Hola bona tarda, soc Luis Vicente Cuesta!
Ja hem acabat el nostre Film Final. En general tot el Film ha sortit bé, al menys ens ho sembla a nosaltres.
En concret el que més m’ha agradat va ser gravar dins del tren i en l’estació. Primerament quan vam arribar a l’estació, va jugar al nostre favor el fet que hi havia un tren que estava estacionat, fora de servei, perquè l’estaven netejant. Ens va servir molt. El vam gravar amb les portes obertes del tren i a continuació vam gravar l’escena en que la nostre protagonista es despedeix dels seus amics. Aquesta escena va ser molt bonica, i li vam posar molt de sentiment. És un dels petits parentesis que cal destacar en aquesta escena.
Després, la segona cosa que més m’ha agradat es quan vam gravar dins del tren . Alguns inconvenients per part de la nostre sonidista que, pobreta, estaba marejada. Pero el grup de rodatge va saber arreglar els imprevistos del “Directe”. A l’anada no ens vam adonar de la finestra del conductor, però quan vam tornar, vam gravar veritables maravelles des de la porta de vidre que dona a la cabina del conductor.
També us he d’ explicar una cosa que vull destacar. El dia abans de rodar l’escena en el tren, vam gravar una escena, per mi unes de les millors parts de la pel·licula. Vam estar esperant molt de temps a que les llums de la Rambla s’encenguessin. Per seguir el nostre guió de rodatge, pero per prevenció, els nostres cansats professors de cinema en curs van pensar en grabar el món… Llavors, cuan vam decidir llençar la tovallola, la llei de “Murphy” va entrar en acció. Les llums a l’ultima hora es van encendre.
Per aixó vull dir als futurs cineastes:
” Mai llenceu la tovallola, mai sabreu el que passara en Directe . “
Atentament el cineasta: Luis Cuesta