Clica la imatge i gaudeix:
A la web del programa atrapasons hi trobarem moltes coses interessants. Aquest n’és un exemple ja que fan sonar tota mena d’objectes.
El món sona. Atrapasons.
Leave a reply
El flamenc.Carmen Amaya: la força.
Si una cançó feta per ordinador es divideix en pistes, el flamenc es divideix en “palos”. Els “palos” són els diferents estils que componen el món del flamenc i cadascun té el seu compàs i el seu ritme. Els més coneguts són la “bulería”, el “fandango” o les “peteneras”, però n’hi ha més de cinquanta, amb noms tan exòtics com el “zorongo” o “los caracoles”.
Si us penseu que cal anar fins a Andalusia per ballar una rumba, esteu molt equivocats. Hi ha festes flamenques més a prop del que sembla. Com ara aquesta!
“Atrapatoons” inclou, en aquest capítol, dos relats animats: una història a ritme de flamenc i el conte “En Pere i el llop”, del compositor Serguei Prokófiev.
L’Atrapa-sons parla de la diferència entre fer palmes i aplaudir, i aclareix que, en el flamenc, les palmes són tot un instrument. El flamenc el van portar els gitanos a Andalusia fa molts anys. Els estils en el flamenc es diuen “palos” i n’hi ha molts: “bulería”, fandango, “soleá”, “martinete”, “farruca”, “petenera”… Figures com Paco de Lucía o Camarón de la Isla van renovar el flamenc. Precisament, Paco de Lucía va posar de moda el “cajón flamenco”, un instrument de percussió que va portar del Perú. Després de parlar del flamenc, l’Atrapa-sons dóna pas a una animació que té com a eix aquest estil musical.
Míriam Fèlix, estudiant de violoncel, interpreta un fragment de l’obra “En Pere i el llop”, de Serguei Prokófiev. “En Pere i el llop” és la història d’un ocell, un ànec, un gat, un nen, un avi i un llop.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922876.rm" width="352" height="288"/]
Font: Atrapasons
La vida de Carmen Amaya, retrobada a través de la seva neboda néta Omayra, bailaora que viu als Estats Units i que ha vingut per conèixer els escenaris i les persones que van marcar la seva vida.
Carmen Amaya va néixer al Somorrostro, a la Barceloneta, l’any 1913. Als sis anys ja va començar a ballar al restaurant les Set Portes de Barcelona i per diversos tablaos de la ciutat. Més endavant va ballar per tot Espanya i va fer diverses gires per Amèrica. L’any 1941 es va presentar al Beach Comber de Nova York i va començar una estada de cinc anys als Estats Units, des de Nova York fins a Hollywood. També va ballar per tot Europa: França, Gran Bretanya, Itàlia, Holanda, Alemanya…
Va morir l’any 1963 a la seva casa de Begur.
El reportatge inclou fragments de la pel·lícula “Los Tarantos”, de Francesc Rovira, i imatges de Carmen Amaya en alguna de les seves actuacions, com també fotografies i cartells de tota la trajectòria artística de la bailaora.
El reportatge inclou fragments de la pel·lícula “Los Tarantos”, de Francesc Rovira, i imatges de Carmen Amaya en alguna de les seves actuacions, com també fotografies i cartells de tota la trajectòria artística de la bailaora.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_382387.rm" width="352" height="288"/]
El so de l’electrònica. El flamenc.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_852754.rm" width="352" height="288"/]
En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” ensenya com fer servir l’ordinador per compondre música i també dedica un espai al flamenc.
L’Atrapa-sons visita l’estudi del grup “N3o5ol”. Dos dels seus integrants mostren com es pot fer música amb un ordinador, un controlador MIDI, un micròfon i un sintetitzador. Per aconseguir-ho, fan servir programes com ara Reason, Nuendo, Cubase o Logic.
Primer de tot es confecciona una base rítmica i, tot seguit, s’hi van afegint pistes. L’ordinador també permet modificar el so de qualsevol instrument musical fent servir el “phaser”, el “delay stereo”, la marxa enrere, la reverberació o l’eco.
Per la seva banda, l’Atrapamosques interpreta al piano la peça flamenca “Gitano de las callejuelas”. El flamenc té una escala musical pròpia d’influència àrab. Els “palos” són els diferents estils que componen el món del flamenc i cadascun té el seu compàs i el seu ritme. Els més coneguts són la “bulería”, el fandango o les “peteneras”, però n’hi ha més de cinquanta. La música flamenca també és la protagonista de la secció “El relat animat”.
L’artefacte musical d’aquest capítol és un costellam fet amb un tauló de fusta i diversos tubs. L’Atrapa-sons el fa sonar i aconsegueix interpretar el tema “Pere Gallerí”.
I. Stravinski: L’ocell de foc, Pulcinella.
Clica la imatge i en sabràs moltes coses:
Experimenta amb aquests jocs i aprèn:
I de la mà de l’Atrapasons el conte de L’ocell de foc:
Aquesta és la història d’un príncep, tretze princeses, un mag malvat i un ocell màgic.
Autor de la música: Ígor Stravinski
Gènere: Ballet inspirat en un conte popular rus.
Estrena: París, 1910
Un dia, el príncep Ivan va entrar al jardí prohibit del Mag Kastxei, hi va veure un ocell de foc i no va parar fins que el va caçar.
L’ocell li va suplicar que el deixés en llibertat, i a canvi li va oferir una de les seves plomes precioses: “Si mai em necessites, branda aquesta ploma i vindré a ajudar-te”
Quan l’ocell va marxar, el jardí va quedar en silenci absolut, fins que hi van aparèixer tretze princeses que van iniciar un ball al voltant d’un pomer màgic.
Ivan, que s’havia amagat, va sortir per l’ensurt de les princeses: “No us espanteu!”, els va dir, “No us faré mal”.
Però la més bonica de totes li va dir: “Som presoneres del mag Kastxei. Escapa’t, que si no et convertirà en estàtua de pedra.”
El príncep en va quedar tan enamorat que quan les princeses van tornar al castell, les va seguir per rescatar-les. Poc s’imaginava els perills que amagava el bosc!
Així que Ivan va entrar en els jardins del castell, els monstres del mag el van atrapar i el van dur davant Kastxei. Però abans que el convertís en estàtua, el príncep va brandar la ploma de l’ocell de foc.
L’ocell no es va fer esperar i els monstres i el mag van quedar atrapats pel fort vent que provocava l’ocell batent les ales, alhora que deia al príncep: “Busca l’ou de pedra on el mag guarda la seva ànima”.
Aprofitant la confusió i abans que els monstres el poguessin atrapar, el príncep va trobar l’ou i el va trencar en mil bocins.
L’ànima del mag es va evaporar, i aquest, els monstres i la foscor del jardí encantat van desaparèixer per sempre.
Les estàtues van tornar a la vida i Ivan i la seva estimada van viure feliços per sempre més.
El relat el trobaràs gairebé a la meitat del vídeo.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730141.rm" width="352" height="288"/]
També de la mà de l’Atrapasons la història d’en Pulcinella:
Et penses que els culebrons se’ls han inventat a la tele? Doncs t’equivoques. Avui te’n presentem un en forma de ballet. És la història d’en Pulcinella.
En Pulcinella és un bromista que es fica en tots els embolics imaginables i encara que sembli lleig, molt lleig, resulta que té un èxit increïble amb totes les noies.
Fins i tot enamora les que ja tenen pretendent.
Però en Pulcinella està casat amb Pimpinel·la, que n’està molt gelosa, i no el deixa acostar a cap noia.
Els pretendents que s’han endut carbasses per culpa d’en Pulcinella estan tan humiliats que se’n volen venjar. De manera que, quan es fa de nit, l’esperen en un carreró fosc i¿ El deixen en calçotets i més mastegat que un xiclet.
L’endemà, els pretendents burlats es volen fer passar per en Pulcinella, a veure si així lliguen més.
Però les mentides tenen les cames molt curtes, i aviat els enxampen perquè el mateix Pulcinella apareix en calçotets i com si no hagués passat res.
I així és com en Pulcinella surt de l’embolic, amb enginy i alegria i fent bellugar el melic.
I… si non e vero, e ben trobato.
Per veure el vídeo hauràs d’anar a TV3 A LA CARTA
L’espai “Atrapa-sons” explica com es classifiquen els instruments de corda, repassa la història del violí i d’altra banda, inclou un animació de “Pulcinella”, d’Ígor Stravinski, i una interpretació de la peça “El vol del borinot”, de Nikolai Rimski-Kórsakov, adaptada per a piano per Serguei Rakhmàninov. Finalment, l’Atrapa-sons construeix un “duduk” amb un tros de mànega de reg.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730727.rm" width="352" height="288"/]
El concerto grosso
Els castellers. La gralla i el tabal
Els castellers siguin d’on siguin (Terrassa, Valls Vilafranca, Tarragona, Sitges…) allà on van creen expectació:
El cap de colla tria els qui fan de crosses a baix.
La pinya és el primer que fem i tothom pot ajudar.
Ja sonen les gralles i els timbals que assenyalen el començament.
L’aixecador s’ajup i l’anxeneta s’hi aixecarà al damunt, alçarà el braç i saludarà.
Si tot va bé el castell es carrega i no fa llenya.
Sonen les gralles i els timbals i descarreguen ordenadament de dalt a baix. Observa:
Música de castells:
Música de castells és el nom genèric que es dóna a les tonades que acompanyen i formen part de les jornades castelleres i que s’interpreten abans durant i després de la construcció dels castells.
Les tonades de castells: toc de matinades, toc de castells, entrada a plaça, música per a dur el pilar al balcó i toc de vermut.
La gralla és l’instrument protagonista de moltes festes populars.
Escolta la tonada de castells:
Els castells s’anomenen de diferents maneres:Pilars: formats per una sola persona en cada pis.Torres: dues persones per pis.Castells: més de dues persones; 3 de 7 per exemple (tres persones en cada pis i set pisos).
Vídeo il.lustratiu:
Quatre de Nou net – (TV3) – Colla Joves Xiquets de Valls:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FvUialXW0PU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Primer tres de deu carregat de la història del món casteller portada a terme per els Castellers de Vilafranca del Penedès:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/41rz5RtdUY0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Págines relacionades:
W.A. Mozart
Compositor austríac (1756-1791).
Fill del violinista i compositor Leopold Mozart, el qual li féu de mestre juntament amb la seva germana Nannerl. Tots dos tocaven el clavicèmbal, i Wolfgang també el violí. De ben petit ja demostrà una gran precocitat en la composició; les seves primeres obres són de quan tenia quatre anys. El pare, orgullós de les aptituds dels seus fills, els portà per les principals corts i els principals centres musicals d’Europa, per on realitzaren diversos viatges a partir de 1762. En tornar a Salzburg, ciutat on va néixer, i a l’edat de 16 anys, fou nomenat director i compositor al servei de l’arquebisbe de Salzburg. Wolfgang, però, abandonà aquest càrrec el 1781, ja que no li agradava el contacte amb l’arquebisbe i detestava el provincialisme, i s’establí a Viena com a compositor independent.
Es casà amb Constanza Weber i, poc després, fruit de la incapacitat d’administrar la seva economia, va fer que les dificultats econòmiques entressin a casa seva. Les preocupacions, l’excés de feina i la deficient alimentació van fer minvar la seva salut de tal manera que una malaltia renal crònica (que mai no ha estat diagnosticada amb precisió) acabà la seva vida el 5 de desembre de 1791.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m1172.rm" width="352" height="288"/]
El tema d’aquesta cinta es centra en l’obra de Wolfgang Amadeus Mozart. S’analitza algunes de les seves composicions, les influències que va rebre en la seva formació a diverses ciutats d’Europa, les innovacions tècniques d’alguns instruments i la relació de la seva música amb els corrents filosòfics i espirituals de l’època.
Hi ha una web molt interessant i divertida sobre la vida de W.A.Mozart on trobaràs la seva biografia i diversos jocs molt entretinguts.
Aquesta és, per exigències del guió, una adaptació curta de “La flauta màgica”. Tan curta que, i no és cap descuit, ni tan sols hi surt en Papagueno!
Un príncep havia sortit a caçar quan el va atacar una serp gegant.
Per sort, tres fades el van salvar, i li van demanar que rescatés la seva princesa, segrestada per un rei malvat. En veure un retrat seu, el príncep, se’n va enamorar.
“Veig que t’has enamorat de la meva filla” -va dir la Reina de la Nit, apareixent de sobte. “El Rei del Dia la té segrestada. Si la salves, et podràs casar amb ella.”
Les fades van regalar al príncep una flauta màgica que el protegiria de tots els perills.
El príncep va anar a trobar el palau del Rei del Dia. El rei li va dir que no tenia la princesa segrestada. El que feia era protegir-la de la malvada Reina de la Nit.
“Entra al temple i enfronta’t a les proves de la saviesa i la raó. Si les superes, et podràs casar amb la princesa i governar amb justícia. Així destruireu el regne de la nit. Només hi ha una condició: has de passar les proves sense dir res.”
Quan el príncep va trobar la princesa, li volia dir que l’estimava, però sabia que no podia dir ni una paraula. Així que la va haver de convèncer amb la música perquè l’acompanyés en l’última prova.
El príncep i la princesa van superar totes les proves i el regne de la nit va desaparèixer.
“La llum s’ha imposat sobre la foscor i la saviesa ha vençut.”
I així és com, amb l’ajuda de la flauta màgica, el príncep i la princesa van poder regnar amb justícia i raó.
Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA
Aquest capítol del programa “Atrapa-sons” està dedicat a la veu humana, l’instrument musical més expressiu de tots. L’espai també inclou una animació de “La flauta màgica” (minut 11:30)i la interpretació de la peça “Ah, vous dirai-je, maman”, totes dues de W. A. Mozart.Un aquesta pàgina també t’explicaran coses de mozart:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_741880.rm" width="352" height="288"/]
En aquest vídeo escoltaràs el duet d’en Papageno i la Papagena:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/59cFf98Si2I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Activitats :
Una webqüest per als més menuts:
Per als més grans:
PER AMPLIAR INFORMACIÓ:
L’orgue. Els òrgans d’un orgue.
L’orgue és un instrument molt antic. Dels instruments de vent és el més gros.
Sona quan pitgem les tecles i l’aire arriba als tubs mitjançant un sistema mecànic. Els tubs s’agrupen per sons de diferent timbre. Té dos o més teclats per a les mans i un teclat per als peus que s’anomena pedaler.
Accionant els registres, es poden escollir diferents timbres que imiten instruments de vent com flautes, clarinets, oboès, trompetes, etc…
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_849273.rm" width="352" height="288"/]
El programa musical “Atrapa-sons” descobreix com es construeix un orgue de tubs i quins secrets es poden amagar dins aquest gran instrument musical que proporciona un so ample i ple de solemnitat.
L’Atrapa-sons visita el taller de construcció d’orgues de Gerhard Grenzing, al Papiol. En aquest taller s’hi fan orgues de fins a disset metres d’alçària i 5.000 tubs. Per construir un d’aquests grans orgues calen uns quatre anys de feina.
Òscar Laguna, orguener, descobreix algunes de les sorpreses que poden amagar els orgues. Per exemple, a l’orgue de la catedral d’Àvila, construït l’any 1828, s’hi havia amagat una carta. Aquesta carta va ser descoberta quan es va haver de desmuntar l’orgue per restaurar-lo.
Dins el taller d’orgues, l’organista Ana Aguado interpreta el “Concert en Re m” de Bach-Vivaldi.
D’altra banda, l’Atrapa-sons mostra com es fa un nou artefacte musical: el campanòfon de globus. Al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta al piano la “Tocata i fuga en Re m”, de Johann Sebastian Bach, i el “Concert animat” s’endinsa en el món musical de l’antic Egipte.
Activitats:
Escolta l’orgue en el fragment de l’obra Tocata i fuga de J.S. Bach:
Els orgues antics produeixen el so amb manxes d’aire accionades manualment i els moderns accionades per un turboventilador elèctric.
Hi ha orgues com l’electrònic que no funcionen per l’acció de l’aire sinó que produeix els sons per mitjans electrònics.
Escolta l’orgue electrònic en un fragment de l’obra Delon’s Blues de Jimmy Smith seguint l’esquema:
Vídeos relacionats:
Aquest ens explica de manera senzilla com funciona:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tx9QpyUNDMA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si vols aprendre més coses sobre l’orgue visita aquesta web:
Hip – hop a la llauna.Atrapasons
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_842723.rm" width="352" height="288"/]
El programa “Atrapa-sons” centra aquest capítol en la música hip-hop, però també deixa un espai per al calipso.
L’Atrapa-sons parla amb Dani Lleonart i Marc Serrano, dos joves que fan música hip-hop. Amb ells descobreix què volen dir alguns termes relacionats amb el hip-hop: “rap”, “graffiti”, “breakdance”, “flow”, “instrumental de rap” o “beatbox”.
L’Atrapa-sons proposa construir un artefacte ben curiós: un atrapatrons. Per fer-lo només calen un pot metàl·lic i una molla. Amb l’atrapatrons s’aconsegueix imitar el soroll d’una autèntica tempesta.
Per la seva banda, l’Atrapamosques interpreta al piano el ritme caribeny “Old Havanna”.
Si vol aprendre els pasos del HIP-HOP fixa’t-hi bé:
[kml_flashembed movie="http://www.bustamove.com/hiphop/hip-hop.swf" width="100%" height="400"/]
Font:
Música visual
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/digits/001_673697.rm" width="352" height="288"/]
Fa temps que s’ha provat d’establir una relació entre la música i la imatge. “Dígits” dedica el capítol als invents que han servit per posar imatges als sons.
Isaac Newton creia que música i imatge eren fenòmens de naturalesa molt similar. Per això, l’espectre de la llum, que ell mateix va descobrir, està representat en set colors, el mateix nombre de notes que hi ha a l’escala musical.
Aquesta relació va inspirar diverses invencions, com el clavicordi ocular, del francès Bertrand Castel. A finals del segle XIX, l’anglès Wallace Remington va construir un orgue de colors i el danès Thomas Wildred va dissenyar el Clavilux, un dels orgues de colors més avançats.
El pintor Vassili Kandinsky va estudiar la relació entre els colors i el sons. En col·laboració amb alguns músics, Kandinsky va dissenyar les imatges que van acompanyar diversos concerts. Cineastes com l’alemany Oskar Fischinger també es van interessar per la qüestió.
Contra el que pensava Newton, el so i la llum són dos fenòmens de naturalesa ben diferent. El so és una vibració de l’aire i cada nota correspon a una determinada freqüència de vibració. La llum visible és una estreta franja de l’espectre electromagnètic i cada color correspon a una determinada freqüència d’aquest espectre. Tot i aquestes diferències, però, el so i la llum es poden quantificar i representar amb números.
Cap a la dècada del 1960, els ordinadors van començar a treballar amb sons i imatges. El nord-americà John Whitney va considerar l’ordinador com un instrument amb què es podria arribar a la síntesi de les arts. L’ordinador permet establir tota mena de correspondències i, per tant, les possibilitats creatives són més àmplies.
El japonès Toshio Iwai ha aconseguit que el piano esdevingui un instrument que produeix, alhora, música i imatges.