Història de la llengua: 06 La crisi lingüística

Hi dos períodes diferents:

  • Al s. XVI i XVII el català és la lengua habitual de la gent, de l’administració, de l’església, però alguns escriptors comencen a escriure en castellà (especialment al País Valencià)
  • Al s. XVIII el Decret de Nova Planta suprimeix les institucions catalanes i prohibeix l’ús del català. Comença el Conflicte lingüístic amb el castellà que s’imposa com a llengua oficial

1. Factors històrics i socials segles XVI i XVII

  • crisi política:
    • la cort es trasllada a Castella i el centre de decisió política ja no és Barcelona.
    • Hi ha una lluita entre la monarquia que vol imposar una centralització i Catalunya que vol mantenir les seves institucions. La Guerra dels segadors en serà la conseqüència i Catalunya perdrà el Rosselló que s’incorpora a la corona francesa.
  • crisi econòmica
    • El Mediterrani esdevé un mar insegur com a conseqüència de la pirateria.
    • L’Atlàntic esdevé el centre del comerç.
    • Les potències europees medievals eren mediterrànies, les de l’edat moderna seran Atlàntiques.
    • Catalunya no pot comerciar amb Amèrica perquè la conquesta americana la porta a terme el regne de Castella.
  • crisi cultural
    • Els nobles es traslladen a Castella seguin els reis i la Cort, que és el principal centre cultural, ja no és Barcelona.

2. La llengua als segles XVI i XVII

  • El català continua sent a tot el domini lingüístic la llengua de la gent, de l’administració, de l’església i de la major part de la gent de lletres.
  • Hi ha alguns escriptors que comencen a escriure en castellà, especialment a València on la virreina Germana de Foix va imposar la castellanització del seu entorn. Això és menys habitual a la resta del domini lingüístic.
  • Els qui escriuen en català o castellà tendeixen a justificar la seva tria. Els uns ho fan per fidelitat a la llengua pròpia, els altres per arribar a més gent.
  • La introducció de la inquisició i de bisbes castellans introdueixen el castellà en reduïts àmbits eclesiàstics i en alguna gran celebració.
  • Es perd la consciència de la unitat lingüística i cada vegada es parla més de valencià, mallorquí, tortosí, etc…
  • Introducció del francès al Rosselló com a conseqüència de la seva incorporació a França.

3. La guerra de successió i el Decret de Nova Planta

  • La mort de Carles II sense successor farà que es disputin la corona l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou.
  • Els anglesos juguen la carta de l’arxiduc perquè tenen por que la unió de Castella i França sigui massa poderosa i acabi dominant europa.
  • La pressió dels anglesos, el fet que l’arxiduc s’instal·li llargues temporades a Barcelona i el fet que defensi el model confederal de la monarquia espanyola faran que tota l’antiga corona d’Aragó li doni suport.
  • Quan Carles esdevé emperador d’Alemanya els anglesos pensen que el perill oer als seus interessos és la unicó de Castellà i la monarquia germànica i deixen de donar-li suport.
  • Sense el suport anglès, com a conseqüència del  Tractat d’Utrecht (1913), els partidiaris de Carles perden força i s’acaba imposant el candidat francès que es compromet a no unir les corones de França i Castella.
  • Un cop proclamat rei Felip V, publica els diferents Decrets de Nova Planta (València i Aragó 1707) Malloca i Piutiüses (1915), Catalunya 1917.
  • Amb aquests decrets desapareixen les insitucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó passen a ser governats per les lleis de Castella.
  • Desapareixen jurídicament els regnes anteriors i es conforma un regne únic que és el Regne d’Espanya.

3. Conseqüències lingüístiques del Decret de Nova Planta

  • El Decret imposa el castellà a la justícia i posteriorment a l’ensenyament.
  • Es dóna una situació de conflicte lingüístic ja que el castellà domina políticament i socialment el català.
  • La imposició del castellà és un procés lent ja que la gent el desconeix i continuarà fent servir el català en la seves relacions familiars i comercials.
  • La castellanització començarà per les grans ciutats.
  • Els il·lustrats acceptaran la situació lingüística imposada i utilitzaran el castellà, mentre que la literatura popular continuarà sent en català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *