En un mercat persa. Albert ketelbey

Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra: Compositor anglès (1875-1959).

Començà la seva carrera com a director d’orquestra, dirigint música de teatre. Els darrers anys de la seva vida, després de la segona guerra mundial, es dedicà a la música lleugera i popular. Fou director musical de la firma Columbia Graphophone Co.

Curiós compositor que ha arribat a la majoria de nosaltres amb tan sols tres obres musicals: En un mercat persa, En el jardí d’un monestir i En el jardí d’un temple xinès.

Saps què és la música descripriva?

En un mercat Persa és una obra amb un marcat aspecte pictòric i descriptiu que ens apropa a un concorregut mercat de Bagdad amb el seu ambient colorista. El compositor ens descriu el que passa en un dia de mercat, des del
començament, quan van arribant els diferents personatges, fins al final, quan tots pleguen i el mercat resta solitari.

Els deu quadres de què consta són:

1. Els camellers arriben.
2. Els captaires demanen almoina.
3. La princesa arriba al mercat envoltada dels seus servents.
4. Els acròbates del mercat.
5. Els encantadors de serps.
6. Arriba i passa pel mercat el califa.
7. Es tornen a escoltar els captaires.
8. La princesa se’n va.
9. Els camellers continuen el seu camí.
10. El mercat queda solitari.

Què t’imagines que està passant mentre escoltes la música?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_keonPGsMVQ" width="100%" height="350" wmode="transparent" /]

Escolta l’obra en mans d’una orquestra ben particular.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/g1kSGgZP4KE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Henry Mancini: Peter Gunn.

Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra:

Compositor nord-americà (1924-1994). Conegut per les seves composicions de músiques de cinema i de televisió, sobretot a partir del tema de La pantera rosa. Fill d’un flautista, Mancini va començar a compondre quan només era un adolescent. Va començar la carrera professional amb l’orquestra de Glenn Miller, en la qual tocava el piano i on va conèixer la cantant i vedette del grup, Ginny O’Connor, que més tard esdevindria la seva esposa.

Mancini va compondre més de vuitanta bandes sonores de pel·lícules. Va ser nominat divuit vegades per l’Acadèmia de Hollywood i va guanyar quatre òscars: el primer per Moon River, l’any 1962, i l’últim per Víctor-Victòria, l’any 1982. La seva vàlua com a compositor de cançons li va fer guanyar també vint premis Grammy, un Golden Globe i sis discos d’or. La seva carrera ha estat plena d’èxits. Qui no recorda, per exemple, les músiques de La pantera rosa, L’inspector o Dies de vi i roses?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/watch?v=_CHjYHwNzx0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

En coneixes alguna altra de H. Mancini? Mira les imatges i segueix la pulsació.

Aquí tens doncs, l’elefant petit:


[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6Nh49a8q2E4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I per acabar, escolteu una nova peça d’aquest compositor que ben segur que us serà familiar:

Aquí teniu The Pink Panther ballada per Fred Astaire i Ginger Rogers:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/cV9YV-8xcIY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Us ha agradat? doncs ara l’orquestra Trombonanza tocarà al mateix tema:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/799A3rgG_9k" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

GIOACCHINO ROSSINI: Obertura òpera Guillem Tell

Aproximació a la figura de l’autor i la seva obra: Compositor del romanticisme italià (1792-1868).
El seu pare era trompetista i la mare, cantant d’òpera. Tenia un gran talent musical alhora que era un xic mandrós. L’anècdota següent és prou significativa: una vegada que Rossini componia estirat al llit, com tenia per costum, li va caure una pàgina a terra; abans de molestar-se a recollir-la, preferí compondre una nova ària.
Al llarg de la seva joventut es negà a estudiar més del que era estrictament necessari per compondre òperes. El 1813 es va estrenar l’òpera Tancredi, que, juntament amb Una italiana in Algéri, el va fer cèlebre i famós. Al llarg de tota una època, Europa tingué com a ídol Rossini. Beethoven, per tal d’atraure més l’atenció del públic quan es va estrenar la Novena simfonia, féu que s’interpretés, a més a més, una ària de Tancredi de Rossini.
A partir de 1823, s’instal·là a París, i publicà dues o tres òperes l’any, entre les quals hi ha Otello i Guillem Tell. Després de compondre aquesta darrera òpera, el 1829, tan sols compongué algunes obres de circumstàncies, entre altres, l’Stabat Mater. Rossini visqué trenta-nou anys de renda. Una de les seves obres més conegudes és l’òpera El barber de Sevilla.

 

A continuació, podeu escoltar dues versions de l’obertura de la seva òpera Guillem Tell.

La primera és interpretada per una agrupació vocal, que canta a cappella (fixeu-vos en els plans sonors):

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/gnKMehoLaF8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La següent, és interpretada per una agrupació instrumental (vent-metall):

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/FjMWOzeuRiw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 

Piotr Ilitx Txaikovski: El Trencanous.

Aproximació de la figura de l’autor

Piort Ílitx Txaikosvski (1840-1893) compositor rus, és un dels músics russos més destacats del segle XIX, i ha estat ell qui ha donat universalitat i prestigi a la música russa.

Va néixer el 7 de maig a Votkinsk, a la zona dels Urals. Per voluntat del seu pare va estudiar dret a Sant Petesburg però acabats els estudis els deixà per dedicar-se completament a la música. Era fill d’un enginyer de mines. La mort de la seva mare, deguda a una passa de còlera, quan ell tenia 13 anys, el va commocionar profundament; ell va morir també de la mateixa malaltia un any després de l’estrena del ballet El trencanous.

Va començar a compondre música de molt petit; amb cinc anys ja tocava l’òrgan mecànic i les seves primeres impressions estan relacionades amb el cant de la seva mare i amb cançons populars.

El Trencanous

La suite Trencanous, op. 71, és un ballet, l’argument del qual es basa en un conte d’Ernest Hoffmann titulat Trencanous i el rei dels ratolins, que l’any 1880 estava de moda a Sant Petersburg. El conte narra l’amor d’una nena, Clara, per un ninot que Drosselmeier li regala el dia de Nadal i que té la forma de trencanous. La nit de Nadal Clara s’adorm al costat de l’arbre de Nadal de casa seva i té un somni on veu que Trencanous i els seus soldats estan lluitant contra els ratolins i el seu rei. Clara també lluita al costat de Trencanous i junts guanyen la batalla als ratolins. En aquest moment, Trencanous es converteix en un príncep galant i els dos personatges van a un país meravellós on són tractats com a prínceps i ballen un conjunt de danses.

El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de Txaikovski.

La suite, interpretada per una orquestra simfònica, consta de vuit fragments: «Obertura miniatura», «Marxa», «Dansa de la fada del sucre», «Trepak», «Dansa àrab o del cafè», «Dansa xinesa o del te», «Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya», «Vals de les flors».

«Marxa»:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/q_UK--FYo4Q" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

La dansa russa «Trepak», composta en compàs binari de 2/4, té un caràcter viu i molt alegre. Els instruments de percussió, com ara les timbales, la caixa, la pandereta o els plats hi són presents, i també s’hi poden descobrir fluctuacions en el tempo (accellerandos) i canvis de dinàmica. La dansa s’acaba amb un acord sec molt característic d’algunes danses russes:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2-NVkorILAk" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

Dansa àrab o del café:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rx8cCLumV10" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

«Dansa xinesa o del te»:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/R3kdY2vMO0w" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

«Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya»:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ulPYzhdpStQ" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

El «Vals de les flors» està compost en compàs 3/4 i, tal com el seu nom indica, es tracta d’un vals. A la introducció s’hi pot escoltar l’arpa i tot seguit les trompes, que interpreten el tema principal amb resposta del clarinet, mentre la corda s’encarrega de marcar el ritme ternari característic del vals:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7FjXjEKpjCw" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

Es titula:

EL TRENCANOUS.

Tot va començar una nit freda d’hivern quan la família Siberhaus obria els regals de Nadal.A la Clara, la fila filla petita i la protagonista d’aquesta història, li va encantar un trencanous, però els seus germans se’n reien. “És una joguina lletja i vella”, deien. I l’hi van trencar.

Per sort, la Clara tenia un oncle d’aquells manetes, que l’hi va deixar com nou.

Aquella nit, la Clara va dormir ben agafada al trencanous i va tenir un somni: Els ratolins de la casa volen prendre-li el trencanous i la Clara es defensa tirant-los joguines per espantar-los, però llavors arriba el rei dels ratolins.

En aquell moment, el trencanous pren vida i es converteix en un príncep molt valent que organitza les altres joguines per defensar la Clara.

Per celebrar que les joguines han guanyat els ratolins, el príncep convida la Clara a visitar el seu regne i a ballar tota la nit.

L’endemà al matí, la Clara es va despertar i el príncep tornava a ser un trencanous de joguina entre els seus braços…

Però alguna cosa li deia que, potser, no només havia estat un somni.

Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA

En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” mostra com funcionen instruments com el clarinet, el tible, l’oboè, la tenora o la gralla, i repassa la història del fagot. També inclou una animació d'”El trencanous” cap al minut 11:40 , de Txaikovski, i una interpretació d’una peça de Satie.Aquesta és la història d’una nena, d’un regal i d’una nit de Nadal.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730972.rm" width="352" height="288"/]
Per escoltar altres obres seves hauras d’anar a la font: Starfall.com
[kml_flashembed movie="http://www.starfall.com/ni/level-b/tch/tchai-jb_F6.swf" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

Si en vols saber més coses:

Música en moviment

Eus aquí el moviment de la música. Algú s’ha dedicat a escenificar la música i les seves diferents veus. És una manera molt gràfica per a seguir la direcció del so i les diferents veus que hi intervenen.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ipzR9bhei_o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquesta és la Toccata i fuga en Do menor per a orgue de J.S.Bach. N’hi ha més, les podeu trobar al del.icio.us (enllaç sota les imatges de la dreta) etiquetats com a videosimusicovideos. Podeu escriure què us en sembla.

Luciano Pavarotti

Ahir va morir un gran tenor, Luciano Pavarotti. He de confessar que m’ha costat escollir i molt algun fragment de vídeo per a que puguem copçar la grandesa d’aquest gran tenor. Gran musicalment, humanament i d’envergadura.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZlRApdy4fFw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Buscant algun bocí que il.lustrès qui era l’he vist cantant amb Josep Carreras i Pácido Domingo (els tres tenors) però també amb altres cantants que no tenen gens a veure amb l’òpera com Bono, Barry White, Michel Bolton, Cramberries (Pavarotti and friends) suposo que per a disgust d’alguns puristes de l’òpera. La veritat és que m’he emocionat, tot i que per més que ho intento l’òpera no m’acaba de convèncer aquest timbre és tant especial que t’arriba a l’ànima i et fa eriçar tots els poros de la pell. Ja sé que tenim gravacions de vídeo de Cd’s i no morirà mai però un tenor com aquest no el tindrem mai més, potser en tindrem més d’esplèndids però com aquest…. us convido a veure un petit exemple del que és Luciano Pavarotti sol de la manera com estem acostumats a veure’l amb el seu mocador blanc i que no us quedeu aquí, que busqueu més…

Bèsties i diables

Aquí tenim un pupurri de bèsties i diables. El drac, l’àliga i els diables de Sitges a la sortida d’ofici i a la processó cívica. Des d’aquí no us cal amagar per gaudir del foc i els timbals!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KoiOEOSDyoU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Festa Major de Sant Bartomeu, balls i arribada

La processó de sant Bartomeu arriba al Baluard, els balls i músics van desfilant tot envoltant el tabernacle mentre esclaten focs artificials i repiquen les campanes es fa l’entrada de Sant Bartomeu a l’església parroquial.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/GjahW3y9gAg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Edvard Grieg: Peer Gynt.

Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra: Compositor noruec (1843-1907).

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, que era una gran pianista. Als quinze anys els seus pares el van enviar al Conservatori de Leipzig, a Alemanya, on continuà els estudis fins al 1862. Quan va tornar a Noruega, el compositor Rikard Nordraak li feu descobrir la riquesa del folklore noruec, i de seguida se sentí atret per la idea de crear, juntament amb Nordraak, una escola de música nacional noruega; la va fundar l’any 1867 amb el nom d’Acadèmia Noruega de la Música. Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Escolta “En el palau del rei de la muntanya” i fixa’t en el regulador de l’obra.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/fzyi3C4gNnE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

De la mà de l’Atrapasons tenim la història d’un viatger de qui no sabem si va perdre o no les maletes. Es titula: “Peer Gynt”.

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies.

En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir:

– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!

Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:

– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu¿

Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya.

El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania!

I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!

Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.

Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries:

Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí.

Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.

En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.

I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat/ de debò, la bonica Solveig.


Ves a la FONT

Activitat al voltant de l’obra:

Salva Peer Gynt dels Trolls:

Font:

Camille Saint-Saëns: Carnaval dels animals.

Aproximació a la figura de l’autor i la seva obra: París (1.835-1.921 )

Va començar a estudiar música amb la seva tieta Charlotte de ben petit , als dos anys. Als 11 anys va fer el seu primer recital en públic i dos anys més tard, el 1.848 , va començar a rebre classes al Conservatori de París.

Començà a composar el 1.852 guanyant un premi amb una Oda a Santa Cecília (la patrona de la música); a partir d’aquí entra en el circuit musical francès , coneixent molts músics. Amb el començament de segle va començar a fer gires per Estats Units i Sud-Amèrica . La seva obra més coneguda és “El Carnaval dels animals” , però també va composar simfonies , sonates i concerts .

El Carnaval dels animals, una obra que l’autor anomenà Gran Fantasia Zoològica per a dos pianos i orquestra, és un seguit de catorze fragments musicals que poden ser considerats com una faula musical; molts d’aquests fragments són un retrat humorístic de les composicions d’alguns compositors amics seus. La intenció de Saint-Saëns era compondre una obra per divertir-se i divertir els seus amics durant els dies de carnaval de l’any 1886. No va permetre mai que s’interpretés en públic mentre ell va viure. La primera audició pública tingué lloc un any després de la mort del compositor, l’any 1922.

Ara pots veure i escoltar els diferents fragments. Fixa’t en els instruments que interpreten les diferents músiques.

L’obertura i la marxa reial del lleó:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/YKnsiUF-Ck4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Els ocells:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CgD9NZJRmLY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’elefant:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hOEYhQvRSE0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I ara mentre escoltes el tema de l’Elefant observa l’estructura ABA. Quin compàs creus que és?


I finalment el cucut al bosc:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EwStDCUyHik" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si has escoltat bé pots relacionar cada música amb un tempo diferent: ràpid, lent, andante i molt lent.

I ara un fragment de Fantasia 2000:

ACTIVITATS:

PER AMPLIAR INFORMACIÓ: