Estem treballant les ombres, i hem buscat frases fetes sobre elles i aquí en tenim un recull:

-Fer ombra a algú: Treure-li el protagonisme a una persona.
-Passar-se una temporada a l’ombra: Estar a la presó.
-Treballar a l’ombra: Fer tu la feina i que l’altre s’emporti el mèrit.
-Dur les ombres mortes: Estar malalt (pansit).

També hem trobat frases fetes en castellà com:

-Tener mala sombra: Tenir males idees.
-Estar de mala sombra: Estar enfadat.

Si sabeu alguna frase feta sobre ombres estariem molt agraits que les apuntessiu als comentaris del nostre bloc, gràcies per a la vostra ajuda.

En Joan Espinach i en Miquel Puertas ens han vingut a explicar com és el món del cinema per dins. El primer és il·listrador de cinema d’animació i ha fet bona part dels dibuixos de la sèrie 10 + 2, i el segon és productor i també ajudant de direcció en algunes pel·lícules com El perfum. Ens han explicat que fer una pel·lícula és un treball en equip en el que hi participen moltes persones i també que són els plans de la càmera…

Moltes gràcies a tots dos.

El dia 18 de febrer, el Toni Muñoz, va venir a fer-nos una xerrada sobre les finestres, ja que és el tema que treballarem per Sant Jordi. Ens va explicar les funcions de les finestres, airejar, il·luminar i tenir vistes. Però també, en alguns casos, el que es volia aconseguir era una atmòsfera concreta, com és el cas del vitrall en les finestres de les catedrals gòtiques. Ens va ensenayar diferents tipus de finestres i com els diferents tipus d’arcs condicionaven els murs. L’arc de mig punt (romànic) obligava a fer murs gruixuts i no gaire alts, i amb finestres molt petites, mentre que l’arc apuntat (gòtic) permetia fer parets més altes, primes i amb finestres molt grans. Ens va recomanar que en fixessim en les finestres que hi ha als carrers, perquè trobarem coses molt interessants. Va ser una xerrada molt entretinguda!

Gràcies Toni

La companyia English Theatre Company ens ha vingut a fer la representació de l’obra “Home Truth”

Hem anat a Can Pasqual a fer una audició de guitarra. Ens han explicat com sonen diferents estils de música, blues, country, swing, rock, pop, bossanova….

Aina,
el passat dijous 11 de febrer, per celebrar el Dijous Gras, vam anar a l’ermita del Puig. Allà hi ha plantat el teu ametller que ha crescut una mica i d’aquí a poc començarà a florir. Davant del teu record vam llegir un poema de Joan Maragall que és el poeta de la nostra classe (i també teu). El poema es titula l’ametller florit:

A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre sol, núvols i vents…
no ets encara el millor temps,
però en tens tota l’alegria.

Joan Maragall i Gorina (1860-1911)

Sabies que al costat de la tomba de Joan Maragall també hi ha plantat un ametller i que la gent es troba a mitjans de febrer per recitar les seves poesies? Un dels poemes que es llegeixen és l’ametller florit que serveix per rememorar la figura del poeta.

Aquest any han vingut tres companys nous, la Lydia, l’Isaac i l’Abdelali. El Carnestoltes no ha estat tan divertit sense tu i aquest any hem fet el judici (el jutge era el Pau, els defensors l’Aniol i la Lydia, i els acusadors el Marc i el Joan). Com sempre han vingut els companys d’infantil. Ho hem hagut de fer al gimnàs perquè plovia. Al final la majoria ha votat per cremar-lo.

Estem estudiant el cinema, hem fet una exposició sobre objectes relacionats amb el cine, han vingut el Joan Espinach i en Miquel Puertas a fer-nos xerrades. Ara estem començant a muntar un curtmetratge musical.

El projecte de Sant Jordi va sobre la llum i és molt interessant. Vam anar a l’exposició Freqüències de l’artista Eugènia Balcells que desprès va venir a visitar l’escola. A educació artística hem començat a estudiar les finestres i demà dijous 18 vindrà el pare de la Marina a fer-nos una xerrada.

També estem estudiant les comarques de Catalunya i ja ens sabem algunes amb les seves capitals.

Sempre recordarem el teu somriure i el teu preciós cabell daurat.
Els teus amics i companys de la classe del Bruixot.

Encara ens faltava una última visita per acabar l’estada en el camp d’aprenentatge. La casa Gassia una casa que té uns dos-cents anys, construïda de pedra i fusta, que es conserva en molt bon estat i que ens ha permès conèixer com es vivia en el Pirineu abans de l’era industrial. Era una època en que les comunicacions amb la resta del país eren molt difícils i per tant havien de ser autosuficients. La casa Gassia pertanyia a una família benestant que tenien terres, animals, una petita horta i fins i tot teixien algunes peces de roba com llençols o mantes. És interessant descobrir les diferents estratègies que tenien per conservar els aliments al llarg de tot l’any.

Finalment el ball de gala. Una gresca ben merescuda! L’Agustí Marcial, ex-alumne de l’escola, es va encarregar de posar la música pel ball. Moltes gràcies Agustí.