És a dir, que cada il·lusió òptica és un error. Un error que vam crear nosaltres mateixos en el nostre cervell perquè hem o volem interpretar així la realitat. Ocorren durant la connexió de l’hemisferi dret i l’esquerre, gràcies a això tenim la capacitat de percepció.

Diuen que arribar a comprendre les il·lusions òptiques ajuda a entendre les limitacions que tenim a la vista humana i la distorsió que exercim, així que us proposo una sèrie de vídeos amb els quals posar en pràctica la teoria:

Kokichi Sugihara. Com ho aconsegueix? Perspectiva. L’autor aconsegueix orientar cada un dels espais de manera que els percebem a l’inrevés, així quan realment tenen un moviment de descens, el nostre cervell ho interpreta en ascens.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hAXm0dIuyug#action=share[/youtube]

Les noies fan la mateixa mida!!! La nostra vista i el nostre cervell ens juguen una mala passada. Aquí hi ha truc i és que la casa on es roda no és una casa “normal”. A part d’utilitzar en cada presa una perspectiva que arriba a deformar la estances i els mobles, la casa no tenen formes rectes comuns. Lleugeres pendents i uns extrems més grans que altres aconsegueixen que el nostre cervell percebi tot de manera completament diferent.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6aJlX0AEWys#action=share[/youtube]

Per molt que ho intentem, seguirem veient els dos quadres que mou de diferent color, quan en realitat són exactament iguals. La raó és sempre la mateixa, el nostre cervell modifica el sistema visual i el s’ajusta amb lleugeres variacions per diferenciar la forma i els límits dels objectes deixant de banda la percepció dels colors.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=z9Sen1HTu5o#action=share[/youtube]