La lliçó de la papallona


Hola l’altre dia em comentaven unes mares la seva angoixa per no saber quins deures havien de fer els seus fills, ja que a l’agenda només posava “deures de català per demà”. Per tal de des angoixar-les jo els vaig explicar que estem treballant l’autonomia dels nens i nenes de 2on i que han de ser els mateixos nens/es que han d’explicar a casa els deures que han de fer i com els han de fer. La família només ha d’estar al darrera per si el nen/a necessita ajuda o consultar dubtes, o verificar una bona presentació, una lletra acurada i un exercici correcte arrel del que ha fet el seu fill/a, la resta l’ha de fer el nen o nena. Doncs ja treballem a la classe la comprensió dels deures, explicant-ho vàries vegades i preguntant a ells/es mateixos/es el que han entès i si llavors no ho fan bé el que haurem de treballar serà l’atenció, la responsabilitat de cadascú a l’hora de fer les seves obligacions, la comprensió….(dependrà de cada nen/a). Donem-los l’oportunitat de ser una mica més grans!!
Aquí també us deixo un conte que he extret d’una mestra i psicopedagòga, M. Teresa Abellán, la qual treballa l’Edcucació Emocional com una filosofia de vida, perquè en feu una reflexió i s’acabi d’entendre el que us vull transmetre.


LA LLIÇÓ DE LA PAPALLONA


“Un día, en una pequeña abertura apareció una oruga; un hombre se sentó a observar a la mariposa durante varias horas, viendo cómo se esforzaba para hacer que su cuerpo saliera a través de aquel pequeño agujero. Llegó un momento en que pareció que la oruga, a pesar de su esfuerzo, no avanzaba nada. Parecía que había llegado a un punto en que ya no podía avanzar más… Entonces el hombre decidió ayudar a la oruga y agrandó el agujero. La mariposa salió sin dificultad. Pero su cuerpo estaba débil, las alas no estaban desarrolladas y las patitas no la sostenían.
El hombre continuó observándola esperando que en cualquier momento se lanzara a caminar y emprendería el vuelo a través de las flores. Pero nada sucedió. La verdad es que la mariposa pasó toda la vida arrastrándose por el suelo. Fue incapaz de elevar el vuelo. Lo que el hombre que con toda su buena voluntad quiso ayudar a la mariposa, no entendía es que, al hacer un gran esfuerzo para atravesar el pequeño agujero, los jugos vitales se iban distribuyendo y extendiendo por las partes del cuerpo que requerían fortaleza para volar. Al pasar el agujero sin ese esfuerzo, las alas no recibieron la sustancia necesaria”


M.Teresa Abellán comenta: -Sense saber-ho, i amb molta bona voluntat, el senyor de la nostra història va impedir que les ales de la papallona tinguessin força suficient per a viure i volar adequadament. La papallona havia de fer l’esforç de sortir sola de la crisàlide com a part del seu procés natural i necessari.
Sovint, els pares i mares tenim una tendència a fer als fills/es allò que ells mateixos podrien fer per si mateixos. És el principi número 4 de l’Ecologia Emocional, el principi de la prevenció de dependències que diu així: No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos” (Bragavad Gita)
Si fem pels fills allò que ells poden fer sols els prenem la possibilitat de trobar gratificacions personals, de trobar reafirmació en la seva autoestima, de fer-los responsables dels seus propis actes i decisions. Deixem que els infants creixin per sí mateixos i amb llibertat dintre d’uns límits raonables. Eduquem amb amor, responsabilitat, amb llibertat limitada, donant confiança, transmetent seguretat, … i amb una dosi d’humor, molt important.


Espero que tot plegat us serveixi d’ajuda,


Cristi

Aquest article ha estat publicat en Benvinguda. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *