Aproximació a la figura de l’autor i la seva obra: Compositor del romanticisme italià (1792-1868).
El seu pare era trompetista i la mare, cantant d’òpera. Tenia un gran talent musical alhora que era un xic mandrós. L’anècdota següent és prou significativa: una vegada que Rossini componia estirat al llit, com tenia per costum, li va caure una pàgina a terra; abans de molestar-se a recollir-la, preferí compondre una nova ària.
Al llarg de la seva joventut es negà a estudiar més del que era estrictament necessari per compondre òperes. El 1813 es va estrenar l’òpera Tancredi, que, juntament amb Una italiana in Algéri, el va fer cèlebre i famós. Al llarg de tota una època, Europa tingué com a ídol Rossini. Beethoven, per tal d’atraure més l’atenció del públic quan es va estrenar la Novena simfonia, féu que s’interpretés, a més a més, una ària de Tancredi de Rossini.
A partir de 1823, s’instal·là a París, i publicà dues o tres òperes l’any, entre les quals hi ha Otello i Guillem Tell. Després de compondre aquesta darrera òpera, el 1829, tan sols compongué algunes obres de circumstàncies, entre altres, l’Stabat Mater. Rossini visqué trenta-nou anys de renda. Una de les seves obres més conegudes és l’òpera El barber de Sevilla.

A continuació, podeu escoltar dues versions de l’obertura de la seva òpera Guillem Tell.

La primera és interpretada per una agrupació vocal, que canta a cappella (fixeu-vos en els plans sonors):

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/gnKMehoLaF8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La següent, és interpretada per una agrupació instrumental (vent-metall):

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/FjMWOzeuRiw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]