Category Archives: Educació Infantil

Emocionar-se, compartir i passar-ho bé

Ha estat un Carnaval fantàstic! El millor! He sentit dir això a més d’una persona en acabar la festa a l’escola. Però cada any passa el mateix. Segurament això passa per les emocions tan intenses que sentim tots i, és clar, són més fortes que les que recordem de l’any passat.

Aquesta és una festa molt especial a l’escola. Hi participa activament tota la comunitat. Treballem molt però també la esperem i la gaudim junts. En aquesta ocasió el tema del Carnaval era Gaudí i estava relacionat amb el Comenius que coordinem.

A primera hora del matí, tothom es preparava. Bufons i Velles Quaresmes, alumnes de sisè que porten molts anys esperant aquest dia en què són protagonistes,  es maquillaven, es posaven les xanques i els patins, reien esperant la seva actuació.

Els de cinquè assajaven per últim cop ritmes per animar la festa. La resta és disfressaven a les seves aules amb la col·laboració dels mestres i algunes mares i pares.


Cap a les onze del matí ens hem trobat al pati i, a ritme dels timbals, ha començat la desfilada Gaudí. Aquest any l’ha inaugurat la Tily, mascota del Comenius. El director i un mestre d’anglès, disfressats de Tily, i acompanyats de bufons amb les banderes dels països participants en el projecte, han donat pas a la resta de participants.


Unes turistes cercaven taxis per visitar obres de Gaudí i els pàrvuls de cinc anys han aparegut. Sargantanes i bancs de l’arquitecte han desfilat a continuació seguint ritmes amb molta marxa.


Més bancs i les cases Batlló han omplert la passarel·la mentre el públic no parava d’aplaudir.

Els nens i nenes de tercer han muntat la Sagrada Família i, a continuació, els de quart han ballat amb molt de ritme.

I els dissenyadors d’aquests models? Mestres gaudinians molt feliços reien,ballaven i saludaven mentre caminaven per la catifa vermella. Després els monitors, xemeneies de la Pedrera, i per últim, l’escenari s’ha omplert de turistes igualets als que passegen per Barcelona.

El moment més esperat era la sortida dels bufons i les velles quaresmes. Els caps dels dos grups entaulen una baralla dialèctica: elles que pensen que és ridícul que perdem el temps amb bajanades. Ens manen que tornem a les classes. Ells criden a la disbauxa i la bogeria. Avui mana el Rei Carnestoltes. Quan aquest arriba, els crits de fóra bruixes! es canvien pels de visca, visca! i el rei dels poca-solta, més content que un gínjol, ens fa riure mentre ens anima a començar la rua. Passegem molt animats pels carrers del poble i lluïm  les nostres disfresses.

Bufa quins nervis! demà l’estrena

Portem molts dies atrafegats amb la festa de Carnaval. Ja us hem dit que el tema d’enguany és Gaudí. Tota l’escola treballa un projecte sobre aquest increïble arquitecte. El donem a conèixer a la resta de països amb els que col·laborem en el Comenius que coordina el nostre centre. En Gaudí s’ha convertit en un company més a les aules d’educació infantil. Sovint sento els nens parlant sobre ell com si el coneguessin de tota la vida! I a primària estan fent una gran feina. Però em va impressionar veure el que han preparat per la festa de demà. Cada nivell, disfressats amb elements propis de l’obra de l’arquitecte, desfilaran per una catifa vermella amb una coreografia diferent. Els petits han construït 3 edificis emblemàtics… quina meravella! Els timbalers, bufons i bruixes (alumnes del Cicle Superior) conduiran l’espectacle. El pati de l’escola sembla un altre! les columnes cobertes amb trencadís de colors, bancs també disfressats per semblar-se als de Gaudí…

Tota l’escola gaudeix amb la seva intervenció. Pares i mares, monitors i altres col·laboradors del centre, mestres, nens i nenes tots cuiden fins l’úlmim detall.

Ah! i aquest any tindrem una sorpresa: gravarem un lip dub. Estic convençuda que quedarà preciós.

Podeu veure un muntatge amb l’assaig i les ordres que l’emissari ens ha donat aquests dies. Si voleu veure més presentacions visiteu l’escriptori virtual de l’escola.


Explicant un conte entre tots

Sovint, en acabar una sessió de biblioteca, penso que ha estat una llàstima no haver-la gravat en vídeo o, com a mínim, amb una gravadora. La  càmera de fotografiar sempre la tenim a mà i, com som dues mestres a cada trobada, és fàcil fer unes quantes fotos. Però, per exemple avui, m’hagués agradat oferir-vos la possibilitat d’escoltar les veus dels nens, la seva espontaneïtat, la manera tan simpàtica d’interpretar uns personatges… Els més petits i petites de l’escola han viscut emocionats les aventures de la mare ratolí, l’adopció de dues granotetes, la col·laboració d’altres animals del bosc i després hem reviscut aquestes aventures amb el seu ajut. Se’ns escapava el riure amb les diverses intervencions, amb aquella forma tan particular d’explicar el que anava passant en el llibre d’avui. Intentarem tenir més a punt un altre dia la tecnologia adequada però de moment només us podem mostrar les seves cares. També diuen molt!


Ajudants de biblioteca

Cada vegada hi ha més col·laboradors a la biblioteca. Al migdia i a l’hora de l’esbarjo, alumnes del Cicle Superior es mostren disposats a ajudar en tot el que calgui.

Avui preparàvem unes xapes amb imants sobre diverses obres de Gaudí per regalar als més petits en la propera visita. Ben aviat un grup de nens han après a fer-les i, primer amb l’ajut del Jose Luís, el director de l’escola, i després tots sols han fet la feina. Moltes gràcies!

captura-de-pantalla-2011-02-03-a-las-195022captura-de-pantalla-2011-02-03-a-las-1950321

Una casa a la medida

una-casa-a-medida6493007Novament us presentem avui un preciós conte per parlar sobre l’acceptació de les diferències, la tolerància, la convivència i la superació de les dificultats.

Els protagonistes d’aquest relat són una atípica parella d’enamorats, una girafa i un cocodril baixet. imagesL’alçada tan diferent de tots dos els planteja moltes dificultats però les van superant amb la força de l’estimació. La principal prova que han de passar és la de trobar una casa per viure-hi junts, còmoda per les seves respectives necessitats. Finalment troben la solució i la dissenyen a la seva mida.

Durant les vacances de Nadal, en Bigotis ha conegut una petita fada i també s’ha enamorat. Tenen el mateix problema que la girafa i el cocodril del conte. Per això, avui ha volgut que expliqués aquest conte als nens i nenes de pàrvuls 4 anys. Els ha demanat que l’ajudin a dissenyar una casa còmoda per tots dos. Sap que estan treballant un projecte cimg3104sobre Gaudí i ha pensat que tindrien bones idees per cercar una solució als seus problemes.

Mentre escoltaven meravellats la narració i miraven les il·lustracions del conte, anaven formulant hipòtesis sobre els problemes que es trobarien a continuació. Hem passat una tarda molt animada i participativa.

cimg3110

Auca de l’indi d’Esplugues

Com vam explicar en un post anterior els alumnes del Cicle Superior van proposar-se crear auques sobre quatre llegendes del nostre poble, Esplugues de Llobregat. Les van seleccionar d’un llibre que es va gestar pels voltants de la festa de Santa Magdalena de l’any 1996 en una reunió de la Colla de Geganters.
Avui tenim el gust de presentar-vos la primera: “L’indi d’Esplugues”. Els alumnes de sisè han treballat de valent i el resultat és excel·lent! Els felicitem des d’aquí.
Us la mostrem en una presentació i també podeu el muntatge de l’auca més avall. Cliqueu cada imatge per veure-la millor.

Auca de l’indi d’Esplugues on PhotoPeach

captura-de-pantalla-2010-12-16-a-las-173335

captura-de-pantalla-2010-12-16-a-las-173655

captura-de-pantalla-2010-12-16-a-las-173710

captura-de-pantalla-2010-12-16-a-las-173720

captura-de-pantalla-2010-12-16-a-las-173728

captura-de-pantalla-2010-12-16-a-las-173736

Contes per xerrar sobre la diferència!

La narració d’un conte sovint propicia converses molt interessants amb els alumnes. A l’escola ens hem plantejat aquest any que tota la comunitat educativa (pares, mestres, alumnes, monitors,…) reflexionem al voltant de la diferència. Un tema important que cal posar sobre la taula, intercanviar opinions, parlar de situacions que vivim nosaltres mateixos o veiem al nostre voltant que ens fan sentir bé o malament.
I va ser a partir de la història d’un nen sense nom, de les relacions que estableix amb la resta de persones del seu entorn i de l’amistat amb un vell roure que vam tractar aquest tema amb els alumnes de quart i cinquè de Primària.
L’expectació dels nois i noies mentre explicàvem “El nen i l’arbre” de Vivi Escriva, Edicions Jucar, va ser genial. Els hi va encantar. El protagonista és rebutjat per la resta del poble perquè no té nom. Ell és igualment feliç, juga amb els animals del bosc, que el criden pel nom que els hi ve de gust, i té una amistat molt especial amb un vell roure que el protegeix i el cuida. L’enveja dels altres arbres pel bon humor del roure que, malgrat no tenir fulles noves, sempre està alegre és un altre ingredient a tenir en compte. Ells, que ho tenen tot, estan sempre malhumorats. La situació del nen es va agreujant quan volen empresonar-lo i, finalment, un fet imprevisible els fa adonar-se que cada petita fulla que neix és important i mereix el respecte i l’atenció de tothom.
En acabar la narració els he demanat que amb una o dues paraules expressessin el primer sentiment que els venia al cap relacionat amb el conte. Injustícia, tristesa, amistat, respecte, alegria, maltracte,… han estat algunes de les paraules recollides.
Havia fotocopiat dos imatges del llibre que representaven dues idees contraposades: l’amistat del nen amb l’arbre i la burla i la incomprensió de la gent del poble respecte el nen sense nom.
He repartit una imatge diferent a cada alumne (del tipus de les que veureu a sota) perquè pensessin quina idea representava. A continuació han anat compartint les seves reflexions, explicant perquè la posaven a un lloc o un altre.


Havíem preparat altres contes que tracten el tema de la diferència. Els hem repartir per parelles i cadascuna havia de presentar a la resta de companys el llibre triat. Alguns contes seleccionats són:

Linda de Haan. Rei i Rei. Serres, 2004.

A la muntanya més alta sobre la ciutat» un jove príncep encara no s’ha casat, com és costum en el seu regne. La seva mare, una reina rondinaire, insisteix que ha de trobar una princesa per casar-se. El príncep li diu a la seva mare: «Bé mamà […] haig de dir-te que mai m’han agradat molt les princeses.» La seva mare fa desfilar una princesa després d’una altra pel castell, però cap desperta l’interès del príncep. Després d’algun temps, arriba la princesa Madaleine, escortada pel seu germà, el príncep Lee, que provoca que el príncep exclami: «Que príncep més meravellós!» El príncep immediatament s’enamora de l’altre príncep i comencen immediatament els preparatius de les noces. La història acaba amb un petó entre els dos reis.

Home de color, Jérôme Ruillier, Ed. Juventut.
Jo, home de color quan vaig néixer era negre. Vaig créixer sent negre. Si prenc el sol,o tinc por, o estic malalt, segueixo sent negre. Mentre que tu home blanc, vas néixer de color rosa, si prens el sol et poses vermell, si tens fred et tornes blau, i si estàs malalt et poses groc . ¿I tu em dius a mi home de color? Malgrat que la pell negra també té diferents pigmentacions, aquest llibre posa de manifest que blanc i negre són en definitiva colors, així doncs tots som homes de color.

Els cinc horribles, Wolf Erlbruch, Ed. Juventud.

Cinc animals que tothom considera horribles decideixen fer alguna cosa per tal que els altres animals els mirin d’una altre manera, i demostraran que si es fa alguna cosa interessant, els altres no es fixen en l’aspecte. Un llibre contra els prejudicis que imposa l’aspecte físic.

Quatre petites cantonades de no res, Jérôme Ruillier, Ed. Juventud.
Mireu-lo, és fantàstic!


Una altra meravella: Orejas de mariposa, Luisa Aguilar, Ed. Kalandraka.

Stelalluna, Janell Cannon, Ed. Juventud.

Aquesta és la bella història de l’Stelalluna, una petita rat-penat que es veu separada de la seva i és adoptada per una família d’ocells. La fraternitat, la integració, els costums diferents, fan d’Stelalluna un llibre interessantíssim per tractar el tema de la convivència i la solidaritat.

Mireu alguns alumnes fent la seva presentació al grup.

Elmer



Aquest és l’últim conte que hem explicat als nens i nenes de pàrvuls 4 anys. Hem parlat de què a nosaltres ens passa una mica com als elefants del conte. Tots ens semblem en moltes coses però també som diferents: uns som més alts que altres o portem ulleres, o tenim el cabell de color diferent…
Elmer vol ser de color elefant, intenta pintar-se el cos per ser igual que els altres i descobreix que l’estimen tal com és, divertit, bromista i… de colors!
La resta d’elefants preparen una festa per celebrar el dia de l’Elmer i tots venen pintats de colors!
Un conte senzill, divertit, que permet parlar sobre com som i com son els altres. Som iguals en moltes coses i alhora diferents en altres. El més important és que ho passem bé junts, que som amics.
A la classe, amb el Sumo Paint i el Kid Pix han fet el seu Elmer de colors que aprofitaran per la felicitació de Nadal. Mireu que macos han quedat!

De què fa gust la lluna?

De xocolata! de truita! de formatge! La lluna fa gust d’allò que més ens agrada a cadascú de nosaltres.
Avui ho hem pogut comprovar amb els nens i nenes de pàrvuls 4 anys,
Hem passat una tarda molt divertida amb un conte que sempre agrada als petits: “De què fa gust la lluna“, de Michael Grejniec.

L’hem mirat i l’hem explicat com ara podeu fer vosaltres gràcies a “Veure, pensar i sentir“.

També l’hem representat amb titelles amb la participació de nens, nenes i mestres,…
Però la sorpresa final ha estat el regal d’en Bigotis. La passada nit havia caçat la lluna, l’havia baixat i ara podíem fer com els animals del conte: tastar la lluna! I què bona l’hem trobat! Mmmmm! fa gust de gelat de maduixa! Oh, a mi em sembla torró! I a mi em sembla que és de galeta ensucrada!
Us podeu fer una idea mirant les fotografies que us oferim.