Finals de primavera

Ja podeu veure “Finals de primavera” a l’apartat film final.

El film final tot i ser una ficció, parteix d’una situació que cada final de curs es viu en els instituts.
Els alumnes de 4t d’ESO, com nosaltres, han de decidir què voldran estudiar el curs vinent. A vegades dintre d’un grup d’amics no tots volen seguir estudiant en el mateix centre educatiu i això pot generar en ells sentiments i emocions intenses respecte de l’amistat, el sentit de grup, la presa de decisions, la por al desconegut.

Volíem treballar sobre la idea de canvi, de final d’una etapa, d’alguna cosa que està a punt d’acabar i els sentiments de nostàlgia i tristesa que aquesta situació generava. FF_parc

Primer teníem la idea d’un grup nombrós d’amics que acompanyava a la Sandra però finalment ens decidírem per un grup més reduït. Vam veure que podia ser important que hi hagués un amic més amic i que, a través de les mirades, poguéssim mostrar la complicitat amb la protagonista.

Respecte al pla descriptiu d’inici, primer vam pensar en una panoràmica descriptiva de la façana de l’Institut. Després va venir la idea del tràveling a l’interior, que presenta l’espai i el grup d’amics.

No tenia sentit fer dos moviments descriptius seguits, i encara més tenint en compte que una panoràmica lenta de la façana duraria molt, així que vam prescindir de la idea inicial.

Respecte al moviment que expressa l’emoció de la protagonista quan pren consciència que tot canviarà, es localitza quan els amics marxen a la reunió de Batxillerat i ella es queda sola. Teníem clar que volíem un pas de pla fix a pla mòbil. Així que vam decidir que seria davant de les escales. FF_escala

Va sorgir la idea de fer un primer pla en moviment de la protagonista i també la idea del tràveling quan ella marxa. No sabíem si la relació entre aquests dos plans quedaria bé.

Vam provar de fer un petit moviment circular, un d’acostament, i un amb una tremolor molt visible, en oposició als plans fixes fets amb trípode. Finalment vam triar aquest tercer moviment.

Va ser durant la planificació que va sorgir la idea d’un tercer pla que finalment ha estat molt important per expressar l’emoció: el de dalt de les escales. Aquest pla picat donava sensació d’aïllament en deixar sola la protagonista.

Després, el tràveling cap a la classe reforçava la idea de solitud.

Vam fer un descentrament al costat del riu, però finalment no vam muntar el pla perquè vam haver de fer moltes preses i al final, quan vam aconseguir la bona, ja era massa fosc.

També vam filmar moviments de descentrament al tren, que anaven de la protagonista al paisatge, però el moviment del tren ho feia complicat.

FF_punta SabataQuan estàvem planificant la seqüència de la sortida del sol a la Punta Sabata va sorgir la idea del descentrament de la protagonista cap a les llumetes del Pont de Vilomara i d’un desenfoc sobre les llumetes. A una de les pràctiques centrals ja havíem fet un desenfoc al final d’un pla.

El color i la llum els vam pensar per seqüències en relació a l’estat emocional de la protagonista. Al parc ens interessava que la roba fos de colors més vius, contrastats amb el verd, i vam voler que la llum del sol fos intensa, per mostrar un moment de felicitat.

En canvi, en la resta del film, vam treballar sobre colors més neutres i apagats.

La seqüència de casa la protagonista es va gravar de dia tot i que volíem que donés la idea que era de nit. Per fer la nit a la casa vam fer el balanç com si fos amb llum artificial quan en realitat era llum natural, així va quedar molt blavós. Aquest pla s’oposava a l’anterior pla a l’habitació, en què la llum és molt càlida (és la llum de la finestra, reforçada per les cortines grogues).

Sobre les localitzacions ens agradava la idea de rodar al parc perquè és un lloc on de vegades quedem el grup d’amics.També ens agradava pel fons verd.

FF_classeLa classe permetia mostrar molt clarament qui es queda i qui se’n va, així com la mirada de la protagonista cap als seus amics, molt important per crear l’emoció.

Respecte als plans de la matinada que vam filmar a la Punta Sabata, al Pont de Vilomara, ens interessava la sensació que donava el lloc i la llum, per mostrar la necessitat de la protagonista d’apartar-se de tot per pensar.
Ens agradaven les llumetes del poble quan encara és de nit i després, les muntanyes, just abans que surti el sol.

L’estació i el trajecte en tren ens interessaven per la sensació d’inici de viatge i per reprendre la idea que la protagonista marxa sola.

Durant el muntatge hi va haver una seqüència especialment complicada: el diàleg del parc. Havien de lligar els plans individuals i el general, tant de diàleg, com de moviment i llum.

Deixa una resposta