… després d’uns dies de descans, iniciem amb ganes un nou any 2016 ple de commemoracions literàries . Us fem cinc cèntims: és l’any Cervantes, l’any Llull, 400 aniversari de la mort de Shakespeare…. però ja anirem dedicant racons literaris del nostre blog a tots aquests autors, tot al seu temps.
Per altra banda, ja sabem el nom del flamant guanyador del 72è.Premi Nadal 2016, el barceloní Víctor del Árbol, amb la seva obra La víspera de casi todo. Paralel·lament el 48è.Premi Josep Pla de prosa catalana va distingir al periodista Lluís Foix amb la novel·la Aquella porta giratòria.
Però avui ens centrem, a més de desitjar que aquest sigui un gran any per tots vosaltres, en destacar l’escriptora, en aquest cas, del mes de gener. Atès que es compleixen 200 anys des del seu naixement, volem que conegueu un poc més de l’autora anglesa Charlotte Brontë.
Nascuda un 21 d’abril de 1816 a Thorton, Yorkshire (Anglaterra), era la tercera filla de Mary Branwell Brontë i del sacerdot d’origen irlandès Patrick Brunty (posteriorment Brontë).
Malgrat l’aïllament de la família Brontë i de la falta de la seva mare, morta a causa d’un càncer, els seus membres van créixer feliços, envoltats d’afecte, afecte i històries fantàstiques que s’explicaven els uns als altres, prenent com a personatges als soldats de joguina de Branwell, i creant un regne imaginari al que van cridar Angria. Aquesta imaginació repercutirà, com sabem, en l’obra de les tres germanes Brontë (Charlotte, Emily i Anne).
En 1832 Charlotte va ingressar a Rosega Head, centre en el qual va arribar a impartir classe durant breu temps i va fer bones amigues, entre elles Ellen Nussey i Mary Taylor. També va treballar fugaçment com institutriu per a les famílies Sidgewick i White.
Al començament de la dècada dels 40, després de l’intent fallit de crear una escola privada i rebutjar una proposta matrimonial, Charlotte i la seva germana Emily van viatjar a Bèlgica per estudiar idiomes .
En 1846 va escriure al costat d’Anne i Emily “Poemes” (1846), llibre que les germanes van signar amb els pseudònims de Currer, Ellis i Acton Bell.
“Jane Eyre” (1847), novel·la romàntica gòtica basada en experiències autobiogràfiques, escrita amb el pseudònim de Currer Bell i dedicada a William Makepeace Thackeray, es va convertir en un èxit editorial.
Un any després de l’aparició d’aquesta novel·la va morir Emily. En 1849 va morir Anne.
Després de “Jane Eyre”, Charlotte va publicar “Shirley” (1849) i “Villette” (1853).
En 1854 es va casar amb Arthur Bell Nicholls, sacerdot que treballava amb el seu pare i del que les germanes Brontë havien pres el cognom per als seus pseudònims. Embarassada de Bell, Charlotte va morir el 31 de març de 1855. Tenia 38 anys.
Dos anys després, en 1857 va aparèixer de forma pòstuma “El Professor “, la seva primera novel·la.
Vivint en un món ple de prejudicis, l’Anglaterra victoriana, que la va obligar, com a les seves germanes, a publicar al principi amb pseudònim, enamorada del seu professor belga, casat i amb fills, al qual escrivia en secret, us recullo algunes de les seves frases cèlebres , que palesen una ment inquieta i ofegada en l’ambient del moment:
- Els prejudicis són difícils d’erradicar del cor d’aquells que mai han fertilitzat la seva educació. Creixeran allí, ferms com la mala herba entre les roques.
- Si et sents diferent a la majoria , no és mèrit teu. La Natura ho ha fet.
- Mira dues vegades abans de saltar.
- Convencionalisme no és moralitat. La superioritat moral no és religió. Atacar primer no vol dir assestar el darrer cop.
En el concurs d’aquest mes de gener, el primer d’aquest nou any, us plantegem la següent pregunta:
Quin és el treball de la jove Jane Eyre a la casa del senyor Rochester, treball per cert molt habitual entre les escasses joves de classe acomodada que ho feien a l’Anglaterra victoriana?.
Si saps la resposta , fes-la arribar a la bústia de la nostra biblioteca. Sortegem un llibre cada mes, i esperem que siguis el primer/a en guanyar-lo aquest any.
Molta sort!!!
Pàgina dia mundial de la poesia