Història de la llengua: 07 La Renaixença

La renaixença suposa una recuperació del català com a llengua culta. Paral·lalement a la recuperació linguística s’anirà consolidant el catalanisme com a moviment polític que pretén recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua.
Tot i la persecució de què és objecte per part de l’estat, el català mantenia una plena vitalitat coma a llengua col·loquial i com a llengua de la literatua popular.

1. Factors socials i històrics

  • La revolució burgesa suposa un canvi radical en l’estructura del sistema productiu i apareixen dues classes socials: la burgesia i el proletariat.
  • Revolució burgesa: el s XIX és el segle de les revolucions burgeses, la burgesia que té el poder econòmic vol tenir també el poder polític.
  • Aparició dels sindicats i partits obrers que jugaran un paper social molt important en el segle XX.
  • La revolució industrial a Espanya es produeix només a Catalunya i a Euskadi.
  • Els interessos econòmics de la burgesia catalana i dels terratinents andalusos i sectors financers que dominen l’estat són contradictoris
    • La burgesia defensa el proteccionisme per defensar els seus productes de la competència anglesa.
    • Els terratinents andalusos que vénen blat i vi a Anglaterra defensen el lliurecanvisme, no volen posar aranzels als products que vénen de fora perquè no els en posin als que exporten ells.
  • Com a conseqüència de la feblesa de la burgesia la revolució burgesa fracassa (1868 destronament d’Isabel II) i el 1874, després d’una breu etapa republicana es produeix la Restauració borbònica amb Alfons XII.
  • El sistema de la restauració és un sistema corrupte que consisteix en l’alternança de lliberals i conservadors al poder sense que canviï res.
  • En 1898 la pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa patent el fracàs del règim polític existent i de la necessitat d’una regeneració. Hi apareixen dues alternatives:
    • La generació del 98. Regeneració d’Espanya des de Castella (mítica centralista basada en els reis catòlics)
    • Les Bases de Manresa. Primer manifest del Catalanisme, voluntat de regenerar Espanya des de la perifèria, és a dir partint del reconeixement de la personalitat dels diferents pobles, de les diferents cultures i llengües que el centralisme dels Borbons havia intentat anul·lar a partir de 1714.
  • La burgesia catalana assumeix el catalanisme per tal de guanyar-se el poble en les seves reivindicacions. La lluita conjunta de poble i burgesos pot servir per assolir l’autogovern. La burgesia podria així modernitzar Catalunya i una Catalunya moderna estimularia la modernització d’Espanya.

2. Canvis culturals: romanticisme i renaixença

  • El romanticisme entre molts altres aspectes suposa l’exaltació del passat medieval. En el cas de Catalunya tornar a l’època medieval vol dir el record d’una època en que Catalunya era una potència mediterrània i el català una llengua de gran prestigi.
  • Al llarg del segle XVIII i durant la primera part del segle XIX, la literatura popular es continuava fent en català ja que aquesta era l’única llengua que coneixia el poble.
  • Els autors de la Renaixença voldran recuperar el prestigi de la llengua catalana en el camp de la poesia, ja que aquesta parla amb el sentiment i la millor manera de manifestar-ho és amb la llengua materna. La seva obra més important serà la restauració dels Jocs Florals.
  • Aquesta voluntat de recuperació d’una llengua perseguida, però de passat literari important es dóna a altres llocs. Rosalia de Castro escriu poesia en gallec i Frederic Mistral en occità.

3. Influència de la Renaixença en la situació lingüística

  • El govern de Madrid continua perseguint la llengua catalana que no té cap mena d’ús oficial. L’administració pública, govern, ajuntaments, la justícia, l’escola… són exclusivament en castellà.
  • Hi ha un ús literari del català que va a més mentre que també avança la consciència que cal defensar el català al costat dels interessos econòmics i polítics de Catalunya.
  • L’església, malgrat la castellanització forçada de part dels bisbes que vénen de fora, jugarà un paper important en la defensa de la llengua i la personalitat de Catalunya.
  • Tant els moviments més conservadors, els carlins, com els més radicals, els republicans, defensaran la llengua catalana.
  • les organitzacions socials i culturals populars faran servir cada vegada més el català.
  • La campanya de l’Avenç (revista modernista) en defensa d’una ortografia catalana moderna i unificada serà la primera manifestació pública de la voluntat de normalitzar la llengua.

4. La generació de la restauració i els modernistes

  • La particularitat del cas català és que aquest fenomen puntual que a Galícia o Occitània acaba amb els autors esmentats a Catalunya anirà a més. El sentiment català que mantenia viu el poble, la voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la progressiva aparició del catalanisme que tindrà com a objectius la recuperació de la llengua i de les institucions catalanes.
  • La segona generació d’escriptors catalans té un valor literari molt més important:
    • Jacint Verdaguer serà un gran poeta que donarà un gran nivell a la llengua catalana.
    • Àngel Guimerà farà teatre, primer romàntic, i després realista, a un nivell semblant al que feien altres cultures en la mateixa època.
    • Narcís Oller introduirà la novel·la naturalista a la península i ho farà en català.
  • Els modernistes innovaran en tots els camps artístics i seran els primers que a més d’una recuperació literària de la llengua es proposar la plena normalització social.

5. Conclusió

  • Els canvis socials i culturals que es produeixen al segle XIX portaran a l’aparició del catalanisme que es plantejava la recuperació de a llengua i les institucions catalanes, fet que s’aconseguirà en el primer terç del segle XX.

2 thoughts on “Història de la llengua: 07 La Renaixença

  1. rubenpascual

    Santiiiiiii! que ha pasat aquí? T’has menjat unes cuantes lletres no? Jajajaja
    Corregeix-lo home que no queda bé que el profe s’equivoqui després en veiem “dew” un salut.

  2. santi

    Vaig començar a fer-ho a l’institut però la ç del teclat no funcionava. Ara ho coregeixo i ho acabo, Ho havia d’haver desat i no publicar-ho així.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *