Us heu aturat mai a pensar què faríem avui dia sense la gent gran?

Cada cop són més els avis i àvies que van a buscar els seus néts a escola, que en tenen cura quan estan malalts, que els acompanyen al metge perquè el pare o la mare han d’anar a treballar…

Han treballat tota la seva vida i, quan per fí podrien dedicar-se a fer tot allò que més els agradaria, es troben amb una càrrega d’obligacions que no els pertoca; i els joves trobem l’excusa de seguida: ja se sap, els pares bé han d’anar a treballar…

El paper dels avis i àvies ha evolucionat d’acord amb els canvis de la societat actual; per una banda, s’han “modernitzat”: han obert les seves expectatives, surten de vacances, van als Casals i als Centres de Dia a fer activitats, fan sortides; i per l’altra banda, totes aquestes càrregues que abans no tenien i que ara han de suportar per tal d’ajudar als seus fills.

Per tot això es fa necessari que tinguem en compte aquest col·lectiu de persones, que han estat el fonament de la societat on vivim, que ens han educat, que ens han estimat. I no només aquest 1 d’octubre, també el 2, i el 3, i…