Vols saber quina és la història de la nostra biblioteca?
Tot va començar quan vam haver de triar la mascota de la nostra biblioteca. Era un drac i li havíem de posar nom i escriure una història de com l’havíem trobat a la nostra escola. Ho vam fer entre tots . Li vam posar LLAMPEC i ens van sortir uns contes i uns dibuixos meravellosos.
Aquí teniu un dels contes més interessants.
” Era un dia a la biblioteca del C.E.I.P. Llagut, on l’Agnès estava fent neteja.Bé, en realitat estava ordenant els llibres que els de P5 havien tirat per terra i la biblioteca semblava un camp de batalla.Va ser llavors que l’Agnès va fer una troballa sorprenent.
-Què és això?- es va preguntar l’Agnès . Semblava un ou.- Però si els dinosaures s’han extingit!- va exclamar. I no era gens estrany que ho pensés perquè l’ou tenia la mida d’una motxilla . – Bé , és igual , així podré fer una super truita .
A la cuina mentre l’Agnès preparava els mil i un ingredients que posaria dins la truita gegant, l’oli s’anava escalfant i l’ou també s’escalfava.
De cop i volta es va sentir una explosió: BOMMMMM!
– Apaga el volum de la tele !- li va dir el seu home
-Per fi! Començava a estar una mica estret allà dins !- va dir un ésser estrany sortit de l’ou.
– Què ets? Qui ets? Què n’has fet del meu ou?
– Jo sóc, o més ben dit era, el teu ou, i sóc un drac i dels més guapos per cert.
-SURT D’AQUÍ! AIXÒ ÉS CASA MEVA!!-es va posar a cridar l’Agnès
-D’acord, ja em buscaré un lloc més tranquil….- va dir el drac tot trist .
I en un obrir i tancar d’ulls el drac ja nohi era.
” Veig al·lucinacions” va pensar l’Agnès
-Me’n vaig al metge!
-Apa, però si són les quatre de la matinada!- va dir el seu home
L’endemà a classe de català , es notava molt que l’Agnès no estava bé. Estava escrivint i feia unes faltes…! La classe de sisè ja no podia més i li va preguntar:
– Agnès , què et passa?
– A mi ? res- va contestar insegura
– Apa, si no saps ni què fas!
És que veig al·lucinacions . Ahir a la nit em va parlar un drac que venia de la biblioteca .
-Què?
– Has provat d’anar al metge?
– Estava tancat…
– Jo crec que els dracs existeixen i no tens al·lucinacions Agnès – va dir un alumne
-Potser… mira tan de bo tornés !
PUF PAM PIM!
Va aparèixer el drac
-Hola, queda’t siusplau- suplicà l’Agnès – estaries molt bé a la biblioteca que és on vas néixer.
– Sí, sí – van dir tots els de sisè.
– Com et dius?
– No ho sé!
– Et podries dir LLAMPEC. M’encanta aquest nom – va dir l’Agnès emocionada.
-A mi també m’agrada- va contestar el drac.
– Una pregunta, com has vingut aquí?
-Mira- començà a explicar – Jo vivia molt lluny d’aquí , tenia un germà que…
-Però – el tallà l’Agnès – Com ho saps si eres un ou?
– TU NO VEUS GARFIELD? – exclamà en Lampec indignat- a dins de l’ou podia veure-ho tot . Jugar a la Playstation, mirar la tele, jugar a tennis…
– COM? – tornà a dir l’Agnès.
– Ah! estimada Agnès una coseta de no res… NO EM TALLIS MÉS QUAN PARLO !!!!!!!
-Sí.
– Doncs el meu germà era un golafre i es menjava tot el que trobava . La mare el va fer fora i es va haver de buscar tot solet el menjar. Va anar a un poble i es va menjar tots els animals, va començar a menjar persones . Era idiota el pobre… Per la seva culpa els dracs tenim mala fama . I al final es volia menjar una princesa . però va venir un cavaller i…
– Però si això és la llegenda de St. Jordi . – van dir tots
-ST JORDI ? St JORDI ? És un …
– Calla , calla ,no cridis tan fort que es pensaran que estem bojos
– Agnès – va dir l’Annabel que passava per allà – Que us heu tornat bojos fent aquests crits?
– Va , em quedo a la vostra biblioteca – va dir en LLampec.
– Visca!!!!
L’endemà , en Llampec va ser el centre d’atenció. Es feia passar per un ninot de peluix , i tothom el tocava i el mimava.Els únics que sabien que era un drac de debó eren els de sisè i l’Agnès .
Els de sisè
I aquí teniu uns quants dibuixos d’en Llampec!!!