El bloc del nostre centre
Cicle Mitjà
Els del pis de dalt
Aprenem les comunitats autònomes d’Espanya a 4rt
215 anys
Espanya és un “Estat d’autonomies”, és a dir, el govern central ha transferit poders i autonomia a les comunitats que l’integren.
És, en l’exercici del dret a l’autonomia que les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars, i les províncies amb entitat regional històrica van accedir a l’autogovern en constituir-se com a comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
L’atorgament de l’autonomia i la transferència de competències es va planejar amb la intenció de garantir un major grau d’autogovern a les “nacionalitats històriques” d’Espanya: Catalunya, el País Basc i Galícia. Les primeres tres van accedir a l’autonomia mitjançant un procés ràpid i simplificat, mentre que la resta havia de complir diversos requeriments estipulats en la constitució.
Entre 1978 i 1983, es van constituir 17 comunitats autònomes :
Andalusia (Andalucía)
Aragó (Aragón)
Astúries (Asturias)
Canàries (Canarias)
Cantàbria (Cantabria)
Comunitat de Madrid (Comunidad de Madrid)
Comunitat Valenciana
Castella – la Manxa (Castilla-la Mancha)
Castella i Lleó (Castilla y León)
Catalunya (Cataluña, Catalonha)
Extremadura (Extremadura)
Galícia (Galicia, Galiza)
les Illes Balears
el País Basc (País Vasco, Euskadi)
Regió de Múrcia (Región de Murcia)
Navarra (Nafarroa)
La Rioja
Cada autonomia té un parlament, els membres del qual són elegits democràticament. El govern comunitari està encapçalat per un president el qual és responsable davant el parlament.
A més de les comunitats autònomes, i com a divisions territorials de primer nivell també, hi ha dues ciutats autònomes: Ceuta i Melilla, ambdues localitzades a la costa del nord d’Àfrica.
Estalviem energia
315 anys
Aquest matí, a la classe de 4rt i CS ens ha visitat una experta en estalvi d’energia. Ens ha passat una presen tació en la que ens feia refleionar sobre la despesa energètica que a fem cada un/a de nosaltres, tant a casa com a l’escola des que ens despertem fins que anem a dormir.
També ens ha ensenyat una sèrie d’aparells que ens poden ajudar a estalviar com: la llanterna recargable, la dutxa solar, el carregador e piles solar, la bombeta de baix cònsum, el carregador de mòbil eòlic, el càntir…
Realment en gastem massa! I per tant, ens hem de posar les piles. Evidentment carregades amb el carregador solar.
 |
 |
| Make a greeting card |
Fa uns quants anys …
1315 anys
Això si que MAI ho podrà copiar ningú ! He recuperat uns vídeos que hi havia al bagul dels records. Mireu el canvi que han fet alguns/es en poc temps … mestres tb eeee… jejejeje !
Si feu clic als videos els podreu veure a pantalla sencera !
.jpg?ts=1266329667)
Com es forma un tsunami?
215 anys
El tsunami és una onada gegantina provocada per una sacsejada que té lloc en un punt oceànic. En aquest vídeo, Toni Nadal, meteoròleg de TVC, explica amb l’ajut de gràfics com s’ha produït.
L’origen és al fons del mar, on s’ha produït una escletxa de quatre-cents quilòmetres de llargada. Això és el que provoca que l’aigua sigui empesa cap amunt i que tingui lloc el moviment pel qual l’enorme massa d’aigua es trasllada de forma concèntrica.
Velocitat
L’onada gegantina es mou a una velocitat d’entre 500 i 1.000 quilòmetres per hora punta que equival a la velocitat de creuer de molts avions de passatgers. A més, ho fa de forma extensa, ja que l’àrea implicada pot tenir centenars de quilòmetres d’amplitud.
Alçada
Per això no hi ha gaire alçada. Però quan arriba a la costa, queda frenada la velocitat i al mateix temps l’aigua es compacta i guanya alçada. A uns 50 quilòmetres per hora topa amb les platges i molls des d’una alçada que pot superar la desena de metres.
Cop
El més temible, però, no és aquest cop sinó la seva durada, perquè l’onada pot tenir, com aquesta del Japó, fins a cinc quilòmetres de llargada, una quantitat d’aigua de mar que no deixa d’avançar fins que tot aquest volum ha arribat a terra ferma.
Extensió
El Japó ha estat ara la zona afectada amb més immediatesa, per la seva gran proximitat amb l’epicentre del terratrèmol i el punt de trencament del sòl del fons marí, però en les següents hores l’onada haurà arribat a les illes pacífiques, la costa del llevant australià, la cara nord de l’arxipèlag neozelandès i les costes occidentals d’Àmèrica del Nord i del Sud.
Els poemes de 2n i 3r.
415 anys
Els nens i nenes de 2n i 3r estan realitzant la dramatització de poemes com els seus companys de 4r i cicle superior. El poema que han realitzat el va escollir l’Anna ik es titula “les flors”. L’Anna, que és molt viatgera, no va poder fer-lo amb els seus companys, esperem que a la propera hi siguis!!!!
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/7kDIa2noxzE” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Conte d’Andrea Huluta
115 anys
Un altre conte… TENIM UN PROBLEMA AL BOSC
Havia una vagada un bosc tant meravellós que mai pesava res.
Però un dia va arribar un caçador amb quatre gossos terribles.
Quan els el van veure es van espantar i van corre als seus caus. El caçador va tira amb l’escopeta i va destrossar el cau d’un ocell.
Quan un conill va veure que va destrossar la cassa de l’ocellet va caure ràpid a salvar-lo.
Quan va arribar el va agafar i va anar ràpidament al cau del conill. El conill li va dir a l’ocell;
-Ocell estàs be no et preocupis que vindrà el nostre salvador el follet màgic que es diu Arni el follet màgic.
Tots els animals es van quedar al seu cau.
El caçador va deixar els seus gossos a anar a buscar el follet màgic però quan va deixa els gossos va aparèixer el follet .
Tots els animals van somriure i van sortir tots a fora .
El caçador es va quedar parat i el follet el va preguntar que feia .
Els va transformar en mosquits a ell i alls gossos i tot va acabar feliç .
Conte contat ja s’ha acabat.
Andrea Huluta (4t)
Comentaris recents