20è aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l’Horta, 1924 – València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l’actualitat, és a dir, des de l’època d’Ausiàs March i Roís de Corella.

Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l’Obra Completa, Les pedres de l’àmfora, que va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravellesMural del País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D’entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput.

Fou soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Vicent Andrés Estellés – Entrevista a TV3 (any 1987)

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ykuN5z8s-2A[/youtube]

ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE (La cançó)

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_R9sR1iLnZ4[/youtube]

ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE (El poema)

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(Vicent Andrés Estellés, de Llibre de meravelles, 1993)

CONCURS

Completa els dos darrers versos i envia la teva resposta al correu de la biblioteca  biblioteca.tecnificacio@gmail.com (no oblidis escriure el teu nom i el curs que fas):

Lluna, la bruna./Càndida, una infantesa./Però no torna/Puja…/Uns fanalets…
Rosa

Quant a Rosa

Profesora de lengua castellana y literatura (INS Cristòfol Despuig, Tortosa)
Aquest article ha estat publicat en L'escriptor del mes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *