Second Chance, salva el planeta del canvi climàtic.

Introducció

Comparteixo una experiència de joc aplicat a l’aula. He utilitzat el joc La Isla Prohibida, un joc cooperatiu on els jugadors han d’aconseguir els tresors de l’illa abans que aquesta s’enfonsi:

S’ha utilitzat per treballar part dels continguts de Ciències de la Terra II a segon de Batxillerat, concretament els acords internacionals i protocols relacionats amb medi ambient i canvi climàtic.  Bàsicament he canviat la narrativa del joc i he adaptat part de les cartes però essencialment és el mateix joc i de fet és convenient tenir el joc per jugar, el podeu trobar a Zacatrus,  a Amazon i inclús al FNAC i altres botigues físiques, és un joc divertit i un clàssic si us agraden els jocs de taula.

Narrativa

La narrativa és la següent, estem a l’any 2100, la civilització tal com com la coneixem s’ha acabat. Les pitjors prediccions relacionades amb el canvi climàtic s’han fet realitat.  Articles de premsa relacionats:

-L’informe :Riesgo de seguridad existencial relacionado con el clima: una propuesta de escenario futuro(Existential climate-related security risk: A scenario approach), publicat per el Breakthrough – National Centre for Climate Restoration (NCCR) abans del 2020 ja ho va predir(enllaç premsa: https://www.eldiario.es/sociedad/ONU-alerta-catastrofe-ambiental_0_877362829.html )(enllaç premsa: https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20190607/462715277350/informe-breakthrough-catastrofe-mundial-crisis-climatica-polemica-cientifica.html ) .

Però tenim una segona oportunitat (Second Chance), a l’accelerador de partícules del CERN hi ha una possibilitat, poden enviar un equip de científics al passat per intentar revertir la situació. Aquests científics hauran de portar proves i s’hauran de presentar en el moment temporal adequat per poder canviar el rumb de la història. Els viatges en el temps passat s’ha demostrat que tenen poca influència en el decurs de la història, de fet són com llençar una pedra a un riu i voler que aquest canviï, però si es fan simultàniament diversos canvis en diversos moments podria funcionar. Un dels problemes que tenen els canvis en el temps és la desestabiltzació temporal, és a dir una persona del futur pot quedar morta ja que el temps desapareix progressivament per ell. El repte és anar al moments històrics com per exemple la signatura del protocol de Kyoto i aconseguir amb proves que per exemple tots els països hi donin suport.

Mecànica del joc

La mecànica és exactament la mateixa que el joc original simplement s’han canviat les següents coses:

Les llosetes s’han canviat pels moments històrics:

Llosetes originals

Noves llosetes.  Clickeu si voleu  descarregar.

Les cartes del tresor s’han canviat per les informacions/proves que s’han de portar a cada lloc concret:

Cartes tresor i cartes especials joc original.

Cartes tresor i especials, clickeu si voleu descarregar.

Les cartes especials són iguals però relacionades amb el temps.

Al joc original el perill és l’aigua que va inundant la illa, en el joc adaptat el perill és el temps que es desestabilitza i les llosetes es perden i no hi poden anar. Repeteixo la mecànica és exactament la mateixa. Els personatges són els originals dels joc i cadascun té poders.

Els tresors que s’han d’aconseguir estan relacionats amb els elements Terra, Aigua, Foc i Aire. En el joc ho he relacionat amb les esferes Antroposfera, Hidrosfera, Atmosfera i Biosfera.

Experiència a l’aula i possibilitats

Vaig dedicar una hora de classe a explicar el joc i a jugar, ens va quedar la partida molt curta i no vam acabar. Penso que seria necessari dedicar més temps i a segon de Batxillerat sempre ens manca temps per acabar temari.  Per fer-ho bé es podria demanar als alumnes que busquessin els arguments per fer canviar de parer als líders mundials i decidir a quina lloseta han d’anar. També penso que és un joc que té moltes possibilitats per treballar la història, la mateixa narrativa però per exemple a quins moments històrics haurien d’anar per evitar la II guerra mundial ?, quins arguments s’haurien d’utilitzar ?. També penso que a partir de la narrativa es podria muntar una gamificació.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *