Després de 21 dies, avui quan anem a la incubadora, tot és molta emoció, que és aquest soroll que sentim? Tots estem molt entusiasmats, tot són rialles, obrim la tapa de la incubadora i per fi!!!!!!!!!!!!!!!!!! Veiem dos ous una mica trencats i veiem com els pollets piquen amb el bec per sortir. No és fins al cap d’unes hores que podem veure els pollets fora de l’ou.

Al llarg d’aquests dies de seguiment del procés de naixement dels pollets, hem observat que estan entre uns 21-24 dies dins de l’ou.

Els primers pollets que han sortit han estat els de la gallina americana i al cap de dos dies, els de la gallina tradicional. En principi havíem decidit fer una gràfica de control de  neixements per dia, però el divendres 24 per la tarda vam tenir un BOOOM  de neixements i vam decidir desistir ja que estaven barrejats pollets de la gallina tradicional i americana.

Però això no és tot!!!

Un cop nascuts els pollets, no els podíem deixar a la incubadora, així que els vam construir una casa, la Mery ens va portar i facilitar tots els materials i entre tots vam anar posant la palla, l’aigua, el menjar,….i per últim, els pollets.

Esperem que gaudiu tant com nosaltres d’aquesta vivència!!!

El divendres 3 de maig, els infants de P-3 estaven molt entusiasmats. La mare d’una nena de P-3A, de la Júlia, ens va portar una gallina a l’escola per tal que la poguessim veure d’aprop, tocar-la, escoltar la seva onomatopeia,…a més a més, va dur ous.

També vam aprofitar per fer-li una entrevista, amb les preguntes que prèviament havien preparat els alumnes de P-3A, P-3B i P-3C. Vam descobrir moltes coses i vam aprendre nous coneixements.

La mare de la Júlia també ens va dur ous, però tots no eren iguals, uns eren de gallina tradicional i altres de gallina americana. Però,…on els posarem aquests ous si la gallina no es pot quedar a l’escola i si necessiten escalfor?

Alguns infants ho tenien molt clar: dins d’una màquina!!! Doncs, sí, la Mery va portar una incubadora i els vam posar a dins. Vam acordar que cada dia miraríem els ous, anotaríem quants dies fa que són dins de la incubadora, posaríem aigua als pots,…

Així doncs, després  que marxés la mare de la Júlia, va començar el nostre procés d’investigació on ens vam formular preguntes com:

Quan sortiran el pollets? Quants dies estan dins de l’ou formant-se ? Quins pollets sortiran primer, els de la gallina tradicional o els de la gallina americana?

Bé, hem de tenir paciència i observar a veure que passa.

Des de fa dies que a P5 s’intenta capgirar alguns aspectes del fet de dibuixar. Ens preocupa que hi hagi nens i nenes que en un determinat moment deixin de dibuixar o no gaudeixin fent-ho. Ens hem preguntat per què passa.

Potser senten que els seus dibuixos són lluny de la realitat que veuen, que no se’n surten de fer el cavall tal com els seus ulls el capten. No els satisfà. Creuen que el més important és el resultat final, la creació artística. De fet, és absolutament normal i predictible que ho pensin. Massa sovint el missatge que reben dels altres realça el producte final i oblida el procés que l’ha fet possible.

Segurament hi ha altres explicacions, però aquesta és ben comuna. En el seu rerefons ens parlen de dos idees populars a les edats escolars: dibuixa bé qui plasma bé la realitat i els dibuixos han d’agradar als altres.

Són dos idees errònies des de la perspectiva de l’Educació Creadora que ens plantegen l’Arno Stern i Miguel de Castro.

Segons ells (i ben humilment nosaltres) el dibuix ha de ser un joc, on la mà es bellugui sense seguir estereotips ni intentant complaure ningú. Dibuixem per passar-nos-ho bé, per tant, tot el que es fa és vàlid. No hi ha judicis de valor per part de les mestres i intentem que tampoc hi sigui per part dels companys. Per tant, evitem els… que xulo i els molt bé. Dibuixem per a nosaltres, no per als altres. I tots els dibuixos han de ser diferents, perquè tots som diferents. Així, el dibuix es converteix en un altre llenguatge per expressar-nos, amb una connexió directa amb la part més emocional de les persones.

Partint d’aquestes idees, els nens i nenes de P5 disposen d’una estona per dibuixar gairebé tots als matins, tot just quan arriben a l’aula. Ho fan amb un bolígraf blau. Amb les setmanes els dibuixos han evolucionat, en molts sentits, però, sobretot en ser cada cop més espontanis, més irreflexius, més un dibuixar per dibuixar (com quan parlem per telèfon i ratllem en una cantonada d’un bocí de paper).

Però encara hem volgut anar més enllà. Des que va començar el tercer trimestre, els divendres s’han convertit en el dia creatiu. Doblement creatius. Hi ha dos propostes, les dos engrescadores. En una banda de l’aula es prepara com una mena d’estudi de pintura. Es pinta plantat, cadascú en el seu paper personal. Enmig, l’espai col·lectiu: una taula-paleta amb 18 colors i els seus respectius pinzells. Cap consigna. Bé, una de simple i complicada alhora: passar-s’ho bé pintant.

A l’altra banda de l’aula, damunt les taules, deixem a l’abast dels nens i nenes papers de regal, teles, cartró, cordill, escuradents, llana, cotó fluix, càpsules de cafè, paperets de magdalenes, espirals… I les eines necessàries: tisores, cinta adhesiva, pega, retoladors… Tampoc hi ha consigna. Poden fer el que vulguin, el que el seu cap imagini i les seves mans puguin executar. D’aquí en surten les andròmines amb què marxen els divendres. Per a ells, autèntics tresors.

Tant en una banda com en una altra de l’aula es poden observar moments de creativitat en estat pur.