Hola un altre cop!!

Sóc la Camila Medina, de l’institut Bellvitge.

Desitjo que us hagi agradat el nostre bloc i tots els comentaris que anem fent de mica en mica.

Avui us parlaré una mica sobre el meu minut Lumière.

Encara no tinc un títol, però crec que serà alguna cosa com <<Minut Medina>> o <<Primer Minut Medina>>, vaig treure la idea quan vaig veure que els germans Lumière tenien els seus minuts amb el seu cognom, Lumière.

El meu minut vull que sigui des de sobre d’un pont que comunica el meu barri amb un altre que es diu Gornal, per on passen, per sota, els trens de Renfe.

Vull que es vegi ,com si passessin per sota nostre, dos trens que es creuin.

Al principi sols es veurien les vies del tren i després passarien els dos trens, al final, si donés temps, es tornaria a buidar.

M’he inspirat en un minut que van fer els germans Lumière, on es veia com venia un tren fent una diagonal, com si fos en la nostra direcció. Vaig pensar en fer alguna cosa dels trens, i al veure el pont ho vaig decidir.

He fet unes fotos per a que us podeu fer una idea de com serà tot.

Adeu i fins molt aviat!!

Hola em dic Laura Guerrero i  explicaré el meu minut:

Al meu Minut Lumière, m’agradaria que es veies el paisatge que nosaltres estem acostumats a veure de Bellvitge, els llocs per on passem… Ho gravarem desde un autobús fent un recorregut per el barri.

Espero que us agradi la meva idea ! fins un altre

Molt de gust!

Em dic Àlex i sóc un alumne de l’Institut Bellvitge.  Aquest any, a part de les assignatures convencionals,  sóc a la classe de Cinema en Curs.  El meu Institut té el privilegi, de comptar amb el temps, material, suport i ganes suficients per a tirar endavant aquesta gran activitat.

Estic molt content perquè no només fem classes teòriques si no que també veiem videos de plans de films importants i ens ho passem molt bé.

M’he apuntat a aquesta optativa perquè m’agradaria posar-me a la pell d’un cineasta, una persona que quan va al cinema no només es queda embadocat amb l’argument, si no que s’imagina com han acoseguit fer aquesta escena, com ho fan per a que la càmera no es bellugui amb el travelling o fins i tot com han fet aquest muntatge…

Serà molt divertit i interessant!

Fins aviat.

Aquesta és la meva fotografia.

Hola, soc la Laura Guerrero, i escric per explicar per què e escollit aquesta fotografia.

He escollit aquesta foto, per què m’agrada molt la llum  que té, i també, perquè crec que la foto esta feta des d’ un angle força interesant del nostre pati.

Si ens hi fixem, podem veure que hi ha tres línies predominants, la horitzontal, les verticals i les diagonals que ens marquen un  punt de fuga.  Aquestes línies fan que el costat esquerre de la fotografia tinguin molt de pes, ja que tenen les verticals del edificis. però les parets de la dreta fan que la fotografia estigui mes equilibrada.

Hola,  jo he agafat aquesta fotografia per la llum i contrast.

Les línies que són horitzontals i diagonals, que travessen quasi tota  la fotografia i  ens marquen un punt de fuga. És el que més m’agrada.

El que més veu, és la part esquerra amb totes les línies. És la part que crida més l’atenció amb el que s’hi reflexa. A la dreta de la fotografia hi ha llum.

Espero que us agradi.

Judith.

Hola soc en William, aquesta es la foto que m’agrada ,

perquè es veu una línia vertical per on passa tota la gent

i aquesta mateixa línia ens dona el punt de fuga, juntament amb les

dues diagonals que fan els tendals. Aquest punt de fuga dona pes al edificis del darrere.

Es poden observar molts elements , les tendes , el arbres , etc…

No és un espai del tot buit, però em va agradar l’enquadrament.

Sembla que estigui en un punt fix rodejat d’arbres.

Hola, soc jo en Luis Vicente, escric aquest article per descriure la meva fotografia dels espais buits.

En la meva fotografia es pot observar l’exterior verd, però, de fons es veu un cel blau fresc. El millor, és que es poden divisar les línies rectes de les barres de l’ institut que donen la sensació que l’interior és com una presó. També els edificis de l’exterior i la muntanya que es pot veure si t’hi fixes.

Simètricament es veuen línies verticals i el fons dona un sensació de vida molt fresca.

=) XD

Sóc  el Marc Andreu i aquesta es la meva fotografia d’espais buits .

He triat aquesta fotografia perquè m’agrada molt la claror que té i perquè es veuen les tres cantonades de l’edifici. També m’ha semblat una bona foto perquè esta ben enquadrada.

La vaig emmarcar d’aquesta manera per donar sensació d’un espai tancat.

Fins Aviat.

La fotografia que he triat ha estat per el contrast i la profunditat. També pels diferents colors. Els colors son apagats però molt diferents. L’enquadrament també m’ha agradat per que tot tenia forma rectangular.

La part superior de la fotografia, que mostra el cel, està passada d’exposició, tot i així m’agrada molt.

Espero que us agradi!

Pol

Aquesta és la meva foto dels espais buits.

L’he triat perquè de totes les fotos que vaig fer va ser una de les que més em van agradar.

Al principi no la veia interessant per que no m’agradava gens la idea que la mopa deixes una taca vermella a terra, però després de mirar-ho tot molt bé hem va agradar molt.

Té una llum característica, uns reflexos molt bonics i uns colors molt variats, des de un gris o un blanc fins a un blau, un groc o un vermell.

Predominen les línies rectes i la profunditat de camp em sembla l’adequada, encara que no en té gaire.

Té moltes ombres, però hi ha molts llocs on passa tot el contrari i  es crea un contrast molt maco.

Us deixo la meva foto per a que podeu opinar vosaltres mateixos.