Consells familiars

FAMILIA I ESCOLA

Us deixo un enllaç a una web que us pot ser útil. Ens dona uns quants consells sobre com actuar amb els nostres fills/es.

En l’apartat FOLLETOS PARA FAMILIAS us podreu descarregar orientacions pràctiques sobre temes clau de l’educació dels nostres fills !

Feu clic al dibuix per entrar a la web !

 
L’altre dia vam assistir a una jornada sobre La Seguretat a Internet i els nostres fills. Us deixo un dels escrits que ens van passar que considero hauríem de llegir tots/es els que tenim fills/es que s’inicien o ja estan dins del món dels xats, xarxes socials, internet, pàgines web …. Ja direu a veure que us sembla. L’article està escrit per Ramon Arnó (advocat) i Jaume Guasch (enginyer). És una mica llarg, però és de fàcil lectura i de ben segur que us agradarà.

[scribd id=92818739 key=key-2c9qg6t287ikl7ant8dn mode=list]

Avui agafem un text del bloc Sortir amb nens que ens pot ajudar a saber que fer durant aquestes festes.


REGALS DE NADAL
Quantitat o qualitat?

Hi ha una imatge que es repeteix cada Nadal: nens i nenes que obren un regal, el miren, diuen que els agrada molt i al cap de pocs segons l’arraconen per obrir el següent regal. I així fins que s’acaba la pila incomptable de regals que tenen pendents per obrir. L’emoció i la fal·lera per anar trencat papers de colors i obrint caixes gegants els emborratxa…i al final el que ha passat és que la majoria no els aprecien, acaben jugant amb la capsa d’una joguina o fan boles de paper amb els papers d’embolicar. De tota la pila, només una o dues joguines seran les afortunades que rebran atenció.

Què fem amb tantes joguines?

Hi ha una solució que adopten molts pares, (perquè el que és evident és que no es poden controlar el número de joguines que regalen els familiars), i és reservar algunes joguines i regalar-les o bé pel seu aniversari, el seu sant, o per un dia especial. Si reservem alguna de les joguines que obren durant el Nadal, quan les rebin, més endavant, tindran més ilusió, i li faran més cas.

Quin és el millor regal?

Diuen que el millor regal que se li pot fer a un nen és temps. El temps per compartir amb ell una activitat esportiva, cultural, educativa, el temps que podem dedicar-li per jugar, per llegir-li un conte, per parlar, per passejar…Són regals que sovint passen desapercebuts, regals que semblen invisibles, Però són aquests els regals els que a la llarga són més positius, educatius i beneficiosos pels més petits. De vegades es supleix la falta de temps amb l’allau de joguines. Aquesta actitud fa que els nens i nenes valorin més les coses materials o els regals que valen més diners, que no pas els propis sentiments.

Què demanen els nostres fills per Nadal?

Sovint demanen allò que és més car, o roba o complements de marca. Sovint demanen articles o joguines que els pares no poden comprar. Articles amb els personatges de moda o productes que han vist per televisió. La televisió els metralla contínuament amb anuncis publicitaris i molts pares cedeixen davant les seves peticions per compensar la falta d’afecte o el poc temps que els poden dedicar. Hem de pensar que quan més joguines rep un nen, més en demanarà.

Són bons els jocs d’ordinador o les consoles?

Si controlem el temps que estan davant un ordinador o enganxats a la consola no ha de ser dolent. Jugar una estona està bé sempre que es deixi temps per fer altres activitats socials. Si es passen tot el dia “enganxats”, el que estem potenciant és que aquests nens i nenes, quan siguin grans, seran massa individualistes, no valoraran l’opinió de la resta de companys i seran menys respectuosos i menys sociables.

Quins són els millors regals II?

Les joguines acompanyen als nostres fills al llarg de la seva vida, són eines amb les que es divertiran al mateix temps que els donen la possibilitat d’aprendre moltes coses i desenvolupar les seves habilitats. Hem d’intentar que cada joguina que els comprem es correspongui amb l’edat que tenen. La millor joguina és la que millor s’adapta a la personalitat del nostre fill i a la seva edat.

Els millors regals són:

– els que potencien la seva intel·ligència
– els que els estimulen i els fan pensar
– els que milloren la seva psicomotricitat, s’han de bellugar, pedalar, moure els braços etc…
– els que milloren la seva orientació espaial com els aparells teledirigits.
– els que desenvolupen els sentits.
– els que els ajuden a desenvolupar el seu llenguatge
– els jocs de construccions, la plastilina i els colors per pintar o dibuixar
– els jocs creatius
– els jocs que estimulen la seva imaginació, que potenciïn la seva capacitat per pensar i/o resoldre problemes
– i aquells jocs on han de jugar més d’una persona, ja que els ajuda a fomentar la sociabilitat

* No a les armes de joguina i als jocs violents, per què el missatge que els donem és que nosaltres aprovem les conductes violentes i estem a favor de les armes, les guerres i els conflictes*



Dins d’aquest apartat anirem ficant totes aquelles informacions, escrits, pàgines web que creiem poden servir per millorar la convivència entre els membres de la família.
Per començar us fiquem un parell d’articles del bloc ” La convivència, un trencaclosques. Ensenyar a viure” de la Victòria Cardona, que parla sobre les Rebequeries. Són força interessants

Rebequeries: Ens manipulen… els hem d’ignorar?

“No m’agrada gens que es digui que un nen fa “rabietes” per MANIPULAR als pares. Jo això ho he escoltat d’una persona amb prestigi. És clar que no diré el nom perquè s’hauria abans de parlar amb ell i jo no hi tinc accés. En el pròxim post del meu blog: “La convivència un trencaclosques” parlaré d’aquest tema”.

Això ho escrivia al meu mur de facebook tot pensant amb una entrevista que havia escoltat i que m’havia arribat a l’ànima.

I aquí estic. Havia de mantenir aquesta paraula.

Justament ahir vaig cercar el google: “enrabiades” i en un article, que semblava seriós em vaig trobar en el verb IGNORAR…

Més estranyada encara: Els pares han d’ignorar al nen enfadat? No és una paraula molt forta?

Doncs mares, pares, creieu-me ni les criatures ens volen manipular ni els pares els hem d’ignorar.

Fa poc en una entrevista que em feien a la televisió i, per demanar-me l’opinió, em van fer veure un vídeo en el que un nen s’enrabiava molt ja que els seu pare no li volia comprar una bossa de patates fregides, en un supermercat. I, una pensa: Com volem que un nen de dos o tres anys es domini desprès d’estar veient totes les prestatgeries i el carret plens de menjar? Doncs en aquest cas al nen cal donar-li tota la raó i donar-li el que demana si fa estona que no ha menjat  i, ja està!!!

Escolteu, ja està bé! Ara, amb l’excusa que durant molt de temps el nostre fill ha estat el “rei de la casa”, l’hem de maltractar i l’hem de fer patir?

No i no. Els pares el que hem de fer és haver previst unes pautes i fer que es compleixin amb la mateixa naturalitat que ens dutxem i ens vestim per sortir al carrer.

Si improvisem les ordres, desconcertem al nostre fill i farà “la rebequeria”.

I, si tot i tenir aquestes pautes la fa? Què hem de fer?:

1.- Observar i esperar

2.- Calmar i abraçar

A dalt tenim una imatge. Aquest nen està senzillament empipat perquè estava jugant tranquil·lament i els ganàpies dels seus germans li han arrencat la pala, quan ell feia servir.

Aquest nen, per cert per mi molt estimat, és el meu nét i no manipula a ningú, li han fet una mala passada i si jo hi arribo a ser els seus germans grans m’haurien sentit!

El nen del vídeo, com molts altres tenia gana, o son o estava cansat. No manipulava al seu pare. Més aviat el seu pare no acabava mai de comprar i s’entretenia massa temps triant un o més dels diferents formatges que veia.

Bé, ja vaig acabant. Avui deixo obert aquest post perquè seria perfecte rebre els vostres comentaris.

Només vull recordar-vos que és a partir dels dos anys que els nens comencen a voler gaudir de la seva autonomia i que cal incentivar-la en lloc de “tallar-li les ales”. O… els havíem tallat quan volia agafar la cullera o posar-se els mitjons tot sol i nosaltres fèiem veure que no ho veiem..?

 

 

Rebequeries (II). Horaris, hàbits

Hora de dormir dels més petits de casa

 

“No és el martell el que deixa polides les pedres, sinó l’aigua amb la seva dança i cançó”

Rabindranath Tagore

 

Imatge: Un rellotge que ens marca l’hora. Intentem que a aquesta hora que tots els nens de menys de tres anys estiguin dormint i fem el que puguem: explicar conte, cantar, acaronar. Senzillament acompanyar cada dia a la mateixa hora!

Al post anterior vaig rebre molts comentaris i situacions personals de fills en edat d’enrabiades. L’autonomia de les criatures es desperta als 2 anys i tenen necessitat de fer coses sols. No cal contrariar-los –a no ser que vulguin iniciar una activitat perillosa. Els hem de deixar que vagin fent descobriments i que tinguin petites iniciatives.

Quan tallem iniciatives moltes vegades promocionem la protesta en forma d’enrabiades llargues i complicades d’aturar.

Relacionat amb les enrabiades em sembla que va bé reflexionar.

Com anem creant hàbits? Els fills els aniran incorporant a la seva vida i els compliran de la mateixa manera que es vesteixen per anar a l’escola infantil i no hi van amb pijama.

El costum de complir el que està establert a la mateixa hora és necessari, si bé alguna vegada es podrà tenir la flexibilitat de fer algun canvi, però per uns fets extraordinaris i, com que els infants viuen el moment, és aconsellable ser previsor i avisar-los amb temps.

L’hàbit es construeix per la repetició d’actes. I, cal ser constant en mantenir uns horaris per llevar-se i per anar a dormir, per a l’hora dels àpats, per al temps de lleure, per a l’estudi, per recollir les joguines. Alguna rebequeria ens estalviarem si el nostre fill els adapta amb naturalitat a la seva vida.

És convenient organitzar-se tenint en compte les possibilitats i limitacions reals, no fos cas que per massa perfeccionisme ens equivoquéssim a l’hora de marcar-nos objectius a aconseguir, i no els poguéssim assolir.

Ens podem preguntar si realment podem explicar un conte cada nit abans d’anar a dormir el vostre fill… Si la resposta és no. Us suggereixo que no ho feu.

El nen s’enrabiarà el dia que no podreu explicar un conte si estava acostumat a que ho feieu cada dia.

Observem si el nostre fill té enrabiades molt sovint i consultem com va de comportament a l’escola amb la mestra d’educació infantil. Preguntar i formar-se en aquest tema és de pares savis. Les consultes no les fem pel passadís de l’escoleta. Demanem hora i ens infomem com viu el joc, la relació amb els companys, amb la mestra, etc.

Si som constants i pacients en crear hàbits ens estalviarem enrabiades.

Entre la mare i el pare s’ha de preveure l’horari del dia de festa (que també n’hi ha d’haver) i l’horari del dia de feina, posant-se d’acord per repartir les tasques; l’experiència ens demostra que moltes vegades recau tot sobre la mare, però el pare no pot estar absent de l’educació i ho ha de compartir tot.

L’ordre d’una llar no serà el d’un museu ni el d’un cementiri, ja que hi ha vida i, per tant, hi ha moviment; més aviat serà l’ordre d’un obrador, on l’estimació dels pares marcarà els límits del que s’han proposat i s’aprofitarà del recurs de crear hàbits a la primera infància.

Anem fent amb paciència. No oblidem que la gota d’aigua -quan és constant- és capaç de foradar la roca, no així la pluja tempestuosa.

– Ajudem bé a fer els deures als nostres fills?

Els nens passen diverses hores del dia a l’escola, on el treball que realitzen requereix d’un gran esforç de concentració i motivació. Quan acaba la jornada escolar es poden donar dues situacions diferents, o bé se’n van directes a casa o alguns practiquen activitats extraescolars. En el primer cas el nen arribarà a casa amb més temps, tindrà un moment per a relaxar-se i berenar i després arribarà l’hora de fer els deures, en el segon cas tindrà menys temps per a realitzar els deures del dia i l’organització tindrà un paper més important.

Tenint en compte aquestes opcions hem de saber ajudar als nostres fills a fer els deures. Com ja comentàvem en anteriors articles és important establir la rutina i el lloc per a realitzar els deures. L’espai ideal perquè els nens facin els seus deures ha de tenir una bona il·luminació, una taula àmplia i espaiosa on poder treballar i amb tot el material disponible a l’abast del nen, bona ventilació, un ambient sense massa circulació de persones ni sorolls que puguin distreure’ls. L’ideal és que el lloc sigui sempre el mateix, així el nen pot acostumar-se a l’espai i sentir-se còmode i en acció ràpidament. Si escollim bé el lloc i està ben adequat ajudarem als nens que es concentrin millor.

Tanmateix, el nen ha de tenir assumit que els deures són importants i que s’han de dur fets a l’escola, de vegades això és difícil de fer entendre però els pares tenen la missió d’explicar la seva importància i les conseqüències de no dur els deures fets a l’escola, si el nen no és capaç d’entendre’l ha de saber que haurà de responsabilitzar-se i haurà d’assumir la seva decisió davant del professor.

L’hàbit de fer-los a cada moment i en el lloc hauria de sortir del propi nen, si bé és cert, que en alguns moments seran els pares els quals hauran de recordar que aquest moment ja ha arribat. Hi ha molts nens que per edat o falta de rutina no tenen l’habilitat de l’organització consolidada, en aquest sentit els pares adopten un paper primordial, és important que el rol dels pares sigui d’ajuda, asseure’s amb el nen abans que comenci a fer els deures per a planificar les tasques del dia i una vegada organitzat serà el nen, en solitari, qui començarà amb els deures.

Aquí és on els pares han de passar a un segon pla, no es tracta de fer els deures amb ells sinó que ells facin els deures sols i els pares estiguin com suport i ajuda per a quan sigui necessari. És important que es pugui donar ajuda però no resposta, que els ensenyem a pensar. Si els pares no compleixen aquest paper els nens perden l’oportunitat d’aprendre a planificar-se, a organitzar-se, a ser responsables i, per descomptat, a aprendre els coneixements que es requereixen en l’escola per a cada edat.

L’ajuda dels pares es converteix en primordial i a més ofereix un espai on enfortir el vincle amb els fills i conèixer millor les capacitats i debilitats dels nens i actuar en conseqüència si és necessari.

Escrit per: Patricia de la Sierra Diez

 

4 comentaris

  • Sònia (9 anys)

    Un apartat molt interessant! Una molt bona idea de difondre aquesta informació en el bloc!

  • Moltes gràcies per escollir aquestes “entrades” del meu bloc. Us deixo un enllaç que crec que interessarà als pares, professors de batxillerat, bé, i a qui vulgui escoltar-ho ja que l’ambient és agradable com una conversa de “sobre taula”. M’entrevista Gaspar Hernandez arrel de la publicació del llibre “Un estrany a casa”, editat per Pòrtic. A veure si us agrada:
    http://www.catradio.cat/audio/580933/Lofici-de-viure-Entendre-els-adolescents

  • Marce (9 anys)

    Gracias Joan, pero creo que durante el año no vendría mal 2 o 3 clases de repaso para nosotros, los padres, pues normalmente solo se habla de este tema cuando llegan estas fiestas, y poco mas. Todo esto no se si será por que no queremos que nuestros hijos tengan menos que el de al lado, por que nos gustan mas los juguetes a nosotros que a ellos, o por que si, dos bestias, pero rápido y a jugar con los regalos que trajeron los reyes magos. Sea lo que sea, creo que nos falta ser mas coherentes sobre este tema.

  • Cris (9 anys)

    Estant molt bé tots aquests consells familiars. Passades les festes et sorgeix la reflexió dels valors que estem inculcant als nostres fills i que cal canviar o fer-ho diferent. La part de les rebequeries, els hàbits i els deures dels fills igualment interessants. M’han agradat molt.

Respon a Cris Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà

 
Go to Top