Pablo Picasso deia: «Si hi ha res per robar, ho robo.» Durant la seva llarga i prolífica carrera, Picasso va fer sovint obres d’art com a resposta als seus predecessors, fent referència a composicions famoses de Velázquez, Delacroix i Manet, entre d’altres. Quan era jove, els seus coetanis també van remarcar la influència d’Edgar Degas en els seus quadres i retrats sobre cabarets, banyistes i ballarines, tots ells temes que havien acabat caracteritzant l’obra de l’artista francès. Quan es va instal·lar a París al 1904, Picasso vivia al mateix barri que Degas, però, encara que tenien coneixences comunes, sembla que no es van arribar a conèixer. Tot i ser extremament diferents pel que fa a caràcter i estil de vida, compartien molts interessos. Tots dos eren revolucionaris artístics, però bona part de la seva obra es va basar en la figura humana i partia del coneixement del passat. Tots dos eren grandíssims dibuixants que van experimentar de forma innovadora en escultura, gravat i fotografia. Cap al final de la seva vida Picasso va fer molts aiguaforts inspirant-se en els monotips de Degas que posseïa, i, com a acte definitiu d’homenatge al seu predecessor, va representar Degas en persona a molts d’ells. Picasso davant Degas és el primer estudi a fons que es fa sobre la fascinació que Picasso va sentir tota la vida per l’art i la personalitat de Degas, i de les profundes afinitats existents entre les seves obres polifacètiques.
Picasso davant Degas és una exposició organitzada per l’Sterling and Francine Clark Art Institute, Williamstown, Massachusetts, i el Museu Picasso de Barcelona. S’ha finançat parcialment gràcies a una subvenció del National Endowment for the Arts i l’aval de l’U.S. Federal Council on the Arts and the Humanities, i ha comptat amb la col·laboració especial de la Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso para el Arte.
