Les faies es fan amb un gruix d’herba faiera,  a la que normalment  se’n diu faia o fia-faia.

Científicament és una planta de la família de les dipsacàcies coneguda com cephalaria leucantha. La faia, atxa, escabiosa blanca o falla (Cephalaria leucantha) és un planta mediterrània, que també es troba als Països Catalans, excepte a les Balears. El seu hàbitat correspon al de garrigues clares, fenassars etc… principalment a les contrades del nord del Mediterrani, des del nivell del mar fins els 1.400 m d’altitud

És una planta herbàcia camèfita perenne erecta de base una mica llenyosa, sovint amb diverses tiges, de 50 1,50 centímetres d’alçada.Les fulles són compostes, pinnatisectes amb els segments molt estrets.Té unes flors de color blanc, compostes; cada petita flor te forma de tub obert en quatre lòbuls.

Floreix de juliol a setembre. Es cull al novembre i es deixa assecar fins a la festa.

Aquesta herba  és de collita irregular, relacionada  sobretot amb  la climatologia. Algunes anyades ha estat escassa a la rodalia de Bagà i Cerdanyola, aleshores és buscada per tota la comarca i inclús comarques properes.

La gran quantitat d’herba faiera que es cull i la dificultat per reproduir-la fan que cada vegada se’n trobi menys.

Per això s’ha d’anar  amb compte quan es cull i fer-ho de la manera correcta.

La data tradicional de l’inici de la recollida és per Sant Martí, al novembre, mai abans, però molt sovint  cal collir-la força dies després. Aleshores ha perdut humitat, es més fàcil de tallar i   ha tingut  el temps adequat perquè acabi d’assecar-se .

Cal evitar collir-la verda o en flor ja que , aleshores, s’interromp el cicle vital de la planta. Al novembre les flors ja s’ha assecat i has deixat caure les llavors al terra; això garanteix que la planta es podrà reproduir i que el proper any hi haurà noves plantes.  Si no respectem el seu cicle vital  i la planta es cull verda, les llavors no es poden reproduir  i no creixen plantes noves.

Anys enrere als voltants de Bagà i Cerdanyola l’herba creixia amb abundància.

La cada vegada major afluència de fallaires a la Fia-faia de Bagà i Sant julià de Cerdanyola, fa que molta gent avanci la collida de l’herba per tal de garantir-se que en tindran i la planta es cull verda.  Això posa en perill la planta ja que, al collir-la  verda, la planta  no ha acabat el seu cicle vital i no ha pogut escampar llavor. Per aquest motiu cada any hi ha menys faia al nostre entorn. Això posa en perill la supervivència de la planta i la festa com a tal.

El Parc natural del Cadí-Moixeró cada any fa experiments de plantació de faia, en els quals nosaltres hem participat. Però és difícil reproduir-la.

Faia verda

És molt important respectar el cicle vital de la planta si volem que la nostra festa segueixi amb els mateixos elements. Del contrari extingirem la planta  i posarem en perill la nostra festa.

La seva construcció  pot ser un art. El  poc pes de les faies  les fa molt transportables i , a mes, el joc entre la allargada, el gruix, la pressió dels cordills amb que es lligen i la quantitat de lligades fetes, pretenen allargar la durada de la faia.  Actualment es  fa servir cordill vegetal per lligar-les. El cordill vegetal va substituir al tradicional filferro, el qual al trencar-se quan es cremava, saltava i esdevenia un element perillós.