Category Archives: llibres recomanats

1ª Tertúlia literària amb families

El passat 24 de gener vam tenir el gust de fer a la biblioteca la primera tertúlia amb pares i mares. La intenció d’aquesta trobada era que fos el punt de partida per ampliar els ponts de comunicació familia-escola, concretament per parlar sobre qualsevol tema relacionat amb els llibres i la lectura.

Malgrat no erem molta gent, unes 18 persones a la sala, he de fer una valoració molt positiva. Les mares (per desgràcies no hi havia cap pare) van anar fent aportacions molt interessants: els problemes perquè  practiquin la lectura quan ja han après a llegir, la crueltat d’alguns contes tradicionals, les receptes per aconseguir bons lectors…

Al principi de la sessió vam mirar un conte molt interessant i divertit que us recomano perquè fa reflexionar sobre molts tòpics que escoltem sovint, no només entre pares sinó també entre alguns professionals. Es tracta de  “Como enseñar a tus padres a disfrutar de los libros para niños” de Alain Serres, editorial SM.

Les il·lustracions de Bruni Heitz, suggerents i divertides, també van contribuir a la conversa que vam encetar posteriorment.

1011

12

El temps, enemic del necessari acompanyament en la lectura que cal fer amb els nens i nenes, també va sorgir a la xerrada. Val més poc i bo que molt però de mala qualitat! aquesta va ser la conclusió a què vam arribar. Avui dia tots anem tan de bòlit!

I vam aprofitar també per veure un altre conte fantàstic que parla d’aquest temps que cal dedicar als nostres fills. Nova recomanació, què hi farem! “Ahora no Fernando” de David Mckee, editorial Anaya.  En aquest senzill conte, un nen, el Fernando, saluda al seu pare “Hola papá”, saluda ala seva mare “Hola mamá” però tots dos estan massa ocupats i li responen “Ahora no, Fernando”. Quan un monstre apareix, se’l menja i ocupa el seu lloc, ningú s’adona de la diferència. Una exageració sí, però també va animar la conversa.

imagen1imagen2

imagen3

Si voleu podeu accedir al conte sencer des d’aquï.

Ens va passar la tarda volant. Segur que ben aviat repetirem l’experiència.

Vull disculpar-me davant les persones que van participar a la tertúlia pel retras en la publicació d’aquest post. Vaig comprometre’m a oferir un espai virtual on puguéssiu deixar suggerències, recomanacions, propostes,… per posteriors trobades. No he tingut prou temps fins avui.

Per accedir a l’espai cliqueu sobre la imatge de sota. Un cop obriu el tauler d’anuncis clicant dos cops sobre ell podreu escriure. Perdoneu si a vegades no funciona prou bé, no he trobat altres eines senzilles  amb un millor funcionament. Tingueu paciència!

mur

Nova visita a la biblioteca municipal amb els alumnes de 4t

Divendres passat varem anar un altre cop a la biblioteca Municipal Pare Miquel, aquesta vegada amb els nois i noies de 4t de Primària. A més d’investigar sobre l’arquitecte Gaudí, vam gaudir llegint i triant llibres que es van emportar a casa en préstec. Tenim la sort de tenir alumnes cada vegada més bons usuaris de biblioteca i grans lectors!

Aprofitarem l’ocasió per recomanar-vos alguns dels llibres que avui hem consultat i demanat en préstec.

Comencem amb un llibre de coneixements que ens ha agradat molt i que hem posat a la llista de properes compres per la nostra biblioteca. Es tracta de “Las casas del mundo explicadas a los jóvenes” de Caroline Laffon, Editorial Oniro. Ens ha agradat molt a tots. És un meravellós llibre il·lustrat on pots veure cases on viuen persones de totes les cultures i llocs del món. Iglús, tendes tuareg, cases troglodites, cases-vaixell… Molts hàbitats per a descobrir, sorprenents! L’autora ens parla també de la diversitat de maneres de viure i les creences associades a aquestes.

També hem gaudit amb un conte per nens petits, avui l’hem explicat als nens i nenes de pàrvuls 4 anys y ens ho hem passat d’allò més bé.

Es tracta de “Un nen és un nen” de Brigitte Weninger, ed. Vicens Vives.

Dues granotetes es queden soles quan el pare i la mare desapareixen. Els seus amics del bosc voldrien ajudar-les però no saben com i llavors apareix la mare Ratolí amb els seus 5 fills i adopta les granotetes. Segons ella un nen és un nen i només necessita un lloc per viure i jugar, bons aliments i algú que els estimi”. Aconsegueix que tots els altres animalets treballin junts per ajudar les granotes. Tots som diferents però en el fons no ho som tant!
I no us perdeu “Per què el petit ELEFANT ROSA es va posar trist i com va tornar a somriure” de Monika Weitze, Editorial Juventud. És un llibre preciós que ens convida a expressar els nostres sentiments, a compartir-los amb les persones que estimem i a elaborar les nostres vivències per a seguir mirant cap endavant amb optimisme.

Benno és un petit elefantet rosa que té un amic molt especial, en Freddi. Quan aquest ha de marxar lluny amb la seva família, el petit elefant es posa molt trist i desconsolat. L’òliba Eureka, vella i sàvia escolta les seves penes, rumia i li diu:

“Pots fer tres coses. Primer, si estàs trist, plora. No importa el que digui la gent. Amb això de plorar passa el mateix que amb els núvols de pluja grossos i foscos. Quan ha plogut i ja no hi queda cap gota, tornen a ser lleugers i blancs. Segon: explica les teves penes a una persona que estimis. I tercer: fes un lloc en el teu cor per al teu amic, això sempre estarà amb tu als teus records. I a més a més hi ha el temps, que t’ajudarà. S’emportarà una mica de les teves penes mentre anirà passant”.
Un àlbum magnífic que, a més a més, compta amb unes il·lustracions molt expressives. Mireu!


La superació i el dolor

Avui hem fet una sortida a la biblioteca municipal amb els nens i nenes de 3r de Primària i he descobert dos llibres que m’han semblat meravellosos. Bé, de fet he vist molts que m’han agradat però vull destacar dos d’ells perquè tracten temes que són difícils de posar sobre la taula per xerrar amb els nostres alumnes.

skmbt_c55011021010020 ¡Tú puedes!
Escritor: Ole Könnecke
Ilustrador: Ole Könnecke
Traductor: Eduardo Martínez
Colección: Rosa y manzana
Editorial: Lóguez, 2010
Aquest àlbum il•lustrat parla de la superació. El protagonista, un petit ocell que es diu Burt, es proposa un repte però, cada vegada que es mentalitza per intentar-ho, la por el fa tornar enrere. Després d’uns quans intents, les ganes de superar-se l’impulsen a aconseguir el seu propòsit.web
El conte també dóna importància a l’amistat. Els amics de l’ocellet confien en ell i l’animen. Una història senzilla, amb poques paraules però que diu molt. Us ho recomanem de debò, val la pena. El tenim en préstec i segur l’explicarem a més d’un grup.

En aquest llibre, Michale Rosen escriu sobre la seva tristesa després de la mort del seu fill. Podem anar seguint com l’afecta i allò que fa per afrontar el seu dolor.
Malgrat no haver viscut una tragèdia tan gran com aquesta, també he hagut de viure alguns moments difícils. De fet segur que tots els vivim. Però parlar sobre els nostres sentiments, sobre el que pensem i fem quan ens trobem tan fotuts no és gens fàcil.
Com veieu es una història molt personal que ens ajuda a trobar forces per aprendre a superar els problemes.

Una casa a la medida

una-casa-a-medida6493007Novament us presentem avui un preciós conte per parlar sobre l’acceptació de les diferències, la tolerància, la convivència i la superació de les dificultats.

Els protagonistes d’aquest relat són una atípica parella d’enamorats, una girafa i un cocodril baixet. imagesL’alçada tan diferent de tots dos els planteja moltes dificultats però les van superant amb la força de l’estimació. La principal prova que han de passar és la de trobar una casa per viure-hi junts, còmoda per les seves respectives necessitats. Finalment troben la solució i la dissenyen a la seva mida.

Durant les vacances de Nadal, en Bigotis ha conegut una petita fada i també s’ha enamorat. Tenen el mateix problema que la girafa i el cocodril del conte. Per això, avui ha volgut que expliqués aquest conte als nens i nenes de pàrvuls 4 anys. Els ha demanat que l’ajudin a dissenyar una casa còmoda per tots dos. Sap que estan treballant un projecte cimg3104sobre Gaudí i ha pensat que tindrien bones idees per cercar una solució als seus problemes.

Mentre escoltaven meravellats la narració i miraven les il·lustracions del conte, anaven formulant hipòtesis sobre els problemes que es trobarien a continuació. Hem passat una tarda molt animada i participativa.

cimg3110

Tambors màgics i el valor de la diversitat

Tots som diferents, tenim interessos, maneres de fer, caràcters i qualitats que ens defineixen com a persones. Descobrir tots aquets aspectes, tant en nosaltres com en els altres, de segur que ens enriqueix i ens fa créixer. Així ho varem viure  en explicar aquest conte als nens i nenes de primer. A més de passar una bona estona parlant del “facoquer”, ens va permetre pensar en les coses que ens agradaria canviar, en el fet de que tots som diferents i en la importància del respecte cap als altres.

La veritat és que ens ho varem passar d’allò mes bé.  Les cares dels nens i nenes expressaven que els havia agradat molt la història del petit facoquer.

Havíeu sentit parlar dels facoquers?

La primera vegada que vaig tenir a les mans aquest llibre em va semblar que el protagonista era un animal inventat, semblant a un porc senglar.

Els nens i nenes de primer tampoc sabien res d’aquest animal. Per això, varem decidir cercar informació. Ens preguntàvem si en realitat existia.

Els vaig comentar que al zoo no l’havia vist mai però, amb una consulta ràpida per Internet, varem descobrir que era un animal real, un mamífer concretament.

Ara coneixem molt bé el facoquer. Hem fet un text expositiu recollint tota la informació i un mural per donar-la a conèixer a la resta de companys de l’escola.

Ahir, uns quants dies després de la sessió a la biblioteca, el Víctor, un nen de primer va venir amb una revista del zoo. El seu pare havia descobert que, des del passat juliol, hi ha facoquers al zoo. També sabem que, ara per ara, no hi ha perill d’extinció d’aquesta espècie i altres dades més.

El conte ens ha permès reflexionar i alhora aprendre ciències.

84-261-3405-x

Tambors màgics

Graeme Base

Barcelona : Joventut, 2004.

En Ngiri Mdgo és el facoquer més petit de tot l’Àfrica. D’ell se’n riuen tant els altres animals de la jungla com els propis companys facoquers, que alhora envegen la bellesa dels primers. En Ngiri té l’oportunitat d’acomplir el seu desig de ser més bell mitjançant uns tambors màgics que li dóna la vella Nyumbu, tot advertint-li que els desitjos no sempre s’acompleixen com un espera. Efectivament el canvi desitjat no es produeix en ell, com esperava, sinó a la resta d’ animals de la jungla que acaben enfrontats entre ells. Finalment tot torna al seu lloc amb la diferència que ara tothom s’acceptarà a si mateix i als altres.

Contes per xerrar sobre la diferència!

La narració d’un conte sovint propicia converses molt interessants amb els alumnes. A l’escola ens hem plantejat aquest any que tota la comunitat educativa (pares, mestres, alumnes, monitors,…) reflexionem al voltant de la diferència. Un tema important que cal posar sobre la taula, intercanviar opinions, parlar de situacions que vivim nosaltres mateixos o veiem al nostre voltant que ens fan sentir bé o malament.
I va ser a partir de la història d’un nen sense nom, de les relacions que estableix amb la resta de persones del seu entorn i de l’amistat amb un vell roure que vam tractar aquest tema amb els alumnes de quart i cinquè de Primària.
L’expectació dels nois i noies mentre explicàvem “El nen i l’arbre” de Vivi Escriva, Edicions Jucar, va ser genial. Els hi va encantar. El protagonista és rebutjat per la resta del poble perquè no té nom. Ell és igualment feliç, juga amb els animals del bosc, que el criden pel nom que els hi ve de gust, i té una amistat molt especial amb un vell roure que el protegeix i el cuida. L’enveja dels altres arbres pel bon humor del roure que, malgrat no tenir fulles noves, sempre està alegre és un altre ingredient a tenir en compte. Ells, que ho tenen tot, estan sempre malhumorats. La situació del nen es va agreujant quan volen empresonar-lo i, finalment, un fet imprevisible els fa adonar-se que cada petita fulla que neix és important i mereix el respecte i l’atenció de tothom.
En acabar la narració els he demanat que amb una o dues paraules expressessin el primer sentiment que els venia al cap relacionat amb el conte. Injustícia, tristesa, amistat, respecte, alegria, maltracte,… han estat algunes de les paraules recollides.
Havia fotocopiat dos imatges del llibre que representaven dues idees contraposades: l’amistat del nen amb l’arbre i la burla i la incomprensió de la gent del poble respecte el nen sense nom.
He repartit una imatge diferent a cada alumne (del tipus de les que veureu a sota) perquè pensessin quina idea representava. A continuació han anat compartint les seves reflexions, explicant perquè la posaven a un lloc o un altre.


Havíem preparat altres contes que tracten el tema de la diferència. Els hem repartir per parelles i cadascuna havia de presentar a la resta de companys el llibre triat. Alguns contes seleccionats són:

Linda de Haan. Rei i Rei. Serres, 2004.

A la muntanya més alta sobre la ciutat» un jove príncep encara no s’ha casat, com és costum en el seu regne. La seva mare, una reina rondinaire, insisteix que ha de trobar una princesa per casar-se. El príncep li diu a la seva mare: «Bé mamà […] haig de dir-te que mai m’han agradat molt les princeses.» La seva mare fa desfilar una princesa després d’una altra pel castell, però cap desperta l’interès del príncep. Després d’algun temps, arriba la princesa Madaleine, escortada pel seu germà, el príncep Lee, que provoca que el príncep exclami: «Que príncep més meravellós!» El príncep immediatament s’enamora de l’altre príncep i comencen immediatament els preparatius de les noces. La història acaba amb un petó entre els dos reis.

Home de color, Jérôme Ruillier, Ed. Juventut.
Jo, home de color quan vaig néixer era negre. Vaig créixer sent negre. Si prenc el sol,o tinc por, o estic malalt, segueixo sent negre. Mentre que tu home blanc, vas néixer de color rosa, si prens el sol et poses vermell, si tens fred et tornes blau, i si estàs malalt et poses groc . ¿I tu em dius a mi home de color? Malgrat que la pell negra també té diferents pigmentacions, aquest llibre posa de manifest que blanc i negre són en definitiva colors, així doncs tots som homes de color.

Els cinc horribles, Wolf Erlbruch, Ed. Juventud.

Cinc animals que tothom considera horribles decideixen fer alguna cosa per tal que els altres animals els mirin d’una altre manera, i demostraran que si es fa alguna cosa interessant, els altres no es fixen en l’aspecte. Un llibre contra els prejudicis que imposa l’aspecte físic.

Quatre petites cantonades de no res, Jérôme Ruillier, Ed. Juventud.
Mireu-lo, és fantàstic!


Una altra meravella: Orejas de mariposa, Luisa Aguilar, Ed. Kalandraka.

Stelalluna, Janell Cannon, Ed. Juventud.

Aquesta és la bella història de l’Stelalluna, una petita rat-penat que es veu separada de la seva i és adoptada per una família d’ocells. La fraternitat, la integració, els costums diferents, fan d’Stelalluna un llibre interessantíssim per tractar el tema de la convivència i la solidaritat.

Mireu alguns alumnes fent la seva presentació al grup.

Més recomanacions de contes

A primer cada vegada llegeixen més i millor. No només gaudeixen escoltant contes que els narren a casa, a la classe o a la biblioteca sinó que ells mateixos us en volen explicar alguns. Des de que a la biblioteca vam presentar diverses col·leccions que ja portaven temps a les prestatgeries sense que ningú les toqués, cada dia tinc algun alumne que em persegueix per explicar-me el seu conte. Escolteu, avui, la Clara i la Núria!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6Jk_ld5Ccxs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Salvat per la lectura!

En Bigotis, ja ho sabeu, és un ratolí  molt eixerit que viu a la nostra biblioteca. És una mascota estimada per tots, però sobretot pels més petits. Cada vegada que venen a la sala, esperen la sorpresa que els hi farà en Bigotis. Ajuda a introduir molts temes, prepara contes interessants, fa propostes variades, els anima a llegir,…

Avui, els nens i nenes de 5 anys han descobert un altre ratolí de biblioteca, en Casimir. És intrèpid i temerari i, malgrat que els seus pares li diuen que no surti de casa i vigili bé la seva cua, un dia decideix anar a la biblioteca. Allà descobreix el fascinant món dels llibres,  històries de tot tipus que el fan somiar i oblidar la prudència. Quan cau a les urpes del temible Ulisses, el gat de la casa, la lectura el salvarà.

Els ha fet riure molt veure la il·lustració d’una ratota monstruosa, amb dents i urpes afilades i un tovalló blanc lligat al coll.  Casimir imaginava que Ulisses era així ja que mai l’havia vist. Això ens ha portat a parlar de què quan no sabem com és una cosa sovint cadascú de nosaltres la imagina d’una manera diferent. Per exemple, els monstres. Algú ha vist de veritat, de veritat, un monstre? Com pot ser? Tindrà ales?… Cada infant explicava el que li semblava i han sortit monstres de tota mena: divertits o terrorífics, valents o amb molta por, grans i petits, amb 4 ulls o…

Els hem dibuixat amb l’ordinador, utilitzant una aplicació web que ja hem recomanat en una altra ocasió, QueekyPaint.

Mireu!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZdJZ7IwYf0A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La petita eruga golafre

captura-de-pantalla-2010-05-11-a-las-204129Ahir vam explicar aquest  preciós conte d’ Eric Carle, ed. Kokinos, als nens i nenes de Pàrvuls 4 anys.

Aquesta petita eruga que té molta gana es passa gran part del conte menjant i travessant fruites, pastissos, gelats,… Finalment es converteix en papallona, una papallona preciosa!

I després ens hem estrenat amb els portàtils. Hem utilitzat un servei web, concretament QueeKyPaint, per dibuixar el que volguessin de la història que acabaven d’escoltar.

Preveiem dificultats però el resultat ens ha sorprès molt positivament. Han treballat molt concentrats, han compartit un ordinador entre dos companys/es, han col·laborat per fer un sol dibuix i el resultat… mireu que simpàtic!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pHLOcnsD734" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/crh85TDYRjc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Deixem també un vídeo perquè veieu el conte encara que segur ja el coneixeu.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/HpISHA8Fs4w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I veieu l’autor treballant!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/fvRcCKP5v6Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Novetats a la biblioteca

Ja hem catalogat algunes de les novetats que acaben d’arribar a la biblioteca en la diada de Sant Jordi.  Us presentem algunes d’elles a veure si ben aviat troben lectors que se’ls emportin a casa.

12878El niño estrella

Hausfater-Douïeb, Rachel

Edelvives

Aquest àlbum il·lustrat, amb un llenguatge poètic, ens apropa a la crua realitat de la persecució i extermini dels jueus a l’Alemanya nazi. Des d’una mirada esperançadora podrem parlar sobre aquest tema que cal recordar per tal que no es torni a repetir.

12868La zebra Ratlles juga a fet i amagar

Fox, Christyan

Macmillan Infantil i Juvenil

La pobra zebra Ratlles no troba un amagatall adequat per a ella! Un conte amb el que els més petits passaran una bona estona, aixecant les solapes i descobrint on s’amaguen els diferents animals de la selva.

festivalEl Festival de les Paraules.

Sierra i Fabra, Jordi

Edicions del pirata

“Això del Festival de les Paraules se li va acudir a la paraula Idea, que per alguna cosa estava tot el dia encesa. Es podia resumir en una pregunta tan senzilla com: Quina és la paraula més bonica?”

Idea decideix organitzar un festival per a triar la millor de les paraules existents. Ara bé, quines hi podran concursar? Serà discriminatori que paraules com guerra i violència o lleig i antipàtic no hi siguin admeses? El que havia de ser una festa simpàtica és converteix en un cau de baralles i enveges en què Normalitat pateix una crisi depressiva, Mandarí perd lletres a causa d’una trompada i passa a ser Marí i Culte, a la qual se li desplaça la “t” es transforma en Culet…

senoraLa señora y el niño

De Kockere, Geert

Barbara Fiore Editora

Aquest meravellós llibre ens ajudarà a reflexionar sobre els prejudicis que sovint tots tenim.

Un nen està fascinat per una dona vella que veu cada dia. Li sembla enorme, sembla el tipus de dona que menja nens. Però un dia al mercat veu com li cau una bossa i, de cop i volta, li sembla més petita. L’ajuda a collir les seves coses i va a casa seva. Allà descobreix que la velleta és suau i dolça.

Si consulteu el catàleg (ara la majoria de nois i noies ja ho sabeu fer) trobareu més novetats interessants tant de llibres d’imaginació com de coneixement.