Box Popurri organitza una nova edició d’aquesta exposició col.lectiva on diversos artistes actuen sobre llibres antics transformant al gust de cadascú.

BOX:
[s. XIV, del ll. caixa, íd.]

f 1 gen Receptacle rígid de forma paralale
pipédica i de dimensions relativament grans destinat a estotjat–objectes o embalar per al transport.

Popurrí:
[del fr. pot-pourri, calc del cast. olla podrida ‘escudella barrejada‘, potser a través delcast. popurri, íd.]

m 1 MUS Nom donat a una peça musical formada per una successió de melodies otemes de cançons populars, d’àries d’òpera, etc. reunits mitjançant alguns compassosde introducció i de connexió.

2 Barreja de coses diverses. [s. XIV, del ll. Capsa, íd.]

Per a més informació: Box Popurri

Us animeu a fer llibres transformats ? Haurem de passar pel jardí de l’Olokuti per inspirar-nos…

La Lola de primer ja ho ha fet amb el seu llibre transformat, que el podrem trobar a l’exposició:

12 febrer 17:00 – Fundació Antoni Tàpies

Visita dinamitzada orientada a descobrir en l’obra de Tàpies la presència d’empremptes, rastres i marques. Seguidament tindrà lloc una activitat plàstica on s’ensenyaran algunes tècniques per a capturar capturar textures, com ara el frottage.Preu: Amb reserva de plaça, realitzada abans de les 15.00 h del dia anterior a l’activitat: 3 euros.Sense reserva de plaça: adults, 7 €;…

Trobat a “La Rana Pepa”

EXPOSICIÓ RYAN MCGINNESS

Si en el projecte anterior el mateix artista era eix i motor efectiu de l’exposició, en el presentat ara, l’artista desapareix per a cedir el protagonisme a l’obra i a l’espectador. L’apropament que es proposa en aquesta exposició ens dirigeix a un altre dels grans interessos de McGinness: les qualitats cromàtiques, lumíniques i psicològiques del seu treball. A través de les diferents sales i seguint directrius específicament desenvolupades per l’artista per a la ubicació de les obres en aquest espai concret, es plantegen diverses solucions formals que afecten a la visibilitat de les obres i a la seva percepció subjectiva. La hibridació a la qual comunament ens remet la seva feina, que generalment està lligada a l’ús d’una lògica procedent del disseny aplicada al context de l’art, es veu reforçada en aquesta ocasió per visibilitats, híbrides de nou, que provoquen noves maneres de veure l’obra.

Al llarg de l’exposició, observem com McGinness resol la creació d’ambients específics amb l’ús de solucions que, mitjançant l’aplicació de vinil adhesiu, la interferència de llum, o la descomposició i manipulació de les obres, es mostren aquí diferents de com van ser creades al seu origen. En el cas del políptic Most Of The Time Most People Do What Most People Do Most of the Time (2009), aquestes solucions arriben a la creació d’una nova obra a partir, o inclús malgrat, de la presència de l’original. L’obra, que va ser presentada a Madrid en el seu format inicial, pateix múltiples alteracions en aquesta ocasió. En primer lloc, es presenta descomposta i trencant la lectura narrativa original. Aquesta nova composició, està al mateix temps il·luminada únicament per la llum que reflecteix l’animació creada a partir dels dibuixos que componen la pròpia peça. És a dir, l’obra està, en un exercici d’autoreferencialitat, il·luminada per si mateixa.
Simultàniament, en el fons dels aparadors tornem a veure aquesta obra reproduïda en vinil adhesiu amb colors fluorescents, il·luminada per llum negra i, també, la seva doble en vinil translúcid sobre el vidre.

La il·luminació amb llum negra, es troba també present en un altre dels espais de l’exposició on, mitjançant la intermitència entre aquesta llum i la llum blanca, s’evidencien alguns dels detalls tècnics de l’aplicació cromàtica en l’obra de McGinness, en concret, l’ús de pintura fluorescent.
La utilització de la llum ens brinda dues versions de la mateixa obra gairebé oposades entre si, la primera, vista sota llum blanca, ofereix una estructura cromàtica de complementarietat, mentre que la segona amplia la capacitat reflectora del pigment, generant una experiència irreal del color.

Les solucions presents en aquest projecte són estratègies multidireccionals que ressonen entre l’artista, l’obra i l’espectador, en graus d’incidència variables. Seguint aquesta lògica, l’expressió que dóna títol a l’exposició, ColorOblic –una paradoxa essencial-, suggereix aquesta multiplicitat, lligada a l’aproximació de McGinness al color com una cosa física, gairebé tangible i alterable, com si de matèria es tractés. L’obliqüitat, com a posició intermitja, gairebé indefinible, suggereix un terreny inestable en què la percepció és l’única veritat vàlida. Tot i que l’angle d’un tall oblic és quantiflicable, la percepció subjectiva del mateix, ofereix un marge ampli d’interpretació. De la mateixa manera, les solucions que l’exposició ofereix segueixen paràmetres estrictes, controlats, però les percepcions i experiències que provoquen es situen en un pla de subjectivitat radical.

Espai Cultural Caja Madrid:  Pl. Catalunya, 9
Del 26-01-11 al 27-03-11
Entrada Gratuïta

ACTIVITATS FAMILIARS ENTORN A L’EXPOSICIÓ

Concert familiar
Minimúsica – Els colors de l’art
Internet2, Oh!Cake & The Cookie, Fred i Son
i Sam&Cooke
Per a famílies amb nens/es de 0 a 9 anys
05.02.11 – 17:30 h.

Transforma-ho! Taller infantil d’estampació
de roba
Per a famílies amb nens/es de 7 a 12 anys
Prèvia reserva telefònica la mateixa setmana
de la activitat. Places limitades
19.02.11 – 11:00 h.
19.03.11 – 11:00 h.