Era un dissabte al vespre després d’ una tarda que havien anat a comprar roba per als nens. Van arribar a casa cansats físicament i esgotats. A més a més a mitja tarda havia començat a ploure, primer sense ganes i després, en forma de tempesta. La qüestió és que després d’ haver fet un mos es van ficar al llit.

El pare ja havia fet el primer son, quan va obrir els ulls , i va veure un fantasma, cobert amb roba blanca, que es balancejava a mig aire als peus del seu llit. El pare no va poder reaccionar.

Al cap d’una estona va tornar en si i es va aixecar del llit descalç ,  a poc a poc, va
anar caminant, va agafar una làmpada i va continuar caminant a poc a poc.

Quan va ser davant seu, va aixecar la làmpada i el va picar ben fort. El fantasma va botar per tot arreu.

–  Boing,Boing, Boing, Boing!! –

Tota la família es va despertar i van veure el fantasma botant per tot arreu. Els nens, que eren molt porucs, van córrer cap al llit dels seus pares i es van amagar sota els llençols.

El pare va parar el fantasma, li va treure la roba blanca i……..

Només era el globus  que els nens havien agafat d’ una botiga de
roba.

FI