Dins el bosc hi havia una caseta petita feta de fusta i fang on hi vivia una bella noia amb el seu pare.

La noia es deia Elisabet i el pare Ramon. Eren pobres com una rata. Com que en  Ramon no tenia feina, talava arbres i en feia llenya, després anava el poble i la venia.

Un dia en Ramon i l’Elisabet van anar al poble a vendre llenya i quan van tornar cap al tard van trobar la casa ben destrossada.
No tenien ni idea del què podia haver passat, així que no van tenir més remei que comprar-se un piset al poble amb els diners que anessin guanyant de la venta de la llenya. I així ho van
fer.
No en tenien prou d’euros per pagar el piset, i van pactar amb el venedor de pisos que li anirien donant els diners de mica en mica durant un quan temps.
Amb la llenya, no en guanyaven gaire de diners i no van poder cumplir amb el pacte, per això van haver de deixar el pis.
Mentre baixaven les escales de l’edifici es toparen amb una senyora estranya, que els va preguntar què els passava en veure la mala cara que feien. Els va dir que no patissin, que els
miracles existien per a la gent bona i honrada. També els va recomanar que escribissin en un paper desitjos. Ells no sabien que la senyora era una fada que ajudava a la bona gent.
L’Elisabet va desitjar tenir un lloc on viure i el seu pare trobar una bona feina. Finalment es
van posar tots dos d’acord per desitjar-se felicitat.
Amb els temps la sort va fer que els seus desitjos es complissin, i poguéssin
viure, amb dignitat i feliçment.
Van confiar en la vida i en el seu bon cor.

FI

Capítulo 1
Las vacaciones
Un día, hace muchos, pero muchos años, un niño llamado Noé se fué de vacaciones en barco con su familia a una isla del Caribe. Su padre, se llamaba Alejandro, su madre se llamaba Helena y su hermana Laurel. En el barco había muchas actividades para toda la familia, la madre y la hermana se fueron a tomar el sol a una de las terrazas del barco y el padre y el hijo a la sala de juegos.
Capítulo 2
La playa
Era un día soleado. En la playa, la gente era muy curiosa ,unos corriendo por la playa, otros bañándose y la familia de Noe, estaba mirando como unos chicos hacían surf. Hasta que pasó lo siguiente: vino una ola tan pero tan grande, que se quedó boquiabierto.
Capítulo 3
La vuelta a el barco
Subieron deprisa al barco, la ola se les vino encima y les tiró por la borda. Empezaron a nadar y las olas les llevaron a otra isla que también era muy bonita. Noé fue a buscar troncos grandes con su padre y también hojas para construir un barco grande para toda la familia.
-Mamá, ya sé lo que comeremos, -dijo la hermana-, cocos.
Laurel se subió encima de su madre porque estaban muy altos y no llegaba y así los pudo coger. Cuando el barco estuvo terminado volvieron a casa.
Capítulo 4
La vuelta a casa
Tiempo después llegaron a casa y laabuela, que se llama Antonia, el abuelo que se llama José, todos sus tíos, tías, amigos y amigas les fueron a recibir al puerto. Y todos juntos celebraron el haber sobrevivido a esta aventura.
FIN

Era un dissabte al vespre després d’ una tarda que havien anat a comprar roba per als nens. Van arribar a casa cansats físicament i esgotats. A més a més a mitja tarda havia començat a ploure, primer sense ganes i després, en forma de tempesta. La qüestió és que després d’ haver fet un mos es van ficar al llit.

El pare ja havia fet el primer son, quan va obrir els ulls , i va veure un fantasma, cobert amb roba blanca, que es balancejava a mig aire als peus del seu llit. El pare no va poder reaccionar.

Al cap d’una estona va tornar en si i es va aixecar del llit descalç ,  a poc a poc, va
anar caminant, va agafar una làmpada i va continuar caminant a poc a poc.

Quan va ser davant seu, va aixecar la làmpada i el va picar ben fort. El fantasma va botar per tot arreu.

–  Boing,Boing, Boing, Boing!! –

Tota la família es va despertar i van veure el fantasma botant per tot arreu. Els nens, que eren molt porucs, van córrer cap al llit dels seus pares i es van amagar sota els llençols.

El pare va parar el fantasma, li va treure la roba blanca i……..

Només era el globus  que els nens havien agafat d’ una botiga de
roba.

FI

Fa molts i molts anys a la terra hi havia un petit país on hi havien dracs, elfs, nans, fades, bruixes i molts éssers fantàstics més. Tots vivien en pau i compartien els seus coneixements; sobre màgia, medicina etc.

Un bon dia va arribar un noi, la gent el va acollir i el van tracta bé, semblava bon noi. Va ajudar a cultivar els camps i els conreus i de mica en mica la gent li va ensenyar els seus
coneixements. Però en secret tenia pla malvat, i va convèncer algunes persones
perquè l’ajudessin. El pla malvat del noi que es deia Arom conquistar el país i
ser el rei. Però un dia quan explicava el seu pla malvat als seus còmplices, que
eren humans, perquè en quest petit país també n’hi havien i eren més fàcils de
convèncer els va sentir Naraya, una elfa. Naraya ho va expli- car a Dala la
seva amiga dragona i Narina la seva amiga nimfa. Narina va dir:

-Hem d’evitar que domini el país.-va dir.

Dala va dir a Naraya que podien formar una companya i que ho digues a Narina, perquè els dracs nomes poden parlar telepàticament.

-Dala diu de formar una companyia va dir Naraya- Jo hi estic d’acord. I tu?

-D’acord

Mentrestant Arom començava a dominar alguns petits pobles. A cada poble que passava reunia m és persones i començava a haver-hi algun nan que convencia amb màgia negre, començava a tenir un exercit.

Naraya ,Narina i Dala van passar per alguns pobles per obtenir informació però no van descobrir res, fins que van arribar a una antiga biblioteca. Allà van trobar un llibre molt antic, en l’índex hi havia un capítol que deia: Màgia negra:16 capítols.

El capítol numero  deia:

Per desfer un encanteri per dominar la gent de màgia Obscura o màgia negra s’ha de tirar per sobre el cap de la persona aigua d’una cascada que caigui a un llac o aigua que porti una
nimfa i metres li cau l’aigua pronuncia:<Narnin Nawai tol eli torni a ser li
tuli!>.

-Hem de trobar a Arom!-va dir Naraya- però com?

-He descobert que es dirigeix Elen- va dir Narina- haurem de muntar sobre de Dala.

Dala va assentir amb el cap.
Muntaren en Dala i es posaren en marxa. Al cap de mitja hora van veure Arom i
els seus homes. Dala va accelerar i aterrar davant seu. Mentre Dala distreia
Arom amb petites flamarades Narina llença l’aigua i Naraya va dir:

-Narin Nawai tol eli torni a ser li tuli!

Un esclat de llum els va encegar a tots i els còmplices d’Arom es van revelar. Arom va xiular i aparegué un cavall alat negre que se l’endugué ben lluny i no torna mai més. Ningú no va
tornar a molestar mai aquell petit país.

Hi havia una vegada en un poblet molt petit una família anomenada els Goldren que eren: la mare Natalia el pare Andreu i els dos fills Amanda i Costavo. Aquesta família eren mes pobres que una rata el pare no tenia cap diploma i quan va a buscar treball no l’accepten,
la mare tampoc tenia cap diploma ni cap feina en canvi els dos fills no anaven
a cap escola perquè en aquell temps només podien anar al col·legi els rics.
Un dia el pare va tenir una idea i aquesta idea era la ultima oportunitat que
podia tenir aquella família. Fem una pausa tu que creus que fera la família? Anar
a buscar una altre vagada feina per tot el poble o anar a una altre ciutat o tu
que creus?Bé,  continuem amb la historia.
Abans d’ oblidar-me dels fets. La família va desistir fer espectacles per
el carrer dels rics perquè allà nomes la gent rica pot passar i segur que et
preguntaràs com entraran si no son rics dons si ho has pensat molt bona pregunta.
‘L’Andreu tenia una idea molt bona que era disfressar-se de ric amb la roba de
les escombraries dels rics. En aquelles escombraries hi havien robes noves i
netes per els pobres i en el final si van entrar a fer l’espectacle però no van
aconseguir tants diners per la escola dels nens. I van tornar a casa molt
tristos i molestats però en el dia següent el Rei Felip va enunciar que feria
un concurs que consistia en endevinar el nom de la nova filla que naixés el dia
seguint-la Natalia que era la mare va aconseguir que els seus fills i el seu
marit acceptessin participar en el concurs del `Nom De La Princesa. Quan van
arribar en el castell es van apuntar en el concurs i quan volien marxar a casa
l’Amanda que era la filla va beure un vestit fabulós i el va anar a veure quan
l’Andreu va veure a la seva filla que no estava en el seu costat va cridar:

-Amanda  !Filla  vina !!!

Com que va cridar molt fort el rei Felip va quedar impressionat al sentir un
nom tant preciós i va dir…

-Senyores i Senyors hem trobat el nou president Perquè el premi era ser el nou president
la família guanyadora es…   La família Goldren!!!!!

El pare i la família estaven molt contents perquè ser president els faria viure
millor i ven feliços per sempre.

La lluna brilla com els estels,
els estels brillen com les estrelles,
i les estrelles brillen com tu.

Autora: Isis Moller (quan tenia 6 anys).

Era una nit en que un dràcula, que vivia en un castell encantat, va anar al cementiri i en aquell precís moment … va aparèixer una vampira i es va en enamorar locament d’ella. No parava de pensar amb ella; però una nit,com totes les nits , mentre passejava pel cementiri va veure dues noies . Es va acostar una mica més, i va veure la seva estimada que no estava sola; estava amb una altre… una altra noia és clar, peró no era una noia vampiresa ! Era humana !
El dràcula no s’ho podia creure peró sí, era així, eren amigues de tota la vida.
El dràcula s’hi va acostar el més possible fins que … va trepitjar un branquilló i el van sentir. La vampiresa, la seva estimada se’n va anar corrents cap el bosc però abans li va dir una cosa a la seva amiga . L’ amiga que era una mica pilla li va dir a dràcula:
-La teva estimada t’anirà veient cada dijous peró tú no la veuràs.
El dràcula no la va acavar d’entendre però alguna cosa era clar no sabia, l’últim cop que la veuria i això a ell l’alegrava molt.Van anar passant els dijous ; a estar amb els ulls oberts dia i nit i ella no va aparèixer, el que si va aparèixer, va ser un ratpenat a la finestra. Després de pensar-hi molt, es va adonar que el rat penat era la vampiresa. Va passar una altre setmana i quan la va tornar a veure li va dir:
-Avui que es hallowen et vull dir que surtis amb mi .
Ella li va dir:
-Si ,aixó es el que jo volia TESTIMO !!

FI

Hi havia una vegada uns petits fantasmes que eren molt bons però vivien amb por i sense tranquil.litat, per culpa de la bruixa D.E. és a dir la bruixa Doctor Evil. En aquell món, només hi vivia una nena entre un munt de nens. La noia era molt bonica, agradable i intel.ligent.
El dia de Halloween, la bruixa tenia la força de guanyar el triple de poders, per això els fantasmes Shorc, no paraven de pensar i inventar trucs de màgia per derrotar la bruixa i guanyar els seus poders. Aquesta bruixa era molt guapa, però molt dolenta. Va arribar el dia de Halloween, però la Daphne va lluitar fins que va derrotar la guapura de D.E. i la va tornar molt lletja. Des d’aquell dia tot el món va ser feliç per sempre més.

Fa molts i molts anys en un petit país estaven a punt de celebrar el Halloween. El Halloween era la festa que més agradava en aquella país i estaven impacients perquè arribés el vespre.

Quan va arribar el moment que tots esperaven, tothom va sortir al carrer disfressat de por. Dues germanes, la Lily i la Lara també els hi agradava molt el Halloween i també es van disfressar la Lily de vampir i la Lara d’ esquelet. Plegades van anar a demanar caramels ,tothom,quan els hi deien truc o tracte, ,triava tracte i s’omplien de caramels de seguida; fins que van anar en una casa molt ben decorada plena de carbasses amb espelmes asta hi havia unes dents de vampir que semblaven de veritat penjades a la porta . Van tocar el timbre i els va obrir una senyora que mes aviat semblava una bruixa ; i va dir:

-Que voleu!

-Truc o tracte?

-Truc.- Va dir la senyora. I les nenes van fer:

-Buuuuuuuu!!!!!!!!!

-Però què feu?

-Ha triat truc i quan es tria truc li hem de fer un espant.-Va dir la Lara.

-Ha , Així d’ aquestes anem eh?Veig que em fareu Server!

Les va agafar del jersei i les va fer entrar cap a dintre la casa .

Quan van ser a dintre la senyora les va lligar amb una corda darrere la porta de la cuina. Les nenes van sentir com la “bruixa” parlava amb el seu gat negre:

-Ja , ja , ja , ja ara que tinc unes nenes ven fresques podré fer la meva passió a les 12 de la nit per convertir-me la reina de tot el mon!!!Oi que si Mixet?

-Meu,meu!

Les nenes en sentir tot allò, espantades van comenta a estirar i a estirar però no hi va haver manera de deslligar-se de la corda, van mirar el rellotge eren dos quars de 12 faltaven dos quars per que siguin les 12 de la nit, que podien fer?Però a la Lily la que anava disfressada de vampir se li va acudir una idea, amb les seves ungles llargues,postisses, va tallar la corda; la seva i la de la Lara,fins que van estar deslligades i la Lily va dir:

-Lara, fes veure que estàs lligada, jo també ho faré.

-D’acord.

Quan va arribar la “ la bruixa “ va començar a engegar l ‘ olla gegant i a preparar la poció mentre anava barrejant les nenes se li van acostar per darrere i li van tirar una espanta tan forta que va caure de caps a l’ olla, va sortir una flamarada que semblava un incendi.

Les nenes van tornar a casa i la seva mare va dir:

-Com ha sigut el Halloween?

-Un Halloween de por!!!!

Fa molts i molts anys hi havia una família que va veure una casa abandonada. El fill,que era molt curiós, va anar a mirarla de mes a prop , va obrir la porta i les xarneres van fer un soroll que li recordava a una pel.licula de por, va entrar a dins, tot era pols i teranyines, les fustes feien un soroll de cruixits com si s’haguessin de trencar i les finestres ballaven al ritme que marcava el vent. El noi es va espantar i va sortir corrent en veure una ombra fantasmagòrica, que no era més que un ratolí petit, va arribar al cotxe on hi havia la familia,

i els va esplicar el que havia vist. I tots plegats tornaren cap a casa.