Vídeo del bloc de Luis Kano

Vídeo del bloc de Luis Kano

A aquests estudiants que han passat un any, dos anys, escrivint tesis sobre un llibre, els dic: «Només hi ha una manera de llegir, que és fullejar a biblioteques i llibreries, agafar llibres que t’atreuen, llegir només aquells, deixar-los quan t’avorreixen, saltar les parts feixugues… i mai, mai, llegir alguna cosa perquè penses que has de fer-ho, o perquè forma part d’una moda o d’un moviment. Recordi que el llibre que t’avorreix quan tens vint o trenta anys t’obrirà portes quan en tinguis quaranta o cinquanta…, i viceversa. No llegeixi un llibre si no és el moment adequat per a vostè. Recordi que, amb tots els llibres que tenim impresos, n’hi ha tants o més que no han arribat mai a la impremta, que no han estat mai escrits; fins i tot ara, en aquesta època de reverència compulsiva per la paraula escrita, la Història, fins i tot l’ètica social, s’ensenyen per mitjà d’històries, i la gent que ha estat condicionada perquè pensi només en termes del que està escrit —i per desgràcia gairebé tots els productes del nostre sistema educatiu no poden fer altra cosa—, no s’adona del que té davant dels ulls. Per exemple, la verdadera història d‘Àfrica encara està sota la custòdia de rondallaires i homes savis negres, historiadors negres, curanderos: es tracta d’una història verbal, encara mantinguda fora de l’abast de l’home blanc i les seves predacions. A tot arreu, si manté la ment oberta, trobarà la veritat en paraules no escrites. Així doncs, no deixi mai que el paper imprès el domini. Per damunt de tot, ha de saber que el fet que hagi de dedicar un any, o dos, a un llibre o un autor significa que l’han ensenyat malament: li haurien d’haver ensenyat a llegir a la seva manera, d’una afinitat a una altra, hauria d’haver après a seguir la seva pròpia intuïció sobre el que necessita; això és el que hauria d’haver desenvolupat, i no pas la manera de citar altra gent.»

Dissortadament, però, gairebé sempre és massa tard.

Lessing, Doris. El quadern daurat I. 2a ed. Traducció de Victor Compta. Barcelona: Edicions 62, 2001 (Les millors obres de la literatura universal segle XX, 137)