Joan

Avui -31 de maig- és un nou Dia Mundial sense Tabac. Amb la crisi econòmica com a música de fons, enguany ens trobem plenament immersos en l’aplicació de la nova llei anti-tabac. Cal veure quines conseqüències està tenint, i quins canvis ens ha aportat (per ex.cliqueu aquí). Sembla què s’han reduit el nombre de vendes, pel que també de consumidors. Alhora, s’ha notat ja en aquest segon trimestre un descens en la recaptació fiscal (en el primer tiràvem dels beneficis propis de finals del 2010). I consequentment, les tabaqueres han entrat en una guerra de baixada de preus. I de captació de clients per noves vies (xarxes socials, per exemple).

De fet, durant molts anys hem vist que les empreses tabaqueres han disfrutat de la total complicitat de l’Estat, que, afavorit per l’ingrés fiscal, ha donat màniga ampla a les productores i distribuïdores de tabac. No en va, el tabac és el primer producte de fiscalitat de l’Estat espanyol (es guanyen més impostos pel tabac que per la gasolina o l’alcohol). ¿Renunciarà l’Estat a 10.000 milions d’euros anuals?

És possible que la seva regulació tingui trampa: apujant els impostos, ens assegurem l’ingrés gràcies a les persones dependents. ¿Per què no hi ha hagut abans un consens entre els ministeris d’Indústria i Sanitat per evitar posicions hipòcrites? Desgraciadament, ens hem començat a preocupar quan ha aparegut el terme “despesa sanitària”. ¿No deu ser que hem avantposat el dèficit econòmic a l’interès per la salut? Tinguem present que a Espanya moren, aproxiamadament, 55.000 persones per culpa d’haver fumat (una mitjana de 150 per dia). Pel que probablement sí que calen mesures dràstiques.

Ara bé, el repte no és prohibir el tabac: el repte és afavorir una llei que tingui el consens de tots els implicats i sigui coherent amb el concepte de salut. Que afavoreixi el “no fumador” alhora que protegeixi el consumidor. I que estigui allunyada d’interessos comercials propis d’empreses, farmacèutiques i d’altres institucions.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha seleccionat el Conveni marc per al control del Tabac com al tema del proper 31 de maig de 2011, Dia Mundial Sense Tabac.
El Conveni marc per al control del tabac (CMCT) és el principal instrument d’àmbit mundial de control del tabac.
Va ser el primer tractat negociat sota els auspicis de l’OMS i és un dels tractats més àmpliament acceptat en la història de les Nacions
Unides.
En vigor des de 2005 i amb més de 170 membres, és un acord basat en l’evidència que reafirma el dret de totes les persones al major nivell de salut i ofereix noves dimensions jurídiques per a la cooperació en la lluita contra el tabac.

El Dia Mundial Sense Tabac 2011 s’ha dissenyat per:
? ressaltar la importància general del conveni
? posar l’accent en les obligacions en virtut del conveni

Dades sobre el tabaquisme:

– En el món hi ha més de 1.000 milions de fumadors; la meitat d’ells moriran a causa del seu hàbit.
– Uns 100.000 nens i joves per dia es converteixen en fumadors. Cada any, més joves s’inicien en l’hàbit del tabac, i la gran majoria, amb una gran manca d’informació de què és el que realment estant consumint.
– Es preveu que unes 500.000.000 persones moriran per causa del tabac.
– Cada any moren unes 5 milions de persones com a conseqüència del consum de tabac.
– El 30% de les morts per càncer a Europa són causades pel tabac.
– A Espanya, el tabac causa més de 46.200 morts a l’any.
– L’edat d’inici dels fumadors és cada vegada més baixa; mentre que fa deu anys l’inici en el tabaquisme era als 16 anys, actualment baixem fins a la frontera dels 11-13 anys.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l9byUhxYN8k" width="425" height="350" wmode="transparent" /]