Arxiu d'etiquetes: Competència Digital

Recursos digitals

121

Imatge de http://indolinkspanish.wordpress.com/

Hem afegit una pestanya nova al bloc: recursos digitals.

Si la desplegueu, veureu que hi podeu trobar enllaços a diccionaris i enciclopèdies, cercadors, informació i “miniconsells” que anirem afegint.

Tot per facilitar-vos el viatge per les autopistes de la informació.

S’admeten suggeriments

La primera generació digital: nadius digitals

De Biblioteca

Fa uns dies a l’espai Telenotícies es va emetre un petit reportatge, “La primera generació digital”. En aquest vídeo el Doctor en psicologia Carles Monereo ens parla de les ments” virtuals” en contraposició a les ments “orals” i a les “gramaticals”. Aquestes ments virtuals, explica, tenen una atenció difosa, talment com en un mosaic. Això condiciona, i molt, la forma d’aprendre dels nostres alumnes, nadius digitals.

Una forma d’aprendre a la qual l’escola s’ha d’adaptar i trobar solucions. Amb l’entrada dels llibres digitals i el programa 1X1 s’hi posa de ple. Uns llibres, però, que sembla ser que encara són molt millorables.

L’escola necessita una bona planificació del treball de competència informacional (cerca i tractament de la informació), ja que com diu Monereo “el savi és aquell que sap on trobar la informació i utilitzar-la” i “els alumnes, més que navegar, naufraguen”, agafen les primeres entrades que troben al google, copien i enganxen sense elaborar. Tot això s’ha d’aprendre a fer. I la biblioteca de l’escola hi té un paper fonamental.

Algunes de les tasques que podríem proposar als nostres alumnes (de les quals en podeu trobar propostes de treball en aquest mateix bloc), sempre però connectades amb el treball que fan a la classe:

  • Entrar en una web i analitzar-ne la seva estructura
  • Comparar diferents webs que parlin d’un mateix tema, i fer-ne una lectura crítica
  • Planificar una cerca pautada a Internet (què busquem, per a què, quin recurs, quins termes clau de cerca…)
  • Conèixer els criteris de fiabilitat d’una web i aplicar-los a l’hora de cercar informació
  • Extreure informació de diferents webs que parlen d’un mateix tema i elaborar aquesta informació, sense “copiar i enganxar”
  • Conèixer les llicències Creative Commons, els Drets d’autor i l’ètica en l’ús de la informació.
  • Donar als alumnes una selecció de recursos mediàtics prèviament seleccionats sobre els temes que estan treballant.

Us recomano que veieu el vídeo, que podeu trobar en aquest enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/3299810/La-primera-generacio-digital

Cerca pautada guiada: plantes en perill d’extinció.

Imatge de www.gencat.cat

Cercar informació requereix tenir molt clar una sèrie d’aspectes, com ara què busquem, per a què ho volem, com ha de ser la informació (abast cronologic i espacial), què en farem d’aquesta informació…
I això, cal ensenyar-ho, no s’aprèn sol. O correm el perill que els nostres alumnes entrin a qualsevol web i facin “copia i enganxa”.
Una recepta de cerca pautada d’informació a partir de la lectura d’un article el diari Avui (15712/2010), per a cicle mitjà i superior (aquesta recepta està dissenyada a partir de la que proposen les seves autores al curs Biblioteca escolar II: la Competència Informacional, del Departament d’Educació).

recepta cerca pautada plantes extinció

cerca pautada plantes extinció 4rt taula

Avui+ – Notícia_ Catalunya té 199 espècies de plantes en perill d’extinció-345265

Noves tecnologies: “nens centaure”

De www.parasaber.com

La setmana passada La Vanguàrdia va publicar un article sobre l’ús que en fan  de les tecnologies els nostres alumnes, i com aquestes són cada cop més presents en tots els seus àmbits.

Ús o abús? En tenen ells consciència? Provem-ho. Una proposta de treball a partir de l’article “El niño centauro” d’Imma Monsó, que aquí reprodueixo (font: http://www.sindicat.net/n.php?n=12330)

El niño centauro

Imma Monsó

El niño centauro escapa fácilmente a la vigilancia del profesor, que es mucho más cibertorpe que sus alumnos centauro

Un certero artículo de Margarita Rivière sobre el mito del ciberprogreso me dejó pensando que no sólo nosotros nos hemos convertido con entusiasmo en hombres centauro (según Paolo Fabbri, mitad máquina mitad persona), sino que nos hemos mostrado asombrosamente acríticos a la hora de entregar nuestros propios hijos al poder creciente de la máquina. Veloz y precipitadamente, sin apenas hacernos preguntas sobre el significado de ese gran cambio, hemos poblado el mundo de niños centauro condenados a depender toda su vida de prótesis electrónicas. Sin ellas, no pueden entretenerse, ni informarse, ni hablar con amigos. Tampoco podrán hacer deberes ni ir al cole: la digitalización de las aulas (rápida y precipitada también) convierte a nuestros hijos en niños centauro homologados, cuya parte robótica crece exponencialmente cada día que pasa con el beneplácito de los adultos centauro.

El niño centauro invierte en lo virtual afectos, esfuerzos, proyectos. Si algo se le escapa en la vida real, ahí está la vida digital para compensarlo. ¿Que no se gusta cuando se mira al espejo? Donde no llegue su cuerpo, llegará su avatar. ¿Que no le gusta tener que hacer concesiones para tener amigos? Donde no lleguen los amigos en la vida, llegarán los del chat. ¿Que no se atreve ni a cruzar la calle? Donde no llegue su coraje, llegará su habilidad con el ratón para superar peligros virtuales. El niño centauro tiene alegrías nuevas: como su fecha de aniversario está en Facebook, recibe un montón de felicitaciones que acaso no recibiría si los que felicitan tuvieran que molestarse en descolgar un teléfono. Es fácil cibercontentar a un niño centauro el día de su cumpleaños. Y también disgustarlo. De vez en cuando prorrumpe en sollozos inconsolables porque alguien ha subido a Google sus fotos y todo el mundo puede verlas. Su desconsuelo está fundado: lo que a la red sube no vuelve a bajar. Cuando la legislación todavía no ha conseguido el modo de regular semejante atropello, nosotros ya hemos expuesto a nuestros hijos a la vorágine virtual. En carne viva.

El niño centauro genera nuevos sonidos, habla solo con sus mascotas virtuales, emite órdenes breves a la máquina, se cabrea con ella. Aunque más aterradores son sus silencios: puede pasar horas en su habitación tan absorto que se diría que se ha esfumado. Ahora, también en el aula vive horas atrapado en su burbuja individual de luz y color. Si tiene un rato libre, no necesita a sus compañeros del mismo modo que antes: enciende su ordenador portátil (pues ahí está su libro digital), y se envuelve en una nube de gas hipnótico. Los padres centauro también tienen nuevos disgustos, nuevas sorpresas: se da el caso del típico padre centauro que navega desde la oficina (donde debería estar trabajando) y de pronto se encuentra con su hijo, que navega desde el cole (donde debería estar estudiando). Y es que el niño centauro es ágil cambiando de pantalla y escapa fácilmente a la vigilancia del profesor, que no sólo no es omnisciente, sino que es mucho más cibertorpe que sus alumnos centauro.

Para la vida real, eso sí, el niño centauro será cada vez más analfabeto. Lo suyo es la vida virtual. También será más obeso, más obsesivo, más migrañoso, más susceptible a las llamadas “adicciones sin droga”. Pero nada de eso parece importarnos. Qué raro resulta, con lo muy mirados que somos con nuestros hijos (que hasta nos indigna que el zumo de piña lleve conservantes artificiales), haberlos sacrificado al altar del ciberprogreso cuando aún no disponemos de herramientas para contrarrestar los problemas que causa.

RECEPTA Arguments Tecnologies
argumentació noves tecnologies

Busquem informació en una notícia: l’ús dels auriculars

Imatge de 123RF

L’ús dels auriculars és un tema que està ben al dia: els problemes que pot provocar el seu ús inadequat encara més.

Una activitat de cerca d’informació en una entrevista d’El Periódico, per als alumnes de cicle superior.

receptacerca d’informació en una notícia els auriculars
estratègies de cerca informació noticia quriculars

Como aprender? Aprender en la sociedad del conocimiento

Imatge de Rosa Sensat

Ahir es va celebrar a Barcelona la Trobada Estatal de primària i secundària al voltant de la socientat del coneixement, organitzada per Rosa Sensat, “Como aprendrer? Aprender en la sociedad del conocimiento”.

Diversos ponents van donar la seva visió de la situació actual i de cap on estem anant en el món educatiu.

Irene Balaguer, presidenta de Rosa Sensat, va obrir la Jornada plantejant una pila d’interrogants que ens hauríem de formular ara mateix tots els educadors: amb tota la informació que circula avui dia, amb més ordinadors i tecnologies que mai, els alumnes poden aprendre sols? Com han d’adquirir els criteris que necessiten per fer l’anàlisi d’allò que és vàlid o no ho és? Com filtren la informació? Ara que tenim ordinadors a les aules, què hi hauríem de posar dins? Hem de convertit el paper en digital?

Ferran Ruíz Tarragó, membre del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu va fer un recorregut per l’educació des dels seus inicis, i vam poder comprovar com, malgrat la situació de confort a les aules ha millorat amb els temps, la seva organització interna segueix essent , bàsicament, la mateixa. Tenim un problema greu d’organització d’espais, de grups i de temps , que s’ha de resoldre si volem de veritat avançar. Qui és el responsable que cada alumne sigui capaç d’adquirir totes aquelles competències que li permetran viure a la societat, com ara escoltar, parlar, raonar, participar…? Evidentment, això no ho pot fer cada mestre sol en el seu “forat horari”. Hauríem de buscar la manera de permetre que els alumnes poguessin aprendre investigant, expressant la seva creativitat. I per això és necessari un canvi organitzatiu de l’Escola i de l’aula.

Segons va explicar Ferran Ruíz, tenim unes quantes “pedres a la sabata” que hauríem d’evitar, com ara

  • Pensar que tenint els alumnes més hores lectives hi guanyarem
  • Pensar que augmentar la formació del professorat farà millorar: tota formació que no es faci dins d’un projecte de treball, és una formació aïllada que no dóna fruits.
  • Promoure la “cultura de l’esforç”: una persona s’esfoça quan veu que aquell esforç té sentit. Troben els nostres alumnes sentit a allò que aprenen, a l’escola?
  • Importar sistemes escolars d’altres països, ja que cada forma de fer funciona en el seu lloc d’origen

Després, una taula rodona amb diferents assistents que ens van presentar les seves realitats.

Imatge de la Taula Rodona

Ismail Ali, del Ministeri d’Educació, va fer un repàs dels recursos amb què compten per posar a l’abast dels tecnologies a l’escola: l’ ITE (Institut de Tecnologies Educatives) i el Proyecto Agrega, un banc de recursos per treballar en xarxa.

Javier Lerendegui, d’Aragó, va explicar l’organització i l’ús que se’n fa de les tecnologies a la seva comunitat, i algunes experiències.

Josep M.Esteve, del Centre Educatiu Jacint Verdaguer (institut-escola), va exposar la seva experiència com a centre que tenen les noves tecnologies implantades des de fa molts anys, i que han creat tota una estructura organitzativa diferent. Segons ell mateix, “els aparells que ens arriben a les escoles no són simples instruments, són imprescindibles”, “El que fa falta a les nostres escoles són professors valents que vulguin donar responsabilitat als alumnes perquè puguin aprendre sols, que permetin fer aquest canvi” que necessita la nostra escola.

A la tarda vam escoltar la Dolors Reig, professora UCA, UPF i UOC, experta en comunitats socials i innovació educativa, i editoria de l’espai El Caparazón. Amb ella vam poder fer un “viatge” virtual a través de les xarxes i els usos socials d’Internet i les seves aplicacións al món educatiu. Una pila d’idees. Per mi, la més bàsica , “els nadius digitals per si sols no canviaran el món. Se’ls ha d’acompanyar, perquè per ells sols no traslladaran els usos de les reds socials a d’altres camps”. El paper del mestre hauria de ser el de donar als alumnes uns criteris de fiabilitat per navegar, ajudar-los a distingir el que és publicitat d’allò que no ho és, a fer un treball col·laboratiu, i a adquirir uns criteris de cerca d’informació.

I una reflexió que va fer i que em va semblar interessant per reflexionar: abans, les persones creixien amb moltes preguntes i poques respostes, i ara passa al’inrevés, els nens tenen moltes respostes i, de vegades, les preguntes que es fan no són del tot adequades. Una de les nostres tasques com a mestres hauria de ser fomentar que els nostres alumnes aprenguin a fer-se preguntes, bones preguntes.

Per acabar la jornada, Carles Sigalés, director d’Estudis d’Arts i Humanitat de la UOC ens va analitzar la situació actual des de la seva perspectiva, un punt de vista que toca molt de peus a terra. Ens va parlar dels avantatges de les tenologies a l’educació, però també dels seus inconvenients, com ara la dificultat per delimitar els continguts amb què es pot treballar. Va esmentar el fet que, ara per ara, el principal problema de què es parla és la connectivitat a les escoles, quan hi ha uns altres problemes de fons que són realment importants (la qualitat dels llibres digitals, per exemple). Ens va mostrar dues possibilitats de futur de l’Escola actual, dos escenaris diferents:

“Dos escenarios opuestos posibles:

En el primero, la escuela aprovecha la oportunidad de las TIC, moderniza a fondo sus estructuras, introduce sistemas de enseñanza innovadores y abiertos que conectan con las nuevas formas de aprender que ya han adoptado sus alumnos, y con fuerzas renovadas ejerce el papel central que debería en la sociedad del siglo XXI.

En el segundo, la escuela no es capaz de adaptarse, víctima de su conservadurismo y de su rigidez, iniciando un imparable proceso de declive”.

Per pensar, tot plegat. I reflexionar sobre quin és el nostre paper com a mestres i educadors en tot aquest procés de canvi.

Imatge de “El escondite de Ivan”

“Un ase connectat a Internet continua essent un ase” és el que ens diu José Antonio Marina a La màgia de llegir. I si ens aturem a pensar, té tota la raó.

Perquè per molt que portis un cotxe de darrera generació, ultramodern i aerodinàmic, si ningú no t’ensenya a conduir, poca feina faràs. El mateix ens passa amb les TAC a l’Escola. Qui ensenya els alumnes a cercar dins del núvol? Qui els dóna uns criteris per discernir el que és real d’allò que no ho és? Qui els fa veure que no tot consisteix a “copiar i enganxar”, sinó que la informació s’ha de filtrar, seleccionar, interpretar críticament, sistematitzar, sintetitzar, ordenar… fins a convertir aquesta informació en coneixement?

Tenim una peça molt grossa al teler, i caldria que comencéssim a pensar com podem organitzar tot això, de qui és “competència” aquest treball (de ben segur que no només del mestre de noves tecnologies), un treball que s’hauria de fer a tots els cursos i des de totes les àrees. I de seguida!

Perquè ben aviat ens trobarem els llibres digitals a les nostres aules; perquè un llibre digital no hauria de ser mai un llibre en pdf col·locat a la pantalla de l’ordinador, i el que arribarem a veure amb els anys, anirà molt més enllà. Hi estem tots preparats???

Des d’aquest bloc s’intenta donar petites eines i idees per reflexionar sobre tot això.

Llegiu si voleu  un article d’opinió molt interessat d’El Punt que en fa una reflexió. Cliqueu aquí .

Busquem idees principals: els volcans de Catalunya

Volcà de Croscat, imatge procedent de blocs.que

Llegir un text científic requereix aplicar una sèrie de destreses que hem d’ensenyar als nostres alumnes, com ara, saber distingir els paràgrafs, subratllar  i trobar-ne les idees principals.

A partir del text de la web http://xtec.cat/iesbellvitge/volcans/volc_cat.htm treballarem amb els alumnes la informació que ens ofereix cada paràgraf; una part del treball en parelles, l’altra en gran grup. Per a cicle superior.

Fem una síntesi d’un vídeo: maleïts polls!

Podem aprofitar el programa de TVC Quèquicom per a treballar el tema de la reproducció.

En aquest cas, la dels polls.

Maleïts polls! ens dóna molt informació, que els nostres alumnes poden sintetitzar.
Edu3.cat

Una proposta d’anàlisi i síntesi d’un audiovisual per a cicle superior: