Tertúlia “La volta al món en vuitanta dies” – 1. Capítols I-X

IMG_5605Aquesta setmana (fins el diumenge 8 de maig) podeu anar comentant tot el que us vingui de gust sobre els capítols del I fins al X.

Coneixem els personatges principals Phileas Fogg i en Passepertout, i comença l’aventura que els farà donar la volta al món. Trobeu la lectura amena, fàcil, complicada, interessant, avorrida, creïble? Què us està agradant més i què menys?

Comenteu, comenteu!

18 pensaments sobre “Tertúlia “La volta al món en vuitanta dies” – 1. Capítols I-X

    1. Que bé que t’agradi Tomas. Si no n’has llegit cap altre d’en Verne, te’ls recomano molt, són històries amenes, ben escrites i interessants. I viatgem pel món de la seva mà. Has agafat un mapa per seguir el seu viatge? Val la pena!

  1. Fogg…
    I en anglès boira és “fog”…Vol potser l’autor fer broma pel fet que en Phileas no és londinenc de neixament? Ho dic per la icònica boira de Londres… O és que la brometa és pel fet que en Phileas és “fogey”, avorrit i antiquat?
    En tot cas el personatge és misteriós i un pèl inquietant… Com la boira!

  2. I de les pelis que n’han fet què? La clàssica (1956) d’en David Niven, en Cantinflas i la Shirley MacLine,.. al meu parer la tria d’actors, discutible. Però la del 2004 amb Steve Coogan, Jackie Chan (!)…uf! tria d’actors mooolt discutible (si hi surt en Schwarzenegger fins i tot!)
    Quins penseu que farien el pes en una nova versió?
    Jo propso el Ralph Fiennes, en Sergi López (fa 10 anyets) i l’Emma Stone.
    Ja direu…

    1. Bona David! Les adaptacions a pantalla sempre són polèmiques. Clarament entre les que hi ha em quedo amb la de 1956. Interessant tria d’actors la teva! En Benedict Cumberbatch també em faria el pes de Mr. Fogg. Curiosament la seva parella a la sèrie que el va fer famós, Sherlock de la BBC, el hobbit Martin Freeman, m’escau de Passepartout també (tot i ser anglès)! Seràn parelles amb paral·lelismes en Sharlock-Watson i Fogg-Passepartout? Tornant a les adpatacions, què n’hem de dir de l’adaptació a dibuixos animats de la sèrie espanyola de 1983 “La vuelta al mundo de Willy Fog”, on els personatges són animals i el Passepartout dient-se Rigodón … Mítica! Els nens d’avui la veieu? (https://es.wikipedia.org/wiki/La_vuelta_al_mundo_de_Willy_Fog) al Youtube la trobareu: https://www.youtube.com/watch?v=2yPn3rqqb7k

      1. Willy Fog! i també en D’Artagnan i los Mosqueperros…uf!
        no estic segur si és una manera d’introduir als més petits als clàssics de la literatura o si és més aviat una manera de “descafeinar” un bon llibre/una bona història…

        1. Jo les mirava quan les feien a la tele (willy fog i també els mosqueperros), ara em semblen bastant dolentes, tampoc gaire pitjors que les adaptacions de les 3 bessones … és fa difícil de dir si fan bé o mal a la literatura, potser serveixen perquè a algú li soni la història i s’animi a llegir-la algun dia ¿?

          1. Tot un debat! Per un costat ajuden a baixar de l’altar sagrat a la literatura, que alguns s’esforcen a perpetuar i en permet l’acostament. Però per l’altre, potser en simplifica massa tota la riquesa que es pot trobar als textos i pot provocar l’efecte contrari a l’acostament, fent pensar allò que “com que ja he vist la peli/sèrie/etc., no em cal llegir el llibre”. El llenguatge audiovisual te moltes possibilitats i és en si mateix valuós. El llenguatge textual, i en especial el literari, totes unes altres (entre altres, per mi el de poder aprofundir més en una idea, sensació, sentiment, descirpció, etc.), que en tot cas poden ser complementàries, però segur que no substituir-se. Justament ara s’està rodant (Villaronga) la pel·lícula de la novel·la Incerta Glòria, d’en Sales. Que difícil!

          2. penso que depen del llibre. N’hi ha que són tan potents i profunds que fan de mal adaptar al cinema. No sé pas com s’ho faran amb els llarguíssim dialegs/monòlegs d’Incerta Glòria… Trobo que hi ha risc de deixar el llibre molt aigualit.

          3. Risc i repte! Un monòleg llarg portat al cine que per mi millora la versió original de la novel·la (tot i ser brutal aquesta), és el de Marlon Brando a Apocalypse Now, l’adapatació de “El cor de les tenebres” de Joseph Conrad. Crec que en Coppola aconsegueix transmetre de manera magistral (al llarg de la pel·lícula, però especialment en aquesta seqüència) l’essència del que Conrad busca al seu llibre.

  3. Jean Passepartout.
    Que podria ben bé entendre’s com a “tot terreny”, que passa per tot arreu. Molt adient, tenint en compte el passat de nou assistent d’en Fogg…
    Però a més, passepartout ens recorda molt a la paraula passaport, document imprescindible de tot viatge…
    i també, passepartout és en francés, clau mestra (la que obre totes les portes…i també pot tancar-les?…)
    Vaja que em sembla que l’amic Jules no va triar aquest nom a l’atzar…
    Tràgicament, tinc una versión en castellà on es va traduir per Juan Picaporte…(uf!)

  4. Sobre les parelles Sherlock-Watson i Fogg-Passepartout.
    Fa poc he rellegit uns contes d’Edgar Allan Poe (els assessinats de la Rue Morgue i dos més) on el propi Poe fa parella amb l’investigador Dupin. Jo no ho sabia, però al pròleg deia que es considera un precedent de Sherlock Holmes i que el propi Conan Doyle era un admirador de Poe.
    Es interessant perquè són parelles complementàries i del mateix sexe.
    Representen el binomi racionalitat/intució, sentit comú/passió, tan necessaris per tot. També m’agrada la idea de treball en equip, de col·laboració, de no fer les coses sol. De que 1+1 (persones) no fan dos, sinó molt més

  5. Jo penso que la parella Fogg/ Passepartout representa dues formes diferents d’entendre i viure la vida, amb perspectives i necessitats que poden semblar molt oposades però, com diu l’Emma, poden treballar conjuntament.
    Les descripcions que fa dels llocs, dels personatges i de les situacions són molt detallades i obsessivament precises, semblen fetes pel mateix Fogg. I per mantenir una atmosfera misteriosa al voltant del personatge no hi ha cap descripció física d’ell. Ens explica què fa, com, quan… Però no, com és!
    No hi veieu en el text una visió irònica de la societat anglesa? És admiració o condescendència?

    1. Anna, jo en tinc la mateixa sensació des de la primera pàgina! Ben bé sembla que el francès Verne se n’enriu dissimuladament (efectivament, amb condescendència), de la felgma britànica, tot exagerant fins a l’extrem els trets de puntualitat i fredor d’en Fogg. Alhora deixa enteveure respecte i admiració, sobretot a través d’en Passepartout (francès), que posseïdor del sentit comú, sempre s’exclama per l’actitud d’en Fogg. No obstant n’admira clarament l’audàcia i l’autocontrol …

        1. creieu que és només una estratègia literària o que també funciona a la vida real? sempre es diu que les persones que viuen en parella s’acaben assemblant l’una a l’altra, però també es veritat que hi ha una complementarietat de rols i cadascun s’acaba especialitzant en fer certes coses que mai fa l’altre…dues persones tan diferents com Fogg i Passepartout s’arribarien a entendre a la vida real?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *