La paraula Jo és creguda,

es pensa que és important,

l’única i fonamental.

Vol anar sempre en majúscula,

i si no, no hi vol anar.

(Per voler, tot ho voldria,

fins un barret en el cap.)

Com tot cregut, fa el ridícul

més espantós i cabdal.

Cap paraula no és més que altra:

totes s’esborren igual.

Marc Granell