Arxiu mensual: juny de 2015

Tertúlia sobre Capitans Intrèpids – Tercera i darrera sessió

capitans-intrèpidsA la darrera tertúlia de Capitans intrèpids, vam comentar els últims capítols del llibre des del novè en endavant.

Aquesta part del llibre canvia força l’escena i els fets que hi succeeixen. Ja a terra ferma la narració es centra en el retrobament d’en Harvey amb la seva família, que l’havia donat per mort, després de mesos des de la seva caiguda al mar i no haver-ne tingut cap notícia.

El pare muti-milionari magnat ferroviari, el Sr. Cheyne, posa tots els seus recursos a disposició per arribar ràpidament des de San Francisco a la costa oest dels EUA, a la de l’est a Gloucester, un poblet de Nova Anglaterra, des d’on els ha escrit un telegrama el seu fill. El viatge amb tren il·lustra el poder i la capacitat del pare del noi, que fa anar al seu favor tota la xarxa ferroviària americana per arribar el més aviat possible. La travessia i l’arribada a la realitat dels pescadors també permet aprofundir en el dibuix dels personatges del pare i la mare. D’entrada havien quedat com a estereotips de persones riques de l’època.

En el cas de la mare, que fins ara era poc més que una dona ultra-protectora, sense altra ocupació coneguda que patir pel seu fill, malcriant-lo extremament, es matisa una mica amb la trobada amb la mare del grumet Dan Troop, i dona del capità Disko Troop, que permet entreveure els dubtes que te i la persona darrera el paper de “dona de”. Tot i així, els contertulians coincidim en la percepció que Kipling projecta el masclisme dominant en el seu entorn i època, donant poc protagonisme, volada i complexitat als personatges femenins, plens de tòpics i amb rols poc més que domèstics.

En canvi del pare sí que en podem entendre més coses i hi veiem una evolució, que ens en canvia la percepció, sobretot arran de conèixer en Disko Troop i de les converses que tenen. El seu impuls inicial és voler recompensar materialment al capità per tot el que ha fet pel seu fill, és el que està acostumat a fer comprar i vendre. Però se n’adona que res material podrà mai igualar el que ha fet per en Harvey. S’adona que el van salvar d’ofegar-se, però alhora el van salvar d’acabar essent el desgraciat que semblava inevitable que acabaria essent al principi de la història. Les vivències i aprenentatges al pesquer són el millor regal vital que mai hagués pogut imaginar el Sr. Cheyne, adonant-se alhora de la seu mal comportament com a pare, que no havia dedicat gens de temps ni atenció al seu fill, a causa de la seva absorbent activitat empresarial i professional. I per tant la recuperació també de la relació amb el  seu fill. Finalment proposa a en Disko que el seu fill Dan es vagi a formar a la seva flota de vaixells mercants per tal que n’acabi essent capità, oferint-li un futur pròsper.

La trobada d’en Harvey amb els pares, els fa adonar dels canvis en la personalitat del fill, que els explica que el remei per mantenir bé el sistema nerviós era “treballar com un bèstia, menjar com un porc i dormir com un mort”, i mostra l’orgull de ser necessari en la feina, esforçant-se a aprendre constantment per fer les coses el millor possible.

Les diferències de classe però es mantindran: mentre en Dan es formarà com a capità dels mercants, en Harvey anirà a estudiar a la universitat per preparar-se per dirigir l’empresa mercant. Es farà bona una predicció del cuiner del pesquer “Som aquí” (un personatge més, ben atractiu i peculiar, el Dr., negre i irlandès), que els adverteix que en Harve acabarà essent l’amo d’en Dan. I el llibre acaba amb l’inici d’aquesta situació: amics, però amo i empleat de la mateixa empresa mercant.

La lectura d’aquest clàssic de la literatura universal, ens va fer veure també com determinades idees es mantenen al llarg del temps, malgrat la tecnologia i el llenguatge canviïn, amb efectes positius i negatius … i que per això és tan important i interessant conèixer els clàssics. Dubtàvem sobre si són positives les adaptacions de clàssics a històries o llibres que puguem posar a l’abast de les criatures, si en l’adaptació es desdibuixa la complexitat que transmeten, però en canvi poden fer entendre el nucli o missatge principal de la mateixa. Què en penseu?

De la obra se’n va fer una adaptació al cinema el 1937 dirigida per Víctor Fleming que va tenir bones crítiques amb Spencer Tracy (protagonitzant el mariner Manuel) guanyant l’Oscar a millor actor, i a on canvien algunes coses respecte al llibre: https://ca.wikipedia.org/wiki/Captains_Courageous. En podeu veure el tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=fP19-5_EULo

També que hi ha una versió de Les Tres Bessones amb els Capitans Intrèpids.  Que per ara és visionable a TV3: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/les-tres-bessones/les-tres-bessones-i-els-capitans-intrepids/video/5464902/

Esperem que us animeu a llegir-lo i volgueu compartir els vostres comentaris en aquest bloc!