Tertúlia “La volta al món en vuitanta dies” – 2. Capítols XI-XIX

La lectura avança, com ho porteu? Vinga no perdem pistonada!

Aquesta setmana del 9 al 15 de maig hauríem de llegir els capítols del XI fins al XIX i podeu començar a comentar-los en aquest post. Per descomptat, aneu llegint al ritme que pugueu i comentant la part que us vingui més de gust o cridi l’atenció.

El viatge està en marxa, i el pla d’en Fogg es va complint. Però arribarà a temps per guanyar l’aposta? En aquest mapa, podeu veure el camí que ha de recórrer i resseguir la ruta prevista: https://www.google.com/maps/d/u/0/embed?mid=132lo9_3MLT0oGGfbuz_Wnz8E6gg

Sabeu que inspirada en el llibre, anys després (el 1989) una periodista d’investigació  americana anomenada Nellie Bly va realitzar de debó la mateixa volta al món, i que va tardar menys de 80 dies? En concret va necessitar 72 dies, 6 hores, 11 minuts i 14 segons. Un personatge impressionant aquesta dona!

6 pensaments sobre “Tertúlia “La volta al món en vuitanta dies” – 2. Capítols XI-XIX

  1. Quin paio en Fogg: seguiex lluint la seva sang freda en tot tipus de situacions. No deixa de sorprendre’m aquesta manera de fer amb l’arrauxada? decisió de començar el viatge (amb poc més d’una hora d’antelació respecte a la sortida del primer tren), enmig de la partida de cartes i sense perdre en cap moment la calma, i fins i tot refusant deixar de jugar una última mà.
    Penseu que hi ha de debó persones amb aquest nivell auto-control?

    1. Al final del capítol XII, el diàleg entre el brigadier i en Fogg és tremendo:

      Fogg: I si la salvéssim?
      Brigadier: Salvar aquella dona, senyor Fogg?
      F: Encara disposo de dues hores d’avantatge. Puc dedicar-les a fer-ho.
      B: Guaita! Ara resulta que vostè té bon cor.
      F: A vegades. Quan tinc temps.

      Darrera de la façana freda d’en Fogg, hi ha un apassionat assedegat d’aventures?

      1. “A vegades, quan tinc temps”: frase que signaria en Bond, James Bond!
        En Verne, posant les bases dels milhomes que després arribarien!

  2. He observat que tots els personatges masculins estan ben definits i desenvolupen un paper concret que els hi dóna rellevància i protagonisme:
    La fredor aristòcrata del Sr. Fogg.
    En Passepartout, tot emoció i sentiments.
    L’obsessiu i manipulador Fix.
    Fins i tot d’altres no tant significatius però també importants per la història: el guia, el capità..
    I la jove vídua Aouda.. quin és el seu paper…? Facilitar que els altres puguin demostrar els seus valors? Ens representa tots els “tòpics femenins”?
    Què en penseu?

    1. Potser més endavant de la història el paper de la Aouda està més definit, però de moment només és una mena de “bella dorment”, vaja la típica princesa dels contes de fades rescatada pel seu heroi… què hi farem, en Jules Verne potser era un visionari en temes científics, però socialment sembla bastant conservador

  3. Sí, clarament el paper de l’Aouda, fins ara, és arquetípic, de feminitat passiva i dependent. Cal tenir en compte el context temporal i social en el que s’escriu la obra, i que queda ben palès en el llibre. També la relació amo-servent i la diferència de classe, és reflex d’aquella societat occidental de finals del segle XVIII. Efectivament en Verne, poc visionari socialment!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *