Imatge de “El escondite de Ivan”

“Un ase connectat a Internet continua essent un ase” és el que ens diu José Antonio Marina a La màgia de llegir. I si ens aturem a pensar, té tota la raó.

Perquè per molt que portis un cotxe de darrera generació, ultramodern i aerodinàmic, si ningú no t’ensenya a conduir, poca feina faràs. El mateix ens passa amb les TAC a l’Escola. Qui ensenya els alumnes a cercar dins del núvol? Qui els dóna uns criteris per discernir el que és real d’allò que no ho és? Qui els fa veure que no tot consisteix a “copiar i enganxar”, sinó que la informació s’ha de filtrar, seleccionar, interpretar críticament, sistematitzar, sintetitzar, ordenar… fins a convertir aquesta informació en coneixement?

Tenim una peça molt grossa al teler, i caldria que comencéssim a pensar com podem organitzar tot això, de qui és “competència” aquest treball (de ben segur que no només del mestre de noves tecnologies), un treball que s’hauria de fer a tots els cursos i des de totes les àrees. I de seguida!

Perquè ben aviat ens trobarem els llibres digitals a les nostres aules; perquè un llibre digital no hauria de ser mai un llibre en pdf col·locat a la pantalla de l’ordinador, i el que arribarem a veure amb els anys, anirà molt més enllà. Hi estem tots preparats???

Des d’aquest bloc s’intenta donar petites eines i idees per reflexionar sobre tot això.

Llegiu si voleu  un article d’opinió molt interessat d’El Punt que en fa una reflexió. Cliqueu aquí .