Biblioteca de l' INSTITUT DE TECNIFICACIÓ AMPOSTA

J. V. Foix (Barcelona, 1893-1987). Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix com “un investigador de la poesia”. Comença a publicar abans de la guerra civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribarà fins ben entrada la dècada dels cinquanta. Incorpora al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme. Col·labora a les principals revistes catalanes i destaca com a difusor del nou art d’avantguarda, tant literari com plàstic. Publica també llibres de prosa poètica com Gertrudis (1927) i KRTU (1932), fortament influïts pel surrealisme. La guerra civil espanyola i el franquisme estronquen el seu treball periodístic. D’entre la seva obra poètica, destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). L’any 1973 li és concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va ser un dels primers cinc membres i Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

“Retalls” entra a casa de J. V. Foix. Algunes de les entrevistes que es recullen en el programa es van gravar en l’entorn més personal de l’autor: casa seva, a Sarrià.

Amb motiu del 25è aniversari de la mort de Josep Vicenç Foix, se celebra a Barcelona un recital en homenatge al poeta. Acompanyades per música electrònica, veus literàries emergents i de molt consolidades donaran veu a l’obra del poeta o el recordaran amb versos propis, en un acte que es mou entre la tradició i l’avantguarda. Com la poesia de Foix.

http://www.tv3.cat/videos/4184370/Homenatge-a-JV-Foix

El poema més famós de J. V. Foix, És quan dormo que hi veig clar, també ha deixat empremta a la gran discoteca de música en línia. La més popular és la versió musicada de Joan Manuel Serrat, inclosa en el disc “Tal com raja”, del 1980.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=peCF–0-l0o&feature=youtu.be[/youtube]

CONCURS

Completa els dos darrers versos i envia la teva resposta al correu de la biblioteca itettebibliotec@gmail.com (no oblidis escriure el teu nom i el curs que fas):

Si jo fos marxant a Prades/—A les boires de tardor—/Per guardar-vos de…/Us donaria…

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista.

Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l’escriptor Avel·lí Artís Gener “Tísner”, escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l’alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L’ombra de l’atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l’èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d’aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se’n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993). Fou Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Un conte de Pere Calders

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=arQfvneFNLI[/youtube]