Skylines around the world.


Les Menines de l’Oriol Martorell

Els nens i nenes de quart han recreat  mitjançant la fotografia el quadre de les Menines de Velázquez, quadre que va plasmar també Picasso en nombroses obres.

Després de fer la foto per grup, representant cadascun dels personatges del quadre, han pintat sobre l’acetat el quadre.

[youtube]https://youtu.be/hj4bdndTF9I[/youtube]

Cares Picassianes dels nens i nenes de 4t

Aquestes són les cares Picassianes dels nens i nenes de 4t que van començar a fer al taller del Museu Picasso i que han finalitzat a l’escola.


 

 


La PLaça dibuixa

Inscripció Online
Si vols participar a la trobada de dibuix que organitzem a la plaça Reial el dissabte 26 de maig de 10 a 14h, inscriu-te (només adults) i recull l’acreditació i el material!

Més info: www.fundaciosetba.org/la-placa-dibuixa-2018

ACTIVITAT: La plaça dibuixa
DATA: Dissabte 26 de maig de 2018 de 10 a 14h
LLOC: Plaça Reial
PREU: Activitat gratuïta

Roses de cinquè

Els nens i nenes de cinquè han fet aquestes boniques roses…


La llegenda de Sant Jordi vista pels nens i nenes de primer

Els nens i nenes de primer han creat les seves versions de la llegenda de Sant Jordi.


Unes roses ben especials

Així com el petit príncep cuidava la seva rosa, nosaltres cuidarem la nostra rosa especial de Sant Jordi.

Després de tot…

…va succeir que el petit príncep, havent travessat sorres, roques i neus, va descobrir finalment un camí.

I els camins porten sempre a l’estatge dels homes.

– Bon dia! -va dir.
Era un jardí ple de roses.
– Bon dia! -diguessin les roses.
El petit príncep les va mirar. Totes s’assemblaven tant a la seva flor!
– Qui són vostès? -els va preguntar estupefacte.
-Som les roses-van respondre aquestes.

– Ah! -va exclamar el petit príncep.

I es va sentir molt desgraciat. La seva flor li havia dit que era l’única de la seva espècie en tot l’univers.

I ara tenia davant els seus ulls més de cinc mil. Totes semblants, en un sol jardí!

I després va continuar dient: “Em creia ric amb una flor única i resulta que no tinc més que una rosa ordinària”.

Són molt belles, però estan buides i ningú donaria la vida per elles. Qualsevol que les vegi podrà creure indubtablement que la meva rosa és igual que qualsevol de vostès. Però ella se sap més important que totes, perquè jo l’he regat, perquè ha estat a ella a la qual vaig abrigar amb el fanal, perquè jo li vaig matar els cucs (excepte dos o tres que es van fer papallones) i és a ella a la que jo he sentit queixar-se, lloar i algunes vegades fins a callar. Perquè és la meva rosa, en fi.




La nostra rosa especial…

Així com el petit príncep cuidava la seva rosa, nosaltres cuidarem la nostra rosa especial de Sant Jordi.

Després de tot…

…va succeir que el petit príncep, havent travessat sorres, roques i neus, va descobrir finalment un camí.

I els camins porten sempre a l’estatge dels homes.

– Bon dia! -va dir.
Era un jardí ple de roses.
– Bon dia! -diguessin les roses.
El petit príncep les va mirar. Totes s’assemblaven tant a la seva flor!
– Qui són vostès? -els va preguntar estupefacte.
-Som les roses-van respondre aquestes.

– Ah! -va exclamar el petit príncep.

I es va sentir molt desgraciat. La seva flor li havia dit que era l’única de la seva espècie en tot l’univers.

I ara tenia davant els seus ulls més de cinc mil. Totes semblants, en un sol jardí!

I després va continuar dient: “Em creia ric amb una flor única i resulta que no tinc més que una rosa ordinària”.

Són molt belles, però estan buides i ningú donaria la vida per elles. Qualsevol que les vegi podrà creure indubtablement que la meva rosa és igual que qualsevol de vostès. Però ella se sap més important que totes, perquè jo l’he regat, perquè ha estat a ella a la qual vaig abrigar amb el fanal, perquè jo li vaig matar els cucs (excepte dos o tres que es van fer papallones) i és a ella a la que jo he sentit queixar-se, lloar i algunes vegades fins a callar. Perquè és la meva rosa, en fi.