Tenim la pràctica o curt final gairebé a punt. Encara ens queda la última tarda de rodatge però hem aconseguit molt bons plans de la meravella del món, plans amb llums diferents i amb un bon seguiment de l’argument.

La protagonista es diu Clara i pateix un seguit de canvis de manera que ha de deixar tot el que te i anar-se’n a viure a un altre lloc amb nous amics, nova casa i molts canvis que patirà a diari. Nosaltres hem captat l’instant on viu la felicitat que es té a diari sense preocupacións ni res per a pensar, només per a fer el que li agrada. En definitiva, el seu dia a dia. Després, però, li arriba la informació de que es mudaràn i el personatge pateix una ràbia, enyorança i tristesa que l’envaeix perquè no tornarà a veure el seu barri. Hem mostrat moments de pensaments profunds quan la Clara va tota sola amb la bici i hem acabat amb un desenllaç on els seus amics l’acompanyen fins a l’estació i li diuen el seu últim adéu.

Penso que hem aconseguit captar el que volíem i que aquesta pràctica ens ha nodrit molt en quan a tècniques i experiència. Sortirà un bon film! Espero que us agradi!

Àlex

Avui hem començat a muntar i ens ha semblat increïble com el muntatge dels plans que havíem gravat anava agafant ritme, anava concordant i acabava tenint un gran significat.

Hi ha hagut moments on ens ha costat posar-nos-en d’acord però al final sempre concordàvem amb el que el Dani deia. Arribava un moment on tot el que pensàvem que no serviria per res es transformava i quedava com si fos un vertader film. Després del cansat rodatge on teníem torns de sol a sol, ja veig que dóna resultat i val la pena. Jugàvem amb els diferents efectes i hem acabat passant una bona estona.

Ens hem inspirat en una seqüència d’ “interior exterior” de Pier Paolo Passolini, Mamma Roma, on un noi ens transmetia moltes sensacions dins una petita casa. El noi mirava a l’exterior i, a mi, m’envaïa una sensació d’angoixa. En canvi, hem buscat aquest efecte per a explicar més bé on se situa l’escena, per posar l’argument a dins de casa i per donar profunditat a la escena.

En definitiva, d’aquí sortirà un bon film final!

Hola a tots.

Aquests dies hem estat decidint com farem la pràctica central. Ara mateix hem dividit el grup en dos parts i farem dues gravacions en diferents dies i horaris.

Hem estat parlant sobre possibles temes dels que podrien tractar la nostra pràctica i hem quedat en que el nostre personatge ha parlat per telèfon amb un amic o amiga i té una cita. Hem començat a treballar sobre els possibles sentiments que té després de la seva conversa.

Nosaltres hem proposat  localitzacions on es podria situar la seqüència.

Un grup ha pensat de situar-lo a un carrer al costat d’uns magatzems, a uns balcons, a una plaça i a un parc. Dels dos grups en sortiran quatre grups de muntatge. Ben aviat tindrem les nostres seqüències i les pujarem. Esperem que us agradin.

Fins aviat

Hola, que tal esteu? Sóc l’Àlex Chicano i us explicaré el que vull que aparegui al meu Minut Lumière.

Al meu Minut m’agradaria que aparegués un moviment polític que hi ha al barri. Es tracta d’un grup de gent que es manifesta pels seus drets i d’una forma molt peculiar. Fan una casserolada i és curiós perquè a partir de que comença molta gent es va afegint i Acaben sent una pila. La veritat és que no m’he inspirat en qualsevol Minut, la idea m’ha aparegut de sobte i he pensat que no està malament. Pujo una fotografia per a que pogueu veure de què parlo. Aviso que la posició de la càmera no serà aquesta.

Moltes gràcies i que vagi tot be!

Molt de gust!

Em dic Àlex i sóc un alumne de l’Institut Bellvitge.  Aquest any, a part de les assignatures convencionals,  sóc a la classe de Cinema en Curs.  El meu Institut té el privilegi, de comptar amb el temps, material, suport i ganes suficients per a tirar endavant aquesta gran activitat.

Estic molt content perquè no només fem classes teòriques si no que també veiem videos de plans de films importants i ens ho passem molt bé.

M’he apuntat a aquesta optativa perquè m’agradaria posar-me a la pell d’un cineasta, una persona que quan va al cinema no només es queda embadocat amb l’argument, si no que s’imagina com han acoseguit fer aquesta escena, com ho fan per a que la càmera no es bellugui amb el travelling o fins i tot com han fet aquest muntatge…

Serà molt divertit i interessant!

Fins aviat.