Saluete, Belleranautae!

Publicat el per
7

Sigueu benvinguts en aquest viatge que ens durà pel mar dels nostres avantpassats grecs i romans! Per a alguns la travessia durarà tres mesos, per a d’altres tot un curs. Hi haurà dies de sol radiant, d’altres la pluja i el vent ens poden arribar a complicar la navegació, però remarem amb fermesa per poder arribar sans i estalvis a port, una mica més rics de tot el viatge i del que haurem après!

Aquest mar Mediterrani ha servit de font d’inspiració a músics d’arreu. Quina cançó coneixes que estigui inspirada en el Mediterrani? Quin poema en parla? Coneixes alguna obra de teatre que passi en el Mediterrani?

Γνῶθι σεαυτόν

Publicat el per
Respon

Benvinguts, Belleranautae, al viatge de tardor que ens durà a navegar per les nostres arrels clàssiques, a descobrir què ens han quedat d’aquells antics grecs i romans… i, sobretot, a fer cas d’un dels preceptes de Delfos més coneguts: Γνῶθι σεαυτόν. Què significa aquest precepte? Què en penses d’aquest precepte? Què t’agradaria descobrir de tu mateix? Ves al llistat de les màximes de Delfos i escriu els dos que més t’han interessat. Explica el motiu de la teva tria.

Imatge: http://viatorimperi.es/delfos/

El símbol de la pau de la gran ciutat

Publicat el per
Respon

L’olivera és un arbre típic del mediterrani. Com ja sabeu, el fruit que dona és l’oliva.

La història mitològica de l’olivera va ser per una batalla entre Atena i Posidó, per decidir qui seria el patró de la ciutat d’Atenes. Posidó va oferir a la ciutat una font d’aigua de sal, i Atena va oferir una olivera.La gent del poble va decidir triar l’olivera ja que també donava oli, olives i podia fer ombra.

Alba García

Gerard Campuzano

Óscar Escudero

Els romans també menjaven figues!

Publicat el per
Respon

 

Hi ha molts tipus de figues (Ficus carica), com per exemple: la bergunya, la boja, la llei i la negra. La figa madura durant l’agost, el setembre i l’octubre. Alguns tipus de figueres, dites bíferes, també fan, a la fi de juny, un fruit anomenat figaflor o bacora.

Els romans normalment  conservaven les figues en barrils i se les menjaven com a postres sola o les feien servir per als dolços i pastissos. També era molt utilitzada per cuinar, en les picades i com a condiment. Les deixaven assecar al sol, senceres o trossejades, cosa que encara es continua fent en alguns llocs com, per exemple, Eivissa o Formentera.

Una dada curiosa és que els romans  les feien servir per alimentar les oques, de manera que el fetge se’ls anava fent gran i, després, en feien el que coneixem com a foie gras.

Aquesta és la foto que he fet del pati de Bellera:

Alex Payan 3rESO X

L’arbre de la vida o de la mort?

Publicat el per
Respon

El xiprer, Cupressus sempervirens (sempre verd) és un arbre molt curiós i amb molta historia al seu darrere. Amb l’excusa de que tenim un exemplar al nostre institut, vam decidir investigar sobre el tema, però enfocant-nos més en l’àmbit de la historia mitològica i les curiositats d’aquest.

Es diu que aquest és l’arbre de la vida i la mort però… per què? La història mitològica principal d’aquest arbre ens explica la trama de la mort d’un cérvol assassinat per accident pel seu millor amic, Ciparissus, ja que aquest últim se sentia culpable pel succeït, el déu Apol·lo, a petició de Ciparissus, el transforma en arbre, concretament en un xiprer col·locat sobre el cadàver del cérvol.

La fusta d’aquest arbre és molt resistent i perfumada, de fet, Alexandre el Gran la va utilitzar per construir el seu vaixell. Curiós, oi?

També podem dir que en època romana es posava una branca d’aquest arbre per indicar que havia mort algú recentment a dins d’aquella família. En canvi si trobaves dos xiprers plantats a cada extrem de la porta significava hospitalitat. Significava que aquella família podia acollir algú i donar-li de menjar per uns dies.

Una altra cosa a comentar d’aquest arbre és que relacionat amb el tema de la mort de abans és molt usual trobar-lo als nostres cementiris i també al regne d’Hades, el déu dels morts a la mitologia grega i romana.

Dit tot això, què en penses ara sobre el  xiprer? Ara, cada cop que en vegis un, podràs pensar i recordar en totes les curiositats mitològiques i antigues que t’hem dit! I sobre tot, podràs parlar-ne a un altra persona sobre aquesta gran planta.

Asha, Danso i Marina

 

 

L’Odissea dels Belleranautae

Publicat el per
Respon

Un any més la tripulació del Bellera ha remat de valent per aconseguir contestar les preguntes del concurs Odissea. En el recorregut han conegut personatges mitològics, científics i invents quotidians que van fer la vida més fàcil de grecs i romans. Tota la tripulació? Bé… sempre hi ha qui ha preferit aprofitar el sol enlloc de remar. O tempora, o mores! hauria dit probablement l’orador Ciceró. Delirant isti Belleranautae! potser hauria pensat l’Obèlix… Sigui com sigui, de tots els equips dels Bellera d’ESO, destaquem el grup Arkio, format per la Laia Riera i Bernat Fusté de 3r d’ESO, que amb 61 punts ocupen la segona posició de tots els concursants del Bellera, alumnes de primer de batxillerat inclosos. Feliciter! El 3r lloc dins del Bellera també ha estat per a un grup de 3r d’ESO, les Aurea Dicta, el grup format per l’Anna Valiente i l’Elisa Castellsagué, amb 59 punts. Felicitats a tots els equips: Calypso, Festina lente Bellera, Chupacabras, Adrestia, Sofia, Veni vidi vici, Kratos imperium, Discite! Gràcies per la il·lusió i el temps que vau dedicar a conèixer el món de la ciència i la tècnica en el món de grecs i romans.

Animalia in Bellera sunt!

Publicat el per
2

Els alumnes de la matèria de Volum de 1r de Bat-Artístic han exposat les seves creacions i han omplert el passadís d’animals marins! Molts d’aquests animals malviuen als nostres mars per culpa del plàstic que alguns aboquen al mar sense tenir consideració pels éssers que viuen. Sou capaços de descobrir el nom científic en llatí? Té alguna relació el nom en llatí amb l’animal? Quin? 

Arquímedes de Siracussa

Publicat el per
Respon

Doneu-me un punt de recolzament i mouré el món, va dir un dels científics més importants de la història: Arquímedes de Siracussa. En el marc de la 23a setmana de la ciència, els alumnes del taller de cultura clàssica i els de ciències en anglès han compartit una estona al laboratori per recordar un dels episodis que possiblement han fet més conegut Arquímedes: descobrir que la corona del rei de Siracussa no estava feta només d’or. Intercanvi de coneixement amb les targetes d’Arquímedesb una representació en anglès, amb experiment i corona inclosos, i un breu recorregut per alguns aspectes de la vida del geni grec. Acabem amb intercanvi de petits obsequis: monedes de xocolata i les targetes amb la frase Δός μοι, ποῦ στῶ και την γην κινήσω (dona’m on recolzar-me i mouré el món) i una reflexió personal sobre la vida d’Arquímedes. Gràcies, Maribel i alumnes del taller de ciències en anglès per aquesta experiència compartida!

Cornelia, mater Gracchorum

Publicat el per
Respon

La figura de Cornèlia, filla d’Escipió i l’Africà i Emilia Paula, ha servit de musa per a pintors i escultors que han volgut posar de relleu la cura dels fills i l’orgull que això suposa. Fixeu-vos en la peça que en va fer l’escultor Jules Cavelier el 1861, i contesteu les preguntes següents: quants fills va tenir? quants van sobreviure i com es deien? quins d’ells estan representats en aquesta escultura? què porta penjat el coll un dels infants? de qui va rebutjar ser l’esposa quan es va quedar vídua? què t’ha cridat més l’atenció després de llegir la seva biografia?

Cornèlia i els seus fills (Jules Cavelier, 1814-1894)

 

Som rics, parlem llengües!

Publicat el per
10

Si sou una mica observadors, us haureu adonat que al Bellera les portes s’han omplert de paraules… en un munt de llengües! Si escolteu amb atenció les músiques que posen punt final a les classes, descobrireu que les paraules hi juguen un paper important! I tot això per què? La història ve d’una mica lluny i d’una mica enfora… L’any 2001 el Consell d’Europa va decidir celebrar el dia europeu de les llengües el 26 de setembre. Aprendre llengües ens permet conèixer altres maneres de pensar i entendre el món. Respectar la diversitat de llengües és també una manera de respectar les persones que les parlen. I això ens fa més rics! Aquest any, benvolguts belleranautae, tindreu l’oportunitat d’aprendre algunes frases en llatí i en grec, dues llengües amb molta història que han enriquit moltes de llengües que avui es parlen a Europa. Quina de les llengües que es parlen a Europa us agradaria aprendre? Per quin motiu? En quines llengües sonen les cançons d’aquesta setmana? Coneixeu alguna expressió en llatí o en grec que podríem escriure a l’Aurea Dicta del nostre quadern de bitàcola?