L’Alquimista

Bibliografia:Coelho Paulo, L’Alquimista,
Edit. La Butxaca, Barcelona 2010

Aquest llibre tracta d’un noi, en Santiago, que té una vida humil i sense molts objectius a complir: és pastor a Andalusia. Tot canvia quan de sobte té un somni repetitiu que li indica que a Egipte li espera un gran tresor i decideix endevinar què significa aquest somni. En Santiago va a veure una gitan,a però aquesta no li sap dir ben bé el significat i mentre estava descansant en una plaça li apareix un home gran , el rei de Salem, i li diu que el somni que va tenir és un senyal de Déu i que quan algú té un senyal, l’ha de seguir per poder completar la seva llegenda principal i saber què significa sentir-se satisfet, estimar, sentir-se feliç en tots els aspectes. Li diu al noi que cada un de nosaltres tenim un deure a fer en aquest món per poder sentir-nos plens i saber que hem servit per millorar les coses. El que passa es que no tots seguim realment els somnis i desitjos que tenim i ens pensem que intentant guanyar diners per sobreviure és el que li farà arribar fins al final, però aquestes persones s’equivoquen. Aquest vell és el que li dóna la primera lliçó i l’anima a començar la seva Llegenda Personal. A partir d’aquí en Santiago ha de prendre la decisió de si seguir la seva vida com sempre, viatjant amb les ovelles, o emprendre un viatge totalment nou per buscar el seu Tresor. Finalment va a buscar el Tresor. Podrà seguir la seva Llegenda Personal sempre i quant es fixi en les petites coses que passen per davant seu.Abans de que marxés el noi , el vell li va voler explicar una història que parlava d’un noi que buscava el Secret de la Felicitat.
Durant el seu viatge a Egipte es trobarà amb diferents personatges que li aporten moltes coses, entre elles conèixer “L’Alquímia”.
També va conèixer a Fàtima i el veritable amor. Així va ser com Santiago va arribar a la seva meta i va poder trobar el seu tresor. Aconseguir la seva “llegenda personal” i entendre que tot és important. El llibre s’acaba quan en Santiago sent com el vent bufa i li porta el perfum i un petó de Fàtima i Santiago li respon que ja està de camí a l’oasi per estar amb ella.
El referent clàssic el trobo al pròleg del llibre, quan parla del mite de Narcís : “Narcís era un jove molt bell que cada anava a un llac per contemplar-hi la seva bellesa. Estava tan fascinat per ell mateix que un dia va caure al llac i hi va morir ofegat. A l’indret on va caure, hi va néixer una flor que van anomenar Narcís.”
La relació amb l’Alquimista és que no cal ser egoista, perquè la gent que ens envolta , ens diuen moltes coses i ens ajuden a ser feliços. La bellesa no és res, si no éts una bona persona i escoltes , i veus totos els detalls del teu voltant.

Ivette Pagès
1r Batx. llatí
Ins Miquel Martí i Pol