…i la temporada ja s’ha fos!

Sense poder fer la nostra diada, per culpa de la pluja, aquesta temporada ja és història.

Sí, hem pogut revalidar la condicio de gamma extra, carregant la torre de nou emmanillada a la diada de Santes, però……què vols que et digui!

Sí, hem tornat a fer castells de nou (des del 2002 que no hem parat de fer-ne!), 4 tresos i 4 quatres!, però…..

……..després de 10 temporades fent el 5 de 8, enguany no l’hem pogut portar a plaça. Ni tant sols l’hem pogut treballar en condicions.

…….i aquesta temporada, no hem estat caços de treballar un pilar en condicions….des de la temporada 2002 a la 2010, amb excepció del 2008, hem mostrat a plaça el treball de l’equip de pilars…..enguany no ha pogut ser!

Baixes per lesions extracastelleres, anys sabàtics, anys d’impàs, anys d’altres interessos per part d’algunes peces importants….tot plegat afegit a la inexplicable manca d’efectius als assajos després de vacances i d’haver carregat la torre de nou…..potser desmotivació per la manca de gamma? assajos massa monòtons? la sensació de que ja hem fet tot el que podíem?

Espero que l’any vinent es marquin nous objectius, nous reptes, i que els capdavanters de la colla retrobin la fòrmula per a que la gent vingui a assaig i la il.lusió que cal per afrontar el que calgui…..

Personalment no em puc queixar. He assolit un nou repte després de 15 anys fent castells: he pogut parar per per primera vegada el tres de nou a terços. 2 vegades. Les baixes i la manca de renovació dels troncs m’ho han permès. Havia fet el 3 de 8 a terços i segons, i el 3 de 9 a segons. Però espero que la temporada vinent alguna jove promesa em faci saltar, ja que no podem viure de les velles glòries com jo mateix. Cal donar oportunitats al jovent, i trobar l’equilibri necessari entre l’experiència i les ganes i il.lusió de la gent que comença.

Salut, capgrossos i capgrosses, i força pel 2012!

Per si a algú li pot interesar, us poso aquí l’enllaç a un document en powerpoint que he fet per presentar el tema de l’Acrosport per a l’àrea d’Educació Física als meus alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Joan Coromines de Pineda de Mar. L’objectiu és el de mostrar com arreu del mon i a diferents cultures, l’home practica aquesta activitat d’enfilar-se uns damunt dels altres, des de les més properes com els castells i els falcons, fins als govindes que a la India s’enfilen per celebrar l’aniversari del naixement de Krisna, o també als EEUU com les cheerleaders fan  pilars o construccions dins les seves coreografíes, passant pels acrobates del Magreb, el circ o les muixerangues del Païs Valencià.

construccions-humanes-arreu-del-mon

Si cliqueu a les paraules que hi ha sota les fotos de cada diapositiva del powerpoint, s’obre l’enllaç a un video de l’activitat corresponent.

Bé, ens podem felicitar tots per haver aconseguit que la UNESCO hagi declarat els Castells com a Patrimoni cultural immaterial de la humanitat!!!

Sembla que aquesta foto, inclosa al dossier presentat a la candidatura, ha tingut molt de pes a l’hora de pendre la decisió final!! jejejejeje

Ho podeu veure al següent enllaç:

http://www.unesco.org/culture/ich/scripts_php/slideshow-popup.php?id=00364#/culture/ich/img/photo/thumb/02011-LRG.jpg

Després d’un any de tenir el bloc aturat, i havent estat a punt de fer-lo desapareixer més d’una vegada, avui no me’n puc estar de fer-lo reviure.

Ha estat gairebé un any sabàtic mirant els castells des de la barrera, per motius que ara no venen al cas recordar, però la tornada a mig gas (gràcies Laura!) ha culminat amb la gran diada de Tots Sants d’ahir a Vilafranca.

La gran torre de 8 sense folre dels verds (castell gairebé utòpic que van descarregar amb gran mestratge), ens va esperonar per poder completar (a la tercera va la vençuda) la nostra torre emmanillada de gamma extra.

15 anys han hagut de passar per que una colla, a banda de les del G-4, descarregués un castell d’aquesta categoria. En els 14 anys de vida dels Capgrossos, només s’havien vist castells d’aquesta envergadura per part de les dues colles de Valls, Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa.

Des de la meva posició a terços a estat un castell increible. En cap moment em perdut la mida (Meli ets un crak!). Hem treballat lo just per mantenir-lo fermat. El folre ha treballat com si estigués a terra (la pinya era de formigó!). Les manilles han estat magnífiques. Personalment he treballat molt més fent de segon al tres de nou, i recordo haver patit més en algunes torres de vuit que no pas en aquest mega castell. Increïble.

No vaig poder aguantar les llagrimes, igual que la majoria de capgrossos.

Tot plegat a valgut la pena.

Us estimo!!!!

Foto de Xavier Saborido

Meli, ets “lo puto crak”!, de moment, aquesta temporada, 4 de 4 (4 d 8p) descarregats!

No em vas fallar. Merci.

I per cert, no està malament per un casteller històric del passat fer dos tresos de nou a segons i el 4 de 8 amb el pilar a segons del quatre.

foto: Xavier Saborido

Aquests Sant Joan i Sant Pere també ens han portant el despertar dels monstres pilaners de la Vella i Vilafranca.

Tot i que els verds ja van descarregar el pilar de 6 i al quatre amb agulla ja fa dies, ara ho han fet amb en “Xaio” com a segon. El mestratge d’aquest casteller, que fins ara feia el pilar a sobre del gran mestre Fèlix Miret, de ben segur que portarà força alegries als de Vilafranca.

I la Vella es treu la son de les orelles d’una tacada. A la vigilia de Sant Joan fan el primer pilar de 6, i l’endemà, 4 amb el pilar i pilar de 7 amb folre. Buf!!! Cal treure’s la barretina!

Els Minyons, més tímidament, van fent, i ja porten dos pilars de 6 carregats i un parell més descarregats. La màquina es va posant a tò.

Naltros, els de blau marí, ja en portem quatre de sis, un de set i el quatre amb el pilar. Això promet!!

Ara falta veure quines colles pilaneres s’afegeixen a l’espectacle: Barcelona n’ha carregat un parell enguany, a veure com evoluciona. Lleida encara no ha sortit del cau pilaner. N’hi haurà alguna altra? Ens trobarem alguna sorpresa en forma de gran espadat?

La temporada s’anima!! Comença el show!

foto de Xavier Saborido

Doncs això mateix, dos pilarets més de 6, l’un per Sant Joan a Vilassar de Mar, i l’altre per Sant Pere a Canet de Mar.

El primer un xic més treballadet, segurament per culpa de la revetlla de Sant Joan, i el segon bastant paradet, tot i els nervis i la responsabilitat de fer-los a casa.

Si, aquest pilar a Canet em feia força il.lusió, pel fet de que visc a aquest llogarret del Maresme des de fa 4 anys, “per culpa” de la Laura.

I amb aquest parell d’espadats, ja en són 4 de sis aquesta temporada, a més del de set folrat i l’agulla del 4 amb el pilar. Molt bona feina, més matinera que mai, i per fi demostrant el potencial pilaner de la colla i el treball acumulat de les darreres temporades.

Fins a la propera!!

foto de Xavier Saborido

Doncs ja ho veïeu, hem tornat a folrar l’espadat de sis per fer-lo de set…

Després de 4 temporades “picant pedra” (com diu en Lluis Feliu!) als assajos de pilars, sense poder mostrar a plaça amb justícia la feina que anavem fent, cada temporada per motius diferents (embarassos, lesions, excés de prudència, malaltíes, baixes, etc), finalment aquesta temporada s’ha produït l’esclat de la factoria pilanera capgrossa.

Aquest inici de temporada ha vist com a l’assaig de pilars es feien fins a tres alineacions diferents de pilar de cinc net, es poguessin parir a l’assaig dos pilars de 6 diferents a la part baixa, veure els dos primers pilars de 6 d’escàndol a plaça, i tornar a descarregar el 4 amb el pilar.

I finalment, decidim pujar l’espadat dalt del folre a l’aniversari dels Castellers de Barcelona, després de fer els deures als assajos, per tal de polir l’encaix entre les mans i el terç.

Pilar nerviós però amb la confiança de tenir un espadat de 6 impecable, com mai l’hem tingut, m’atreviria a dir que dels millors que s’han pogut veure en la història pilanera dels darrers anys (amb permís dels monstres pilaners de Vilafranca, Minyons, Vella i Bordegassos!)

Ara toca seguir treballant, polir-lo, i portar-lo a plaça més vegades, i per què no, somiar en un petit grup de persones a sobre un folre per ajudar a un quart blau marí!

Després de la travessa pel dessert que vam fer la temporada passada, assajant sense parar i no podent portar a plaça cap pilar de 6, aquest any, per fí, el vam poder descarregar a Manresa. Aquest és l’intent més matiner de cap temporada capgrossa, i el fem després d’haver fet un inici de temporada d’assaigs pilaners realment molt bona. S’han pogut descarregar tres pilars de cinc nets amb alineacions diferents, i també s’han descarregat dos pilars de sis amb la xarxa d’assaig. Sense oblidar el quatre de set net fins a dosos amb el pilar de cinc sencer al mig!!Tot plegat ha conduït a descarregar aquest primer pilar de sis, que juntament amb el que van descarregar fa uns dies els Minyons i el que van carregar els de Barcelona, són els únics que s’han vist fins ara.

Ara toca seguir treballant, sense pressa però sense pausa, per intentar superar els resultats de la gran temporada pilanera que els Capgrossos vam fer la temporada 2007.

Som-hi!!

Bé nois, després de tenir força temps aquest bloc en “standby”, em trec la son de les orelles per escriure quatre ratlles.

Enguany la temporada pilanera comença amb força dubtes i incognites: els verds tenen al Fèlix Miret fent “les amèriques”, però de ben segur que tenen el seu às sota la màniga i ens sorprenen amb un nou segon. Els malves tenen gairebé a tots els components del seu fantàstic pilar de la temporada passada de baixa -l’Àngel amb dues hèrnies discals cervicals, en Ramón operat d’una hèrnia abdominal, la Jordina embarassada….-, la joves presenta dins del programa de la seva flamant i nova cap de colla el clar objectiu d’assolir un pilar fiable i consolidat, els de la vella encara no han ensenyat les seves cartes pilaneres, de Lleida i Sants encara no sabem res…i només els de Barcelona s’han atrevit a mostrar el seu pilar, carregant-lo a la primera de canvi.

I els Capgrossos què hem de fer!? Bé, molts ja ho vau veure a l’assaig del passat divendres. Va ser un assaig molt fructifer. Per primera vegada, es feia l’aleta a tres pilars de cinc nets diferents a la part baixa. Dos d’ells descarregats clarament i l’altre ajudant al terç a la descarregada després de la motxil.la de sortida. I després, eufòria fent arribar a la motxil.la d’entrada de l’enxaneta dos pilars de 6 diferents, i finalment descarregant el pilar habitual les darreres temporades (amb quint i enxaneta novells). Això si, utilitzant per prevenció la xarxa pilanera.

Es pot dir que comencem bé la temporada, treballant adequadament i amb ganes els divendres de set a vuit del vespre. Ara falta que es quadrin bé els calendaris, que les lesions no ens castiguin, i que poguem consolidar la feina, assolint portar a plaça amb èxit aquest pilar, per ensenyar-lo a tot el mon casteller.

Ganes no en faltaran. Aquest pot ser un bon any pilaner pels de blau marí. Confabulem-nos i creuem els dits per a que així sigui!

Salut i força!