.

MONARQUIA ROMANA

(del llatí: Regnum Romanum)
va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació. D’acord a la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem.
El regne va acabar amb l’expulsió de Tarquini el Superb el 510 aC i l’establiment de
la República de Roma.

D’acord a la llegenda romana, quan els grecs van declarar la guerra a la ciutat de Troia,
l’heroi troià Enees va navegar cap a Itàlia i va fundar Lavini. El seu fill Iulus va
fundar la ciutat d’Alba Longa. Dela família reial d’Alba Longa van sorgir els bessons Ròmul i Rem que fundarienla ciutat de Roma el 753 aC.

NAIXEMENT DE ROMA

Allò que esdevindria l’imperi Romà va començar com un petit assentament prop del riu Tíber a la Itàlia central, un riu navegable fins a aquest lloc i per tant, un important encreuament pel tràfic i el comerç de la regió. Les muntanyes que l’envoltaven eren una defensa natural de les planes fèrtils de la vall. Aquestes característiques físiques van contribuir a l’èxit i desenvolupament de la ciutat.

D’acord al relat tradicional de la història romana, Roma va ser inicialment governada per
una successió de set reis. La cronologia tradicional atribueix 243 anys als reis, és a dir, 35 anys per rei (una mitjana molt superior que no pas qualsevol altra dinastia històrica de la qual hi hagi documents, i per tant, ha estat qüestionada pels historiadors moderns).

Els gals van destruir tots els registres històrics romans en el saqueig de la ciutat en la batalla d’Al·lia el 390 aC, i per tant, no van sobreviure els registres contemporanis al regne.
L’evidència arqueològica, però, ha mostrat que l’assentament romà va ser fundat a mitjan del segle VIII aC.

PERÍODE DELS SET REIS

Abans dels emperadors i dels cònsols, Roma era governada per un rei, representant de la institució monàrquica, al qual corresponia tot el poder (imperium) i dictava les ordres (dictator). Era elegit entre el poble com a cap d’una gran família política (magister populi). Auxiliaven al rei els lictores, agutzils que el precedien en les seves actuacions amb la destral i les vares. En la seva absència els poders administratius corresponien a un delegat (praefectus urbis). Si el rei no designava cap successor els ciutadans designaven en l’interregne, per un període de cinc dies, a un inter rex, i després s’elegia un nou rei, o bé es designava un nou inter rex per altres cinc dies amb facultat de designar nou cap.

És difícil determinar els poders que tenia el rei en comparació amb els poders del cònsols de la República Romana posterior. Alguns escriptors moderns creuen que el poder suprem de Roma residia en les mans del poble i que el rei era només el cap executiu del Senat i el poble, mentre que altres creuen que el rei tenia poders sobirans i que el Senat i el poble eren només restriccions menors al seu poder.

El que se sap amb certesa és que només el rei tenia el dret a l’auspici en representació de Roma com l’augur en cap i no es podia realitzar cap activitat comercial sense la voluntat dels déus, la qual era coneguda per mitjà dels auspicis. El poble percebia al rei com a mediador entre ells i els déus, la qual cosa el convertia en el cap de la religió nacional i el cap executiu. Amb el poder sobre el calendari romà, el rei encapçalava totes les cerimònies religioses i designava als oficials menors. Es creu que Ròmul va instituir l’augur.                  A més de la seva autoritat religiosa el rei tenia tot el poder militar i judicial per mitjà de l’ús de l’imperium. L’imperium del rei era vitalici i el protegia de ser jutjat per
les seves accions. Com a única persona de Roma amb imperium, el rei tenia autoritat militar il·limitada com a comandant en cap de les legions romanes. No existia cap llei per protegir als ciutadans de l’abús de l’imperium durant
la monarquia romana.

Ròmul i Rem: Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (llatí Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Numitor era rei d’Alba Longa. Va ser destronat pel seu germà Amuli, que el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a dedicar-se al culte de Vesta.

El rapte de les sabines:

Per poblar la ciutat, Ròmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts, esclaus, pròfugs, etc. Tanmateix, amb aquest mètode la població era eminentment masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions veïnes (principalment sabins) i durant les quals es va aprofitar per raptarles seves dones (el Rapte de les sabines). Els sabins van atacar Roma per alliberar-les, però al final les esposes dels romans (les sabines) els van suplicar que no s’entrematessin. Tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, Titus Taci, una diarquia que va durar poc, fins la mort del sabí.

Numa pompili La llegenda diu que Numa Pompili va ser el segon rei de Roma, succeint a Ròmul. En morir Ròmul, els romans van escollir un sabí com a rei perquè fos lleial a les dues tribus de la ciutat. Fill de Pomponi, Numa era el més jove de quatre germans,
nascut pels voltants de la fundació de Roma, i va viure amb una ferma
disciplina desterrant qualsevol indici de luxúria de la seva llar. Tàcia,
única filla de Taci (un company de Ròmul), es va casar amb Numa i va morir
després de 13 anys de matrimoni. Després de la seva mort, Numa va decidir
retirar-se al camp on va conèixer la nimfa Egèria quan ella cantava en una gruta sagrada i li va ensenyar a ser un savi legislador. Numa tenia uns 40 anys quan se li va oferir el regnat. Al principi el va refusar, però el seu pare i Marcià I (pare de Marcià II) el van
persuadir que acceptés. Posteriorment, va ser recordat per la seva natural saviesa i
pietat.A Numa se li atribuïa la divisió del territori immediat als
Romans i l’establiment dels gremis professionals tradicionals de Roma.Numa Pompili va morir l’any 673 aC amb més de vuitanta anys, després d’un suau i progressiu declini.

Tul·li Hostili (673-642 aC); en llatí Tullius Hostilius va ser el tercer rei de Roma i el segon d’origen sabí. Conquerí Alba Longa ajudat per la gens Horàcia. Se li atribueix també la creació de la institució dels fecials (en llatí fetiales) i la de la cúria. Se’l considera el
fundador de la tercera tribu romana els luceres. Era nét de Host Hostili, i fil d’un Hostili desconegut. El seu regnat se situa en dates variables vers 673/670 aC a 642/638 aC. Va succeir a Numa Pompili després de l’interregne, sent elegit pel poble com a rei. El seu regnat es caracteritzà per la seva agressivitat envers les ciutats veïnes.

Anc Marci (Ancus Martius) fou rei de Roma durant el segle VII aC. Va regnar uns 23 o 24 anys, vers el 642-617 aC (l’altre cronologia dóna 638-614 aC). Era fill d’una filla de Numa Pompili i va succeir a Tul·li Hostili. Va restablir les cerimònies religioses que havien caigut en desús. Va fer la guerra amb els llatins als que va conquerir ciutats als habitants de les quals va portar a Roma i els va establir a l’Aventí, i segons la tradició aquestos llatins foren l’origen de la plebs romana.

Se li atribueix també la fundacióde la colònia d’Òstia a la boca del Tíber i la construcció de la fortalesa del Janícul (Ianiculum) com a protecció contra els etruscs i unida a Roma per un pont al Tíber (el pont Sublici). També es diu que va haver de construir una presó perquè els delictes havien augmentat. Va morir el 617 aC i el va succeir Tarquini Prisc.

Tarquini Prisc (llatí Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~616 aC-579 aC) de la dinastia etrusca. Fill de Demarat de Corint i d’una dona etrusca, va anar a Roma i canvià el seu nom originari (Lucumon) pel de Tarquini. Allí va ser elegit guardià dels fills d’Anc Marci i després el succeí en el tron un cop mort. Segons Tit Livi va fer la guerra amb sabins i llatins; va destruir la ciutat sabina d’Apioles (Apiolae) i va conquerir les ciutats llatines de Camèria, Crostumèria, Medúl·lia, Ameriola, Ficulea, Corniculum i No-mentum; als sabins. En la pau es distingí com a bon reformador; va dragar diverses llacunes de la part baixa de la ciutat; també va crear un embarcador al Tíber, va construir la Cloaca Màxima, el Circ Màxim (instituint els Jocs Romans), va establir el fòrum (acabat per Servi Tul·li) i va donar a Roma una planificació urbana.

Servi Tul·li (en llatí Servius Tullius) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC). Era fill
d’Ocrísia, una serventa de la muller de Tarquini Prisc(Tanaquil), aquest el va nomenar successor seu en el tron. Li és atribuïda la constitució serviana, la reforma de l’exèrcit en centúries i la divisió de la ciutat en tribus territorials juntament amb l’ampliació de les muralles (les anomenades muralles servianes). Va expandir els dominis de Roma envaint als etruscos. El seu regnat es va caracteritzar per afavorir les famílies més riques i principalment per les reformes que va fer. Morí assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei Tarquini el Superb.

Les reformes :

Administratives: Després de les campanyes militars contra els etruscs, va
millorar l’organització administrativa i política de la ciutat. Ell instaurà el
cens i va repartir la població en cinc classes segons la riquesa i les
propietats de cadascú, també va dur a terme treballs públics de gran
importància.

Militars: Va crear un exèrcit mixt de
patricis i de plebeus. També va crear una guàrdia permanent que defensava la
ciutat quan els exèrcits feien campanyes militars. Va organitzar l’exèrcit en
centúries i va crear cossos partint de l’edat dels soldats (a partir de 17 i
fins als 46 anys eren els iuniores -els
joves- i els que passaven dels 46 i fins als 60 eren els seniores -els veterans-). Va
imposar que qualsevol ciutadà amb propietats i amb edat per anar al servei
militar tenia l’obligació d’acudir a la crida bèl·lica.

Luci Tarquini (llatí Lucius TarquiniusTarquinius Superbus) dit el Superb (Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (534 aC-510 aC) de la dinastia etrusca i també de la monarquia. Fill de Tarquini Prisc (el cinquè rei de Roma) va conspirar per assassinar Servi Tul·li (sisè rei de Roma) amb la filla d’aquest i alhora la seva amant anomenada Túl·lia i així aconseguir el poder. Un cop rei, el seu govern es va caracteritzar per ser una monarquia autocràtica.

EL FI DE LA MONARQUIA I LA INSTAURACIÓ DE LA REPÚBLICA

L’últim dels set reis va ser Tarquí el Superb. Tarquí, més que els reis que el van antecedir va usar la violència, els assassinats i el terrorisme per controlar Roma. Va rebutjar moltes de les reformes constitucionals que havien acceptat els seus predecessors. Tarquí va destruir tots els altars sabins, cosa que provocaria la fúria del poble romà. Després de la violació de Lucretia, una romana patricia, pel seu propi fill, la fúria romana seria ja incontrolable. Lucius Junius Brutus va reunir el Senat i Tarquí va ser deposat i expulsat de Roma el 510 aC.

Després de l’expulsió de Tarquí, el Senat va votar que cap altre rei mai governaria i Roma
es transformaria en una república el 509 aC. Lucius Junius Brutus i Lucius Tarquinius Collatinus es convertirien en els primers cònsols del nou govern roma. La República Romana conqueriria tot el món mediterrani i sobreviuria 500 anys fins al govern
de Juli Cèsar i Cèsar August.

 

 

 

 

Aquest article s'ha publicat dins de Monarquia, Nocturn i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *