Les preguntes són importants perquè ens fan avançar en la nostra recerca, en la construcció del coneixement. Quan ens fem una pregunta vol dir que “hi som”, que allò que tenim dins del cap, trontolla per alguna raó: vol dir que pensem.

Doncs tan importants són les que es fan els alumnes, com les que ens fem els mestres.

L’Enric Roca, Doctor en Ciències de l’Educació per la UAB i també professor, es fa preguntes avui en un article de l’Ara: què és el que realment interessa als seus alumnes? El que passa al món els fa “trontollar” el cap? I què passa amb el currículum que el ve imposat?

Bombardegem els alumnes amb piles de coneixements que els passen per davant sense despertar, la major part de vegades, els seus interessos. Els proposem activitats que  recomanen els llibres de text, molts cops desconnectades de la seva realitat. A ells, en el fons, els interessen altres realitats. On queda la motivació per aprendre? On està la clau per ensenyar?

“Potser hauré de començar per preguntant-los què els preocupa a cadascun d’ells ara i de forma particular i en relació a les vides que estan vivint en aquests moments, i no pas voler introduir en el centre dels seus interessos els que potser són els meus d’interessos, o els que penso haurien de ser els que tingués el cos social o, per formació –o deformació– pedagògica, aquells que es poden relacionar bé amb els continguts curriculars que “toquen”.

La realitat és tossuda i malgrat aparegui en totes les pantalles del moment potser, per als meus nois i noies, ara –i per a les seves vides– el Japó no toca; el Japó queda massa lluny. I el currículum prescrit i previst potser també.”

Que ens fem preguntes sobre l’aprenentatge dels nostres alumnes vol dir que som vius, que som capaços de reconèixer la realitat i de veure quan una cosa no funciona; que volem trobar solucions. És símptoma inequívoc de que estem “sans”.

Us recomano que el llegiu complet: Ara… Japó? Per reflexionar.