Capítulo 1
Las vacaciones
Un día, hace muchos, pero muchos años, un niño llamado Noé se fué de vacaciones en barco con su familia a una isla del Caribe. Su padre, se llamaba Alejandro, su madre se llamaba Helena y su hermana Laurel. En el barco había muchas actividades para toda la familia, la madre y la hermana se fueron a tomar el sol a una de las terrazas del barco y el padre y el hijo a la sala de juegos.
Capítulo 2
La playa
Era un día soleado. En la playa, la gente era muy curiosa ,unos corriendo por la playa, otros bañándose y la familia de Noe, estaba mirando como unos chicos hacían surf. Hasta que pasó lo siguiente: vino una ola tan pero tan grande, que se quedó boquiabierto.
Capítulo 3
La vuelta a el barco
Subieron deprisa al barco, la ola se les vino encima y les tiró por la borda. Empezaron a nadar y las olas les llevaron a otra isla que también era muy bonita. Noé fue a buscar troncos grandes con su padre y también hojas para construir un barco grande para toda la familia.
-Mamá, ya sé lo que comeremos, -dijo la hermana-, cocos.
Laurel se subió encima de su madre porque estaban muy altos y no llegaba y así los pudo coger. Cuando el barco estuvo terminado volvieron a casa.
Capítulo 4
La vuelta a casa
Tiempo después llegaron a casa y laabuela, que se llama Antonia, el abuelo que se llama José, todos sus tíos, tías, amigos y amigas les fueron a recibir al puerto. Y todos juntos celebraron el haber sobrevivido a esta aventura.
FIN

Era un dissabte al vespre després d’ una tarda que havien anat a comprar roba per als nens. Van arribar a casa cansats físicament i esgotats. A més a més a mitja tarda havia començat a ploure, primer sense ganes i després, en forma de tempesta. La qüestió és que després d’ haver fet un mos es van ficar al llit.

El pare ja havia fet el primer son, quan va obrir els ulls , i va veure un fantasma, cobert amb roba blanca, que es balancejava a mig aire als peus del seu llit. El pare no va poder reaccionar.

Al cap d’una estona va tornar en si i es va aixecar del llit descalç ,  a poc a poc, va
anar caminant, va agafar una làmpada i va continuar caminant a poc a poc.

Quan va ser davant seu, va aixecar la làmpada i el va picar ben fort. El fantasma va botar per tot arreu.

–  Boing,Boing, Boing, Boing!! –

Tota la família es va despertar i van veure el fantasma botant per tot arreu. Els nens, que eren molt porucs, van córrer cap al llit dels seus pares i es van amagar sota els llençols.

El pare va parar el fantasma, li va treure la roba blanca i……..

Només era el globus  que els nens havien agafat d’ una botiga de
roba.

FI

Fa molts i molts anys a la terra hi havia un petit país on hi havien dracs, elfs, nans, fades, bruixes i molts éssers fantàstics més. Tots vivien en pau i compartien els seus coneixements; sobre màgia, medicina etc.

Un bon dia va arribar un noi, la gent el va acollir i el van tracta bé, semblava bon noi. Va ajudar a cultivar els camps i els conreus i de mica en mica la gent li va ensenyar els seus
coneixements. Però en secret tenia pla malvat, i va convèncer algunes persones
perquè l’ajudessin. El pla malvat del noi que es deia Arom conquistar el país i
ser el rei. Però un dia quan explicava el seu pla malvat als seus còmplices, que
eren humans, perquè en quest petit país també n’hi havien i eren més fàcils de
convèncer els va sentir Naraya, una elfa. Naraya ho va expli- car a Dala la
seva amiga dragona i Narina la seva amiga nimfa. Narina va dir:

-Hem d’evitar que domini el país.-va dir.

Dala va dir a Naraya que podien formar una companya i que ho digues a Narina, perquè els dracs nomes poden parlar telepàticament.

-Dala diu de formar una companyia va dir Naraya- Jo hi estic d’acord. I tu?

-D’acord

Mentrestant Arom començava a dominar alguns petits pobles. A cada poble que passava reunia m és persones i començava a haver-hi algun nan que convencia amb màgia negre, començava a tenir un exercit.

Naraya ,Narina i Dala van passar per alguns pobles per obtenir informació però no van descobrir res, fins que van arribar a una antiga biblioteca. Allà van trobar un llibre molt antic, en l’índex hi havia un capítol que deia: Màgia negra:16 capítols.

El capítol numero  deia:

Per desfer un encanteri per dominar la gent de màgia Obscura o màgia negra s’ha de tirar per sobre el cap de la persona aigua d’una cascada que caigui a un llac o aigua que porti una
nimfa i metres li cau l’aigua pronuncia:<Narnin Nawai tol eli torni a ser li
tuli!>.

-Hem de trobar a Arom!-va dir Naraya- però com?

-He descobert que es dirigeix Elen- va dir Narina- haurem de muntar sobre de Dala.

Dala va assentir amb el cap.
Muntaren en Dala i es posaren en marxa. Al cap de mitja hora van veure Arom i
els seus homes. Dala va accelerar i aterrar davant seu. Mentre Dala distreia
Arom amb petites flamarades Narina llença l’aigua i Naraya va dir:

-Narin Nawai tol eli torni a ser li tuli!

Un esclat de llum els va encegar a tots i els còmplices d’Arom es van revelar. Arom va xiular i aparegué un cavall alat negre que se l’endugué ben lluny i no torna mai més. Ningú no va
tornar a molestar mai aquell petit país.