El dia a dia de la nostra petita gran escola
SONIA MATEU MONTAGUT
This user hasn't shared any profile information
Articles per SONIA MATEU MONTAGUT
Quina sorpresa!
215 anys
El biel ens ha explicat que aquest cap de setmana el seu padrí li ha regalat un cèrvolet i ben ràpid ha pensat que era el Rudolf que hem treballat a l’escola!
A tots nosaltres ens l’ha volgut ensenyar, no sabeu els moviments i la cantarella que ens fa aquest petit cervol!
Psicomotricitat: avui…amb els cercles!
1815 anys
Així començem les classes de psicomotricitat els més petits cada divendres per després començar la sessió!
Es reparteix un cercle a cada nen i deixem
un temps per jugar lliurement amb ell per tota la sala.
Representem situacions, per exemple:
1. Agafem el nostre cotxe i el conduïm cap endavant.
Cadascú amb un pneumàtic.
2. Ara ho fem cap enrera.
3. Anem a l’autopista conduïm de pressa.
4. Anem per la ciutat i conduïm a poc a poc.
5. Mala sort! Hem punxat i em porto el pneumàtic rodant cap al taller.
6. L’arreglem i ens el posem com si fos un salvavides.
7. RELLEUS. Portant el cercle dintre a l’alçada de la cintura.
8. Qui és capaç de llançar el cercle rodant?
9. I d’altres maneres que no sigui rodant?
10. Arrosseguem el cercle amb els peus.
11. Amb el fre de mà, impedeixo que avanci el cotxe del meu company.
12. Passegem al company entre dos a mode de cavallet.
La part final ha estat de relaxació passant la pilota per les diferents parts del cos.
Sòm periodistes…
115 anys
En aquests cas, si no sabem la noticia…ens la inventem! 🙂
Pròximament us ensenyarem els resultats.
25 de novembre:Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones
015 anys
“Des de la més tendra infància i fins la mort, en el fons del cor de tot ésser humà hi ha quelcom que, espera sense defallença que se li façi be i no el mal. Això, en primer lloc, és el que és sagrat en qualsevol persona”. (Simone Weil)
Animeu el bloc amb els vostres comentaris!
215 anys
Pares, alumnes, padrins, padrines, mestres…que no costa tant…Vosaltres us passeu una bona estona i nosaltres ens motivem a continuar el bloc amb ganes! Aquest el poso jo…a que espereu la resta??? 😉
Els follets sabaters a P3 i P4
215 anys
A continuació, està el text de l’últim conte que hem explicat i visionat a l’ordinador els alumnes de P3 i P4: els follets sabaters. Hi havia una vegada un sabater que era molt pobre. No tenia diners, només tenia un trosset de pell damunt la taula per fer unes sabates. Com que estava tan trist, va pensar que ja faria les sabates demà i se’n va anar a dormir amb la seva dona.
Al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alçar del llit i se’n va anar al seu taller. Però quan va entrar, es va trobar que les sabates ja estaven fetes! Amb cara de sorpresa, les va mirar per tots els costats. Eren les millors sabates que havia vist mai!
– Qui ha fet aquestes sabates? – va pensar. I va cridar a la seva dona – Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!
– Però què passa?
– Escolta, tu has fet aquestes sabates?
– Jo? No. Jo no sé fer sabates! Les hauràs fet tu – va dir la Maria.
– No. Ja estaven aquí quan he arribat.
En aquell moment, va passar per allí un senyor molt ric. Va entrar a la sabateria i quan va vore les sabates va dir:
– Quines sabates més boniques! Que me les puc provar?
– Clar que sí – va resprondre el sabater.
A aquell senyor li van parèixer les sabates més còmodes que s’habia posat mai. Així que li va donar el doble de diners que valien. El sabater es va quedar molt sorprés i va anar a comprar més pell per poder fer més sabates.
Aquella nit, va fer el mateix: va deixar el troç de pell damunt la taula del taller i se’n va anar a dormir.
Com cada dia, al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! 
El sabater es va alçar del llit i se’n va anar al seu taller. I quan va entrar, es va trobar dos parells de sabates ja fets! Sorprés una altra vegada, va veure que els clients començaven a fer fila a la porta de la seva sabateria. Resulta que l’home del dia anterior ho va explicar als seus amics i ells també en volien de sabates tan boniques i còmodes. Com el sabater no tenia prou sabates per tothom, els clients van començar a cantar:
Sabater, bon sabater,
les sabates, les sabates…
Sabater, bon sabater,
les sabates m’has de fer!
les sabates, les sabates…
Sabater, bon sabater,
les sabates m’has de fer!
El sabater els va poder convèncer per a que tornessin l’un demà.
Amb els diners que va aconseguir dels dos parells de sabates, va poder comprar més pell. Cada nit la deixava a la taula del seu taller i al matí sempre es trobava totes les sabates fetes i enllestides.
Poc a poc, el sabater i la seva dona es van fer rics. Però, ell volia saber qui l’ajudava. Un dia d’hivern, va cridar:
– Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!
– Què passa?
– Necessito saber qui ens ajuda a fer les sabates perquè vull agrair-li tot el treball que ha fet.
– Doncs, saps què podem fer? – va dir Maria – Aquesta nit, en lloc d’anar a dormir, ens amagarem a l’armari. Deixarem un ciri encés damunt la taula del taller per poder veure qui entra per la nit.
Així ho van fer. I van tocar les dotze de la nit: dong, dong, dong… De sobte, es va obrir la porta i van entrar uns homenets molt petits, amb unes grans orelles de punta i molt mal vestits. Els follets contents, van arribar a la taula i van començar a treballar:
Treu el fil
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
(bis)
Les mans dels follets es movien molt ràpid, però a la vegada suaument. Les sabates van quedar enllestides en un tres i no res. Semblava màgia! Quan van acabar, van fer un salt i van desaparèixer. Tot el taller va quedar ben ordenat, les eines al seu lloc i les sabates ben col·locades. Semblava que no hagués passat res.
El sabater i la seva dona no s’ho podien creure. La Maria, amb llàgrimes als ulls per l’emoció, va dir:
– Gràcies als follets som rics!
– Però què podem fer per agrair-los el que han fet? – va preguntar el sabater.
– T’has fixat en com anaven vestits? Pobrets, van quasi despullats. I amb el fred que fa! Mira, demà serà Nadal. Anem a fer-los un regal. Els cosiré roba per a que estiguin ben calentets.
– Molt bona idea, Maria.
La dona del sabater es va posar a la feina de seguida. Els va cosir uns pantalons de color roig, una casaca verda, una barretina lila i uns mitjons a ratlles plens de cascabells.
A la nit de Nadal, en lloc de pell, van deixar tota la roba plegada a la taula del taller. Quina sorpresa que s’endurien els follets! El sabater i la seua dona van tornar a amagar-se a l’armari. I quan va ser mitjanit: dong, dong, dong… es va obrir la porta i van entrar el follets cantant:
Treu el fil
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
(bis)
Però, quan van arribar a la taula:
– Eh! Mira! Què és això? – va dir un d’ells.
– No és pell.
– Mireu, són pantalons! – va dir el més espavilat – Una barretina, mitjons… És roba!
Van començar a vestir-se molt contents. Tot eren riatlles, crits i cants.
– Estic guapo?
– Què calentet que estic!
– Visca, visca!
Finalment, van fer un salt i van desaparèixer. Però, no van tornar mai més. La seva feina ja estava feta… i ben feta!
Si el voleu escoltar obriu aquest enllaç!
Rudolf, el petit cérvol.
1115 anys
La senyoreta de p3 i p4 va trobar aquesta cançó amb català, els hi ha agradat molt i hem decidit aprendre-la. Els de P5 l’han escoltat aquesta tarda amb els de P3 i P4 i hem decidit que la representarem el dia que celebrarem la festa de Nadal, ja veureu quins cèrvols més divertits ho interpretaran!
Si la voleu escoltar feu un click a sota!
Canço “Rudolf el petit cérvol”
Us deixo la cançó per si la voleu aprendre o cantar!
RUDOLF EL PETIT CÉRVOL
Rudolf, el petit cérvol,
diuen que te el nas vermell,
púrpura com les brases,
tant lluent com el seu pèl.
tots els amics del cérvol,
fan riota alegrement,
no volen res d’en Rudolf,
perquè el troben diferent.
La vigília de Nadal,
Santa Claus li diu:
–
Rudolf no podries pas,
dur el trineu amb el teu nas.
ara els amics l’admiren,
i no deixen de cridar,
Rudolf el petit cérvol,
mai ningú t’oblidarà,
mai ningú t’oblidarà
Segon mural per ambientar la propera estació.
315 anys
Els alumnes de P3 i P4 aprofitant el conte que vam mirar del ninot de neu, n’hem pintat entre tots un de ben gran i hem titulat el mural: HIVERN DE COLORS. Mireu quin ninot de neu més eixerit ens ha sortit! 😉
Dia Universal de la Infància: 20 de novembre.
015 anys
El dia 20 de novembre de 1959, fa 50 anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels drets dels Infants i va recomanar que a tots els països s’instituís el dia 20 de novembre com a Dia Universal del Nen, per reflexionar sobre la infància i tots els seus problemes al món. També un 20 de novembre, 30 anys més tard, es va adoptar la convenció dels drets dels nens.
Psicomotricitat:Què fan els animals?
015 anys
OBJECTIUS:Desplaçar-se de puntetes, gatejant i saltant.
Començar a sentir la respiració en una situació de relaxació.
Participar en el joc motor proposat i gaudir-ne.
Es tracta d’una colla d’animals que es troben: els cavalls, els gats, i els galls.
1. Un grup de nens i nenes representen els rucs o cavalls, uns altres faran de galls i un tercer grup de gats. Prèviament s’ensenya com caminen cadascun: els cavalls troten i per tant salten, les gallines caminen de puntetes i els gats van de quatre grapes.
2. Quan la mestra fa «mèu, mèu», els infants que fan de gats es desplacen de quatre grapes, fins que la mestra dona una altra ordre, per exemple: «Quiquiriquíiiii!». En aquest moment s’aturen els gats i comencen a caminar de puntetes els galls. Després el nostre mestre en Miquel fa: «iaaaaaaaa, iaaaaaaaaaaaaa!». S’aturen tots i comencen a trotar o cavalcar els cavalls o els rucs. Després intercanviem els papers, de manera que els que feien de ruc facin de galls, etc.
I és gràcies a tu que..
Comentaris recents