Biblioteca de l' INSTITUT DE TECNIFICACIÓ AMPOSTA

En primer lloc, m’agradaria dir que hi ha una gran varietat de formes i teories sobre com veure la filosofia i entendre-la, i aquest llibre m’ha fet reflexionar molt sobre ella.

Un dels temes que més m’ha agradat del llibre és la filosofia social i política. A primera vista, pareix molt senzill però crec que és una mica complicat d’entendre del tot.
Una persona forma part d’algun dels diferents grups socials, però ¿qui o que fa que ho sigui d’aquell i no d’un altre? ¿Som nosaltres mateixos qui escollim o és l’entorn en què vivim? Hi ha moltes preguntes d’aquest tipus relacionat amb la filosofia social i política,  que estudia la societat.
De la filosofia política podria parlar de les diferents relacions que hi ha entre els mateixos membres d’un grup o, fins i tot, entre dos diferents. Com he dit anteriorment, hi ha diferents classes de grups, però ¿com sabem si una és millor que un altra?, ¿podem canviar de grup social un cop dins d’un?
Des del meu punt de vista, crec que tots pertanyem a un grup perquè pensem que és el millor per a nosaltres, si més no, ¿sempre és verdader allò que creiem? Molts cops actuem de manera equivocada i això ens pot afectar tant a nosaltres com a la resta de gent que ens envolta.
També alguns cops actuem d’una manera o d’un altra segons el que creiem que pensarà la gent, i no pel que realment volem o sentim. Això és una manera errònia de fer les coses, ja que nosaltres hem de viure per a nosaltres mateixos independentment de la resta de gent que ens envolta (això no significa que no volguéssim el bé per a ells o que no hi penséssim per ells).

Un altre tema que m’ha agradat d’aquest llibre és la metafilosofia. És un tema del qual no hi havia sentit mai parlar i m’ha semblat molt interessant. Segons la meua opinió, crec que aquesta és com una reflexió de la filosofia en si, de les diferents maneres de parlar de filosofia o també una manera de mirar més enllà de les nostres vides.

Núria Martín 1Batx E

Aquesta setmana hem ubicat a la nostra biblioteca una petita mostra de llibres de consulta sobre temes locals, dels que disposa la mateixa. Hi ha de temàtiques molt diferents:  història, geografia, etnografia, lingüística, art… evidentment, és un petit recull, però esperem que serveixi per tal que, si esteu realitzant algun treball sobre tema local, recerca de qualsevol tipus, o simplement , us agrada saber més del nostre territori, recordeu que podeu consultar el catàleg de la nostra biblioteca , per saber si hi ha algun material que us pugui ser de profit.

Aquest any, com ja us hem informat a les classes, els de Primer d’ESO podeu participar en una nova activitat : el Club de Lectura Juvenil d’Amposta.

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquest Club inclou alumnes de 6è. de Primària i de 1r. ESO als qui els agrada la lectura. Es tria un llibre que se us farà arribar, per tal que el llegiu, i en la trobada, que és en dimecres per la tarda i a la Biblioteca Comarcal, ens reunim tots i el comentem, a part de realitzar altres activitats relacionades amb el llibre, en alguns casos. Està previst trobar-nos 4 cops durant aquest curs, i us podem assegurar que, qui prova, repeteix.

Si us interessa l’activitat, tal com us hem informat a les classes parleu amb l’Anna Bel o Maite Ferré, que us faran arribar una butlleta d’inscripció.

Ànims, lectors!!

Trobada dels lectors

Tornem-hi

… d’un estiu difícil d’oblidar: per la calor extrema en alguns moments (molts). Pels esports,viatges,  platja,piscina, sopars i dinars amb la família i/o els amics…un descans ben merescut del qual guardarem un grat record molts mesos,estic segura. Però….no em negareu que un dels plaers de l’estiu que sol quedar també en la memòria són les estones a la fresqueta, en el nostre racó favorit, llegint amb tota tranquil·litat. És probable que a partir del retorn a la feina i estudis se’ns faci un poc més difícil destinar la nostra estoneta diària a la lectura, però, ni que sigui tirant mà d’aquest record, ens haurem de proposar no oblidar un dels millors plaers de què podem gaudir. Al nostre institut ja hem ampliat les hores dedicades a la lectura a classe, un repte que esperem us ajudarà a seguir llegint.

I per començar, us convido a tots, grans i jòvens, a compartir amb tothom dos llibres que us hagi agradat especialment llegir aquest estiu.Començo jo:

1) “ALGÚ COM TU”, del Xavier Bosch. El que sembla en principi una previsible història d’amor acaba “encandilant” per la seva sensibilitat, tot i sense perdre en cap moment la lògica i sense fer-se massa ensucrada.

2) “EL JARDÍN DE LAS BRUMAS”  de Tan Twan Eng.  Els records d’una jutgessa malàia arribat el moment de jubilar-se. El que podria ser una història terriblement dura, se’ns presenta amb pinzellades d’art i filosofia oriental que l’endolceixen … per mi, poesia feta prosa.

Ara, vatros. Quins llibres us han “enganxat” aquest estiu?

Ja tenim enllestit un curs més… el vam iniciar, com sempre amb tota la il·lusió, el setembre passat, tot celebrant el Tricentenari, amb una exposició  que va ser realitat durant el primer trimestre, obra de bona part del nostre alumnat, guiat per professorat del centre. A continuació, les activitats ja habituals: Castanyada amb les “Lectures terrorífiques”, concursos “L’escriptor/a del mes”, exposició i treballs a Primer d’ESO sobre el Centenari del Pont Penjant…

L’acabem amb bon gust de boca, immillorable. Magnífics resultats del nostre alumnat en les competicions esportives en les quals han anat participant. Immillorables notes a les proves d’Accés a la Universitat (inclosa la nota més alta de Tarragona, per a la Irene Espuny),premis literaris… molt bons resultats a tots els cursos d’ESO, Batxillerat i Cicles… en fi, un curs per a recordar. I ara, amb la satisfacció de la feina feta, el merescut descans, acompanyat com sempre de llibres. Llibres de tota mena. Llibres de capçalera, possiblement un pèl “arraconats” a l’espera de disposar de temps suficient per assaborir-los. Llibres que volem rellegir. Llibres que buscarem on sigui per aprofitar aquest mes d’agost que ja està a la vora…

Esperem que , aquest cop sí, a partir del setembre  compartiu amb nosaltres les vostres experiències literàries d’aquest estiu. Tornarem a iniciar el curs amb tota la il·lusió, amb noves idees, que volem que siguin també les vostres, i nous llibres per omplir la nostra vida…

I ,com diu la dita , “es de bien nacidos ser agradecidos”. Us deixem fotos del petit homenatge i l’agraïment que vam fer al Sr. Robert Rallo. Pel seu suport, per les seves constants idees de cara a dinamitzar la nostra biblioteca, per la seva col·laboració desinteresada… moltes gràcies!!

Bon estiu a tothom.

Jesús Moncada Estruga va néixer a Mequinensa, Baix Cinca, l’1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005. Aquest mes de juny, per tant, es commemora el desè aniversari.

De ben jove va combinar l’afecció per narrar històries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstàncies diverses, va publicar tard.
Va fer magisteri, carrera que va exercir alguns anys a la seva vila nadiua. Animat pel seu compatrici Edmon Vallès, novel·lista, assagista i historiador, es va instal·lar a Barcelona per tal de dedicar-se a la literatura i a la pintura. Va començar a treballar a l’editorial Montaner y Simón, del carrer Aragó [en l’actualitat seu de la Fundació Tàpies], al departament de producció amb Pere Calders (que havia retornat de l’exili el 1962) i es va relacionar amb altres escriptors exiliats com Avel·lí Artís Gener “Tísner” i Xavier Benguerel, que li van ampliar la visió de la guerra civil i les seves conseqüències.

Es va donar a conèixer amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971, publicat per l’entitat organitzadora del premi, el 1973.

Tant en el primer recull, que va reeditar ampliat amb noves narracions i pròleg de Pere Calders, el 1981, Editorial la Magrana (des d’aquell moment editorial on Moncada ha publicat en exclusiva), com en el segon, El cafè de la granota, (1985) recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l’antiga població de Mequinensa -ara soterrada sota les aigües del riu Ebre-, temàtica que va reprendre en les seves altres produccions (novel·les i narracions).

Moncada fa reviure Mequinensa amb precisió històrica, el 1988, amb la publicació de la primera novel·la Camí de sirga, que va ser rebuda pel públic i la crítica com una de les novel·les més importants de la darrera narrativa catalana. Va ser guardonada amb el Joan Crexells, amb el premi Fundació d’Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, el Nacional de la Crítica, el Ciutat de Barcelona, el de la Crítica Serra d’Or i va ser finalista del Nacional de Literatura, 1990. Aquesta obra, a més, ha estat traduïda a una dotzena de llengües.

A la novel·la La galeria de les estàtues (1992), Mequinensa queda en segon terme enfront de la ciutat imaginària de Torrelloba, capital de província inspirada en Saragossa on l’autor va estudiar els anys cinquanta. L’acció transcorre en aquesta època i fa flashbacks referits als anys trenta i quaranta a partir de la revolta que es va produir a la colònia africana d’Ifni.

El 1997 va publicar la novel·la Estremida memòria, que va obtenir els premis Joan Crexells i el de la Crítica Serra d’Or, 1998. En aquesta novel·la d’intriga, Moncada furga en la memòria col·lectiva, estremida per l’afusellament d’uns bandolers a Mequinensa -gent del poble- que van assaltar el recaptador del Banc d’Espanya i l’escorta, a la primera etapa de la Restauració alfonsina.

El 1999 va publicar un nou recull de narracions amb històries sorprenents, evocadores, humanes: Calaveres atònites, des dels ulls d’un jove advocat barceloní, que va a Mequinensa, a la dècada dels cinquanta, a ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau.

Les seves obres s’han traduït a l’alemany, l’anglès, el castellà, el danès, l’eslovac, el francès, el gallec, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec, el vietnamita… El mateix autor va traduir un nombre considerable d’obres del castellà, del francès i de l’anglès.

Pel conjunt de la seva trajectòria literària va ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans (2000) i la Creu de Sant Jordi (2001).

Font:http://www.escriptors.cat/autors/moncadaj/pagina.php?id_sec=526

http://www.escriptors.cat/autors/moncadaj/751foto_p.jpg

El concurs:

En el conte del recull “El cafè de la Granota” titulat:

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana, el vell Cristòfol narra la història d’aquest enterrament a …. QUI?

Si ho saps, com sempre diposita la resposta a la bústia que trobaràs al taulell de la biblioteca.

És el darrer concurs d’aquest curs…

Molta sort!!!